Un estret vincle de col·laboració amb Arola Editors

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Alfred Arola, director de l'editorial i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant la signatura del conveni de col·laboració.

Arola Editors és una de les principals editorials del Camp de Tarragona. Fundada fa ara vint anys, el 1998, s’ha convertit  en un referent en el suport, la promoció i la difusió de la creació literària a la Catalunya del sud.

Dirigida per Alfred Arola, l’editorial local diversifica la seva producció en cinc línies: obres de literatura catalana, tant contemporània com de clàssics, en els tres gèneres  (narrativa, poesia i teatre), així com la publicació de traduccions. Edicions de llibres d’art, de fotografia, reproducció de pintures, catàlegs i fotografia històrica. Llibre infantil, contes, obres de música, cançoners i poesia infantil. Edicions d’excursionisme i natura, guies, reportages, i medicina i obres  d’història i assaig, tant local com general.

Des dels seus inicis, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) manté una estreta col·laboració amb Arola Editors, donant suport a l’edició de moltes de les seves produccions. Entre les escollides enguany hi destaca el darrer llibre publicat sobre la vida i l’obra de Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, 1881 – Barcelona, 1938), escriptor memorialístic que es va iniciar a l’Escola Modernista de Reus, tot i que va desenvolupar a Barcelona bona part de la seva creació artística.

L’autora d’aquesta interessant monografia sobre la literatura catalana del primer terç del segle XX és Fina Masdéu i la FPMC hi ha destinat 5.500 euros per a la seva edició i difusió.

Contribució al debat històric i cultural sobre la llengua i la literatura catalana

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Josep Murgades, codirector de la revista 'Els Marges', Núria Iceta, gerent de L'Avenç, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

L’Avenç és una empresa cultural amb seu a Barcelona que, des de 1977, edita la revista del mateix  nom.  Amb l’objectiu conceptual d’oferir una mirada  històrica sobre l’actualitat i una contribució crítica al debat cultural del país, aquesta editorial de reconegut prestigi conjuga literatura i assaig, memòria personal i memòria col·lectiva, reconstrucció del passat i mirada sobre el present.

L’Avenç edita també, des del 2004, la revista de llengua i literatura  Els Marges, una publicació de periodicitat quadrimestral, fundada l’any 1974 per Joaquim Molas, a qui la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dona suport.

Els Marges publica estudis de síntesi i d’avançament d’investigacions enllestides i en curs, al costat de documents d’interès lingüístic i literari convenientment exhumats. I també textos de creació literària inèdits, ressenyes crítiques sobre publicacions recents, notes de reflexió sospesada i notes amb voluntat polèmica, a més d’editorials que expressen el parer de la redacció.

La nòmina de colꞏlaboradors que han desfilat per qualsevol de les seves seccions és més que considerable, la qual cosa testimonia inequívocament el caràcter obert -amb l’únic requisit de la qualitat- de la revista. Encara que la màxima notorietat li ha pervingut de la publicació d’escrits a l’entorn de la llengua (el famós manifest de 1979 sobre la situació del català i l’article de 1998 a propòsit del Diccionari de l’IEC).

Es tracta, doncs,  d’una publicació preferentment centrada a l’entorn de la literatura (de la catalana contemporània en especial, però sense per això menystenir la d’altres èpoques ni tampoc la d’altres llengües i cultures).

S’acaba de publicar el número 114 i en l’actualitat els seus directors són Víctor Martínez-Gil i Josep Murgades. Aquest darrer va visitar recentment la seu de la Fundació, acompanyat de Núria Iceta, gerent i propietària de L’Avenç, des del 2013, juntament amb Josep M. Muñoz, per signar el conveni de col·laboració entre  les dues entitats. Aquest està pressupostat enguany  en 4.500 euros.

Redescobrint l’obra de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de  la Fundació, Jaume Massó, president del Centre de Lectura de Reus, Joan Josep Marca, president de la FPMC, i Josep Fàbregas i Roig, professor d'Història Moderna de la URV, durant la signatura de la renovació del conveni de col·laboració.

Joan Roig i Solé (Reus, 1835 – Barcelona, 1918) va ser un dels escultors més destacats del període avantguardista de transició artística entre el Modernisme i el Noucentisme. La seva especialitat són les peces fetes amb marbre, sent la més popular la  coneguda com La dama del paraigua (1884), ubicada al parc de la Ciutadella de Barcelona.

També és l’autor de nombrosos guixos, retrats i d’escultures aplicades a l’arquitectura i l’obra monumental. En aquest sentit, cal destacar les seves intervencions al cementiri municipal de Reus, on es poden observar diversos conjunts caracteritzats per la serena bellesa neoclàssica que emana de les figures. Va crear, a més, setanta-sis petites escultures per a la nova façana neogòtica de la Catedral de Barcelona i altres obres repartides per edificis singulars de l’Eixample i d’altres ciutats.

Amb motiu del centenari de la seva mort, el Centre de Lectura de Reus organitza aquesta primavera un cicle d’actes per redescobrir i posar en valor la seva prolífica trajectòria artística. Una iniciativa a la que s’ha afegit la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), mitjançant una aportació econòmica de 3.000 euros

El programa d’activitats va començar el 17 d’abril i inclou conferències, exposicions i visites guiades per conèixer millor les creacions que té a Reus. Al mateix Centre de Lectura s’hi conserven cinc: els bustos en guix de Velázquez i Cervantes, adquirits per l’entitat l’any 1863; l’escultura en fosa de ferro del seu íntim amic, el pintor -també reusenc- Marià Fortuny i Marsal; l’escultura en ferro Laboremus, que està situada a la sala Ramon Amigó; i la miniatura en fusta d’una escala de cargol, que es pot contemplar al vestíbul de la planta baixa.

El suport de la Fundació a aquesta commemoració s’ha vehiculat mitjançant la renovació del conveni de col·laboració que manté des de fa un lustre amb el Centre de Lectura de Reus, una de les principals institucions culturals de la capital del Baix Camp, on acumula més de cent-cinquanta anys d’història.

Nou impuls a l’Aula d’Arts Escèniques de la Cooperativa Obrera Tarraconense

El president de la Cooperativa Obrera Tarraconense, Dionisio de la Varga (al centre), amb Ramon Marrugat, patró de la Fundació, a la seva esquerra, i el president de la FPMC, Joan Josep Marca, durant la signatura de la renovació del conveni de col·laboració entre les dues entitats.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha estat un element clau en l’impuls viscut els darrers anys per l‘Aula d’Arts Escèniques de la Cooperativa Obrera Tarraconense (COT), que s’ha consolidat com un dels principals centres de creació i formació teatral de la ciutat.

Per a l’actual curs, on la Fundació aporta una subvenció de 5.500 euros gràcies a la renovació del conveni de col·laboració entre les dues entitats, la COT ofereix de nou un ampli ventall de cursos d’aprenentatge dividits en grups per edats, dels 4 als 17 anys, i també per adults.

Les classes les imparteixen professors titulats per l’Institut del Teatre com ara Marc Chornet, Mònica Bartolí, Eva Cabré, Eugènia González de la Rosa, Toni Guillamet i Sílvia Sabaté. Amