Mostra totes les entrades de Albert

Convocatòria d’ajuts per al 2018

Signatura del conveni de col·laboració del 2017 amb el Centre de Lectura de Reus, una de les enitats que rep ajuts de la Fundació.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), amb l’objectiu social de donar suport a la cultura, anuncia la convocatòria de concessió d’ajuts per a activitats programades per a l’any 2018. Hi poden concórrer grups, associacions, entitats i tota mena de col·lectius legalment constituïts.

La sol·licitud, que s’ha de dirigir al domicili social de la Fundació (Rambla Nova, 56; 43004 Tarragona), abans del dia 20 de desembre de 2017, ha d’incloure les següents dades:

Identificació:

– Entitat sol·licitant: nom, adreça, telèfon, adreça electrònica, NIF, núm. compte bancari

– Representant de l’entitat: Nom, DNI i càrrec

Activitat de l’ajut demanat:

– Nom, concepte, data

– Escrit explicatiu i raonat de l’activitat que s’ha d’ajudar

– Pressupost total previst

– Import de l’ajut que es demana

La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la següent documentació, sempre i quan siguin entitats que no hagin demanat ajut els dos darrers anys:

– Fotocòpies del DNI i del NIF.

– Fotocòpia dels estatuts vigents de l’entitat.

– Document acreditatiu de la condició del signant.

– Declaració que expressi l’existència o no d’altres patrocinadors de l’activitat, o bé, si és el cas, la intenció de demanar-los i a qui.

– Memòria succinta de l’activitat de l’entitat els darrers dos anys.

La Fundació dona suport, amb 21.000 euros, al programa d’activitats del 2017 de la Universitat Rovira i Virgili

El president de la Fundació, Joan Josep Marca (esquerra), i el rector de la URV, Josep Anton Ferré, durant l'acte de signatura de la renovació del conveni.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han renovat aquest mes d’octubre el conveni anual de col·laboració vigent entre les dues parts des del 2011.

L’acord del 2017, pressupostat en 21.000 euros (5.000 euros més que l’any passat) es concreta, com és habitual, en diferents activitats impulsades des de la URV a les que la Fundació dona suport econòmic.

Enguany formen part del conveni el congrés ‘Heterodoxes, laïcitat i dissidències en la història’, l’Aula de Teatre de Zona Zàlata, diferents actes programats per l’orquestra, la coral i l’orfeó de la universitat, les Jornades Pere Anguera, els seminaris Valors cooperatius, conflicte i pau’, ‘Els espais ateístics com a patrimoni cultural‘ i ‘L’exili amb Josep M. Murià’, el cicle de conferències ‘Museologia i Art del segle XIX’, l’Olímpiada d’economia i el projecte de restitució amb dibuix infogràfic dels monuments de la Tàrraco romana.

La signatura del conveni del 2017 es va formalitzar el passat 18 d’octubre entre el rector de la URV, Josep Anton Ferré i el president de la Fundació, Joan Josep Marca.

La Fundació Mútua Catalana és actualment el principal impulsor privat de la cultura al Camp de Tarragona, mitjançant una tasca de mecenatge que s’estructura, principalment, en convenis bil·laterals amb institucions, entitats i associacions. A més, la FPMC organitza activitats pròpies com el Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, les Converses al Camp de Tarragona, el Concurs Estatal de Pintura, Dibuix i Gravat i una gala cultural anual. També dona suport a l’edició de llibres i a projectes de restauració i conservació del patrimoni.

Presentació a l’arquebisbe del nou llibre sobre la Tàrraco romana

D'esquerra a dreta, el president de la Fundació, Joan Josep Marca, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, amb el llibre de Tàrraco, i el catedràtic d'Arqueologia de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo.

Seguint amb la ronda de presentació a les institucions, iniciada amb l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, del llibre Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió, editat per la Fundació Privada Mútua Catalana, el president de la FPMC, Joan Josep Marca es va trobar recentment amb l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.

L’acte va comptar amb la presència del catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joaquín Ruiz de Arbulo, principal responsable dels continguts de l’obra. Com en el cas de Ballesteros, l’arquebisbe va rebre com a obsequi un exemplar del llibre, que  està composat pels deu fascicles del col·leccionable del mateix nom que s’ha distribuït amb la revista Fet a Tarragona durant el darrer any i mig.  També hi han participat en el projecte l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Repsol.

La Fundació i l’Arquebisbat de Tarragona mantenen uns estrets lligams concretats en un conveni de col·laboració que es renova anualment i en altres projectes comuns als que la FPMC dona suport econòmic. Aquest és el cas dels treballs de conservació i restauració de les pintures (sarges) de les portes de l’orgue de la Catedral i la museïtzació de la sala de l’Exedra del Temple d’August al claustre del mateix edifici.

Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió és una obra inèdita i innovadora sobre els monuments que la Unesco va distingir com a Patrimoni Mundial l’any 2.000: les Muralles romanes, el Fòrum de la Colònia, el Teatre romà, el Temple d’August i el Fòrum de la província Hispània Citerior, el Circ, l’Amfiteatre, els aqüeductes i les pedreres, la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà, la vil·la dels Munts i les grans residències al camp i la ciutat cristiana i el gran mosaic de Centcelles.

Un compendi de la recerca arqueològica sobre Tàrraco feta des del segle XVI i fins als nostres dies, amb restitucions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D), fotografies espectaculars i gràfics de darrera generació i imatges aèries a baixa altitud preses des de drons.

Els continguts, elaborats pels investigadors, professors, científics, arqueòlegs i professionals que millor coneixen el passat romà de la ciutat, ofereixen una nova visió de Tàrraco amb un esforç didàctic per fer els textos accessibles a tothom, amens i atractius.

Tot plegat permet al lector conèixer amb la màxima fiabilitat com són i com eren aquests grans monuments a través d’una anàlisi científica rigurosa, actualitzada i comprensible.

Els textos presenten per a cada element una descripció àmplia, però també nous suggeriments sobre la seva interpretació, gràcies a la informació aportada per les noves tecnologies a les investigacions universitàries més recents.

Presentació del llibre ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’ a l’alcalde de Tarragona

D'esquerra a dreta, el catedràtic de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el president de la FPMC, Joan Josep Marca.

El president de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), Joan Josep Marca, ha presentat el llibre Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió, editat per la Fundació, a l’alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros.

L’acte va comptar tambe amb la presència del catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joaquín Ruiz de Arbulo, principal responsable dels continguts de l’obra. El llibre està format pels deu fascicles del col·leccionable del mateix nom que s’ha distribuït amb la revista Fet a Tarragona durant el darrer any i mig. També hi han participat en projecte l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Repsol.

El resultat és una obra inèdita i innovadora sobre els monuments que la Unesco va distingir com a Patrimoni Mundial l’any 2.000: les Muralles romanes, el Fòrum de la Colònia, el Teatre romà, el Temple d’August i el Fòrum de la província Hispània Citerior, el Circ, l’Amfiteatre, els aqüeductes i les pedreres, la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà, la vil·la dels Munts i les grans residències al camp i la ciutat cristiana i el gran mosaic de Centcelles.

Un compendi de la recerca arqueològica sobre Tàrraco feta des del segle XVI i fins als nostres dies, amb restitucions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D), fotografies espectaculars i gràfics de darrera generació i imatges aèries a baixa altitud preses des de drons.

Els continguts, elaborats pels investigadors, professors, científics, arqueòlegs i professionals que millor coneixen el passat romà de la ciutat, ofereixen una nova visió de Tàrraco amb un esforç didàctic per fer els textos accessibles a tothom, amens i atractius.

Tot plegat permet al lector conèixer amb la màxima fiabilitat com són i com eren aquests grans monuments a través d’una anàlisi científica rigurosa, actualitzada i comprensible.

Els textos presenten per a cada element una descripció àmplia, però també nous suggeriments sobre la seva interpretació, gràcies a la informació aportada per les noves tecnologies a les investigacions universitàries més recents.

 

La cultura de l’esport

El gerent del Club Natació Tàrraco, Francesc Bordas (esquerra), i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració d'enguany.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha acordat aquest 2017, per tercer any consecutiu, un conveni de col·laboració amb el Club Natació Tàrraco, una de les entitats esportives més emblemàtiques de la ciutat.

El pacte, pressupostat en 2.000 euros, dóna continuïtat al suport de la Fundació a les jornades de cultura i esport que organitza el club amb l’objectiu d’evidenciar el valor d’aquesta simbiosi com a “eix fonamental per a l’educació, la formació i el desenvolupament intel·lectual i físic de les persones”, segons explica el gerent del Tàrraco, Francesc Bordas.

Les jornades es centren en l’organització de xerrades i conferències amb personatges destacats dels dos àmbits, el cultural i l’esportiu, a nivell local i nacional.

El cicle d’enguany va tenir un primer acte el passat 19 de maig, dedicat a l’alimentació i les estratègies de nutrició vinculades a la pràctica esportiva. La ponent fou Núria Ibarrola Jurado, doctora de nutrició i metabolisme, dietista col·legiada i professora associaciada de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

A la tardor estan previstes dues xerrades més. La primera girarà al voltant dels desafiaments de futur de l’esport català i tindrà com a protagonista a Gerard Figueras, actual Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. El segon col·loqui tindrà com a tema de debat la gestió eficaç del temps en el nostre dia a dia i estarà impartida per un representant de la URV encara per concretar.

Aquestes jornades  estan vinculades al procés de creixement institucional que viu el Club Natació Tàrraco des de fa uns anys, amb la creació de noves activitats i seccions com la natació sincronitzada, salvament i socorrisme, waterpolo (amb quatre equips), hoquei subaquàtic, triatló, tennis de taula, atletisme, judo, aikido i karate. A més, s’ha creat també el grup d’Aigües Obertes, fruït d’un conveni de col·laboració amb el Club de Vela Platja Llarga.

Fundat el 1963, l’entitat local compta amb unes instal·lacions pròpies al Passeig Torroja, enfront de les muralles, on han après a nedar més de 25.000 tarragonins durant el darrer mig segle. A més de ser un planter de nedadors i tècnics d’alt nivell, seleccionats per participar en campionats d’Europa i del Món i a Jocs Olímpics.

L’Ajuntament de Tarragona aprova la concessió del títol de fill predilecte de la ciutat a Joan Josep Marca

Joan-Josep-Marca-fill-predilecte-de-Tarragona

El Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar el passat 16 de juny, amb la unanimitat de tots els grups municipals, atorgar el títol de fill predilecte de la ciutat a l’actual president de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), Joan Josep Marca.

La concessió d’aquest distintiu honorífic es va fer a petició del Sindicat d’Iniciatives i Turisme i en reconeixement al fet que Marca “ha estat i és una personalitat destacada de la ciutat” per la seva “trajectòria professional i el seu compromís social a través de diferents projectes a favor de la cultura i la història local”. El màxim dirigent de la Fundació rebrà el títol en un acte públic que es farà enguany, en una data encara per concretar.

Joan Josep Marca Torrents va néixer a Tarragona l’any 1940. Es va educar als col·legis del Sagrat Cor i La Salle i continuà els seus estudis a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils i a la Universitat Central de Barcelona, on va obtenir els diplomes de Professor Mercantil i el de Llicenciat en Ciències Econòmiques i Actuari d’Assegurances.

Acabat el seu període de formació, de la mà d’en Josep Recasens Jordà i amb el patrocini de la Mútua d’Accidents del Treball de Tarragona (MATT), van fundar la Mútua de Seguros de Tarragona, després Mútua Catalana de Seguros. Marca fou director de totes dues, complementat aquesta activitat amb  l’exercici lliure d’auditor de comptes.

Actualment, tot i estar jubilat, presideix el Patronat de la Fundació Mútua Catalana, que destina desinteressadament tots els seus esforços a objectius socials i de suport a la cultura a la ciutat i la resta del Camp de Tarragona.

Com a empresari exemplar i col·laborador altruista de la societat civil i el teixit associatiu,  ha estat sempre una persona inquieta, alegre, somiadora i familiar, molt implicada en tots els àmbits de la ciutat. Especialment, els vinculats a la divulgació del seu patrimoni bimil·lenari i la memòria històrica.

Homenatge de Tarragona a Paco Xammar

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Jordi Piqué, president del Cercle d'Estudis Guillem Oliver, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha signat enguany un conveni de col·laboració amb el Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona (CEHSGO) per editar un llibre biogràfic sobre Francesc Xammar i Vidal, emblemàtic activista en defensa dels drets i la cohesió social als barris de Tarragona.

Xammar, nascut al passeig de Gràcia de Barcelona el 1933, en el sí d’una família acomodada, és un exemple de compromís amb les lluites de les persones i els col·lectius més desafavorits. Jesuïta, va entrar de ben jove en contacte amb els barris més empobrits i, des  de llavors, no ha deixat de treballar per la dignitat humana i contra les injustícies.

Ordenat ja sacerdot, el 1966 va arribar a Tarragona i es va instal·lar amb altres companys a la parròquia de Torreforta, en una zona que s’estava aixecant per acollir els milers d’immigrants procedents del sud d’Espanya atrets per la instal·lació de les indústries químiques. Al cap de tres anys, va anar a viure al petit barri de La Floresta, a un pis de menys de 60 metres quadrats que continua sent el seu habitatge.

Xammar és un exemple de coherència i perseverança. Va renunciar a una vida envoltada de diners i a les herències abundoses de la família per situar-se al costat dels obrers, dels més pobres, dels més marginats. Molt estimat a la zona de Ponent de Tarragona (a l’altra banda del riu Francolí), va ser un referent del primer moviment veïnal a les acaballes del franquisme i els anys de la transició democràtica i fou escollit regidor de la Candidatura per a la Participació Veïnal a les eleccions municipals de 1979, les primeres després de la recuperació de la democràcia.

Però la seva activitat ha tingut moltes altres vessants: Justícia i Pau, Amnistia Internacional i el Comitè Oscar Romero són algunes de les entitats més vinculades a la seva trajectòria.

Sense deixar de banda el seu compromís amb les lluites de les classes populars de la perifèria tarragonina, Paco Xammar també ha mirat molt des de la dècada dels anys vuitanta els països de l’Amèrica Central, especialment Nicaragua, Guatemala i El Salvador. Aquí ha concentrat nombrosos esforços i projectes de cooperació, i cada estiu visita comunitats cristianes de base i zones molt marginades d’aquests països.

Superats els vuitanta anys, i mig segle després d’haver-se instal·lat a Tarragona, continua fidel als seus principis ètics. En els darrers temps, ha rebut dos reconeixements en l’àmbit local: el Diploma de Serveis Distingits que atorga l’ajuntament de la ciutat, i el premi anual El Balcó, que concedeix Òmnium Cultural del Tarragonès.

És per tot això, que el CEHSGO i la FPMC ha unit les seves foreces per fer possible enguany un llibre que estan elaborant els periodistes Ricard Lahoz (director de la revista Fet a Tarragona) i Enric Garcia Jardí, on s’explicarà el seu pensament i la seva trajectòria. Una obra que anirà més enllà de les nombroses definicions que fan de la seva personalitat aquells que el coneixen: coherent, humil, prudent, referent, perseverant, respectat, intel·ligent, auster, senzill, reservat en els temes personals, entregat, generós, lluitador, compromès, acollidor, líder…

El Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver és una entitat fundada el 1990 amb l’objectiu de donar suport a la publicació de treballs i investigacions sobre la història de Tarragona i la seva àrea d’influència. Des de fa un anys, compta en aquesta tasca amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana.

Presentació al festival Tarraco Viva del col·leccionable del Patrimoni Mundial

D'esquerra a dreta, Joaquín Ruiz de Arbulo, Joan Josep Marca i Ricard Lahoz, durant l'acte de presentació a Tarraco Viva del col·leccionable, celebrat el passat 17 de maig a la sala del Sarcòfag d'Hipòlit. Fotografia: David Oliete.

El festival Tarraco Viva, el principal esdeveniment cultural i internacional sobre el llegat romà que es fa a la ciutat, ha tancat la seva dinovena edició, celebrada entre el 15 i el 28 de maig, amb un nou èxit de participació i públic.

El programa d’enguany ha girat sobre els vincles entre Roma i Grècia i la figura de l’emperador Adrià com a eixos temàtics centrals. A un any de la celebració (endarrerida) dels Jocs Mediterranis, els organitzadors han apostat per destacar el paper del Mare Nostrum com a bressol de grans cultures i civilitzacions de la Humanitat i la importància de l’encontre i el diàleg entre elles.

Seguint aquesta filosofia, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), la revista Fet a Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Tarraco Viva, van protagonitzar un dels actes de l’edició del festival del 2017 amb el col·leccionable Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió, com a punt de trobada.

Aquesta obra  sobre els monuments de la Tàrraco romana distingits per la Unesco, l’any 2000, com a Patrimoni de la Humanitat, es distribueix des de fa un any i mig, de forma gratuïta i exclusiva, entre els subscriptors i lectors del FET, amb uns continguts inèdits i de gran qualitat elaborats per l’equip d’arqueòlegs de la URV dirigit pels catedràtics Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar. I s’edita amb el patrocini de la FPMC i de Repsol.

Coincidint amb la fase d’elaboració de l’últim fascicle de la sèrie, el número 10, dedicat al conjunt arqueològic de Centcelles, que sortirà al carrer el proper mes de juliol, els responsables d’aquesta iniciativa la van presentarar, dins del marc del festival, en un acte públic celebrat el 17 de maig a la sala del Sarcòfag d’Hipòlit del Pretori.

L’auditori es va omplir de gom a gom, la qual cosa confirma la gran acceptació que ha tingut el col·leccionable entre la societat civil tarragonina. A l’acte hi van participar l’abans esmentat Ruiz de Arbulo, el director del Fet a Tarragona, Ricard Lahoz, el president de la Fundació, Joan Josep Marca, i el director de Tarraco Viva, Magí Seritjol.

Un moment de l'acte del passat 17 de maig a la sala del sarcòfagd'Hipòlit, amb Magí Seritjol adreçant-se al públic. Fotografia: David Oliete.
Un moment de l’acte del passat 17 de maig a la sala del Sarcòfag d’Hipòlit, amb Magí Seritjol adreçant-se al públic. Fotografia: David Oliete.

 

“Estem davant d’un producte de divulgació de la història des de la ciència, la investigació i el rigor, i aquesta és l’autèntica marca Tarragona”, va valorar un orgullós Seritjol. “No és una simple guia arqueològica, sinó tot un treball de recerca per part de grans professionals”, hi va afegir Lahoz. “El fet d’incorporar gratuïtament aquest suplement ofereix un valor afegit als lectors de la revista”, va afirmar el director del FET.

“Aquests deu fascicles aprofundeixen en tots els monuments que composen la Tàrraco romana”, va explicar Marca, que va avançar que la Fundació està evaluant la possibilitat de convertir el col·leccionable en llibre, ja sigui recollint tots els fascicles editats ara o afegint nova informació que incorpori la tecnologia 3D.

Aquesta és una de les innovacions del col·leccionable, on apareixen restitucions virtuals i infogràfies mai vistes fins ara per mostrar com eren els monuments fa dos mil anys. I també fotografies actuals aèries amb drons. “La tecnologia està avançant a tota velocitat, i això es nota en la capacitat de crear productes d’extrema precisió o de fer correccions immediates”, va apuntar Arbulo. Un nou prisma, doncs, a través del qual submergir-se en el passat romà de la ciutat.

“El patrimoni és molt per Tarragona, però, de tant veure-ho, no ho hem mirat”, va reflexiona el professor. “Normalitzar l’extraordinària riquesa de la ciutat és una tendència que cal revertir amb coneixements a l’abast de tothom, amb fascicles com aquesta sèrie que acompanya el FET. Cal revaloritzar el nostre patrimoni”, va setnenciar.

En aquests moments s’esta distribuïnt el fascicle número 9, dedicat a la vil·la dels Munts i les altres grans residència d’època romana, juntament amb la revista de maig i juny.  Totes dues publicacions es poden adquirir conjuntament a la Llibreria de la Rambla, La Capona, la Llibreria Adserà i Cal Matias, al barri del Serrallo.

Un altre forma de gaudir del col·leccionable és fent-se subscriptor del Fet a Tarragona, la qual cosa permet rebre la revista a casa i gaudir d’activitats culturals i d’entrades per als espectacles dels teatres de Tarragona. Els interessats poden formalitzar la subscripció aquí.

Cinc col·lectius de joves arquitectes locals expliquen a les II Converses al Camp de Tarragona els seus projectes innovadors al territori

Els representants dels cinc col·lectius de joves arquitectes (Centre de Recerca Urbana del Camp, Espais ocults, Ear, Sopes d'all i NUA), que van protagonitzar la segona i darrera jornada de les II Converses al Camp de Tarragona.

Cinc col·lectius de joves arquitectes tarragonins (Espais ocults, NUA, Sopes d’all, Ear i el Centre de Recerca Urbana del Camp) han protagonitzat la segona i darrera jornada de les II Converses al Camp de Tarragona, celebrades al Centre de Lectura de Reus, on professionals, acadèmics, polítics i estudiants han reflexionat sobre el futur de l’urbanisme a la demarcació.

La trobada s’ha iniciat amb la presentació, per part de Francesc Roig, patró de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), organitzadora de l’esdeveniment, del llibre que recull les intervencions de la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona, celebrada l’any passat.

Francesc Roig, patró de la Fundació, durant la presentació del llibre que recull les intervencions de la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona.
Francesc Roig, patró de la Fundació, durant la presentació del llibre que recull les intervencions de la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona.

 

Posteriorment, els cinc col·lectius d’arquitectes locals han resumit en un vídeo el seu treball innovador al territori i han iniciat un debat amb els assistents, entre els que també hi havia representants polítics. El Centre de Recerca Urbana del Camp (CRUC) ha volgut ensenyar la visió que tenen del Camp de Tarragona els turistes estrangers, amb un recull de vídeos de youtube amb reportatges periodistics televisius i gravacions personals dels mateixos visitants, penjadades a les xarxes socials.

Espais ocults, per la seva banda, ha exemplificat en la Casa Gasull de Reus la seva tasca per donar a conèixer el patrimoni contemporani de la ciutat, mitjançant visites guiades gratuïtes a edificis com aquest, on hi col·laboren voluntaris, amb el vistiplau dels propietaris.

Arquitectes Ear ha mostrat, amb un recorregut accelerat en cotxe, els espais urbans del Camp de Tarragona que conformen la seva cara més desconeguda i oculta, com ara el Complex Petroquímic, les vies del tren, les pedreres o les explotacions agrícoles. I han defensat les intervencions urbanístiques que es podrien fer en aquestes zones per dignificar-les i apropar-les a la ciutadana.

Sopes d’all ha resumit en imatges una de les seves intervencions urbanes en espais públics de Valls en desús, amb activitats populars i lúdiques, per explicar el seu objectiu de redescobrir aquests indrets abandonats. I fomentar una nova mirada de les administracions que permeti tornar a posar-los al servei de la gent.

Per finalitzar, NUA Arquitectes ha explicat el seu projecte de construcció d’un centre de distribució d’aliments de Càritas al barri de Campclar. Un treball premiat internacionalment per la seva sostenibilitat i innovació en el disseny, els materials emprats, la construcció i l’ús social final.

Un cop acabat el debat, on les infraestructures i la reordenació territorial han tingut un paper destacat, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer i el president de la FPMC, Joan Josep Marca, han protagonitzat la cloenda de l’edició d’enguany de les Converses al Camp de Tarragona.

Tots dos han coincidit en l’important paper d’aquest fòrum en el foment de la reflexió, l’anàlisi i la discussió sobre el futur d’aquesta “regió econòmica”, com l’ha definida Pellicer. També han garantit la seva continuïtat el 2018, en aquest cas amb Valls com a seu.

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, a la cloenda de les II Converses al Camp de Tarragona.
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, a la cloenda de les II Converses al Camp de Tarragona.

 

L’arquitecte nord-americà Teddy Cruz reivindica a Reus un urbanisme més social i públic per gestionar les ciutats des de baix

Teddy Cruz, durant un moment de la seva conferència a la primera jornada de les II Converses al Camp de Tarragona.

El prestigiós arquitecte nord-america Teddy Cruz, ha reivindicat avui al Centre de Lectura de Reus un urbanisme més social i d’inversió pública per gestionar les ciutats del segle XXI des de baix.

Cruz ha defensat una arquitectura compromesa amb les desigualtats creixents a tot el món i també amb la política en la conferència inaugural de la segona edició de les Converses al Camp de Tarragona, que organitza la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC).

Partint del seu treball “de laboratori” a la frontera entre Tijuana (Mèxic) i San Diego (EEUU), dissortadament famosa pel mur que l’actual president nord-americà, Donald Trump, vol fer encara més gran, Teddy Cruz ha explicat el seu projecte “local i alhora global” per convertir “els conflictes urbans en instruments creatius de repensament de les ciutats”. Segons l’arquitecte, “el futur de l’urbanisme depèn menys dels edificis i més de la reconfiguració de les relacions socials”.

El conferenciant ha reivindicat la figura del “ciutadà transfronterer”, amb “interesos comuns i valors compartits” amb les comunitats veïnes. Fent servir també com a exemple els projectes municipals engegats els darrers anys a Bogotà i Medellín (Colòmbia), l’arquitecte ha parlat de l’espai públic com un “instrument per a incrementar la capacitat política d’una ciutat”.

I ha defensat una “arquitectua que sorgeix des d’abaix i amb els immigrants com actors destacats, treballant conjuntament amb les administracions”. “Anem cap a un urbanisme públic i dels barris”, ha afirmat davant les autoritats i el públic que omplia la sala.

Cruz ha estat presentat pel director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Pau de Solà-Morales, que ha reconegut que als urbanistes els hi calen “noves idees per solucionar els problemes actuals de les ciutats”.

L’acte l’ha iniciat el president de la FPMC, Joan Josep Marca, que ha recordat que les Converses al Camp de Tarragona van nèixer l’any passat per recollir el testimoni de les Converses de Salou, celebrades entre els anys 1964 i 1970, amb la voluntat de fomentar el diàleg, el debat i la participació sobre temes d’interès al Camp de Tarragona.

A la trobada han participat també el rector de la URV, Josep Anton Ferré, el president de la demarcació a Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Joan Tous (aquestes dues institucions col·laboren amb l’edició d’enguany), el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, i la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles.

A la segona jornada quatre col·lectius de joves arquitectes i urbanistes del territori (Espais ocults, NUA Arquitectes, Sopes d’all, Arquitectes Ear i Centre de Recerca Urbana del Camp) oferiran, des de la seva experiència, una diagnosi sobre el present i el futur de l’urbanisme al Camp de Tarragona.

La taula presidencial de la inauguració de les jornades. D'esquerra a dreta apareixen el rector de la URV, Joan Anton Ferré, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, el president de la FPMC, Joan Josep Marca, la consellera de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, i el president de la demarcació del COAC a Tarragona, Joan Tous.
La taula presidencial de la inauguració de les jornades. D’esquerra a dreta apareixen el rector de la URV, Josep Anton Ferré, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, el president de la FPMC, Joan Josep Marca, la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, i el president de la demarcació del COAC a Tarragona, Joan Tous.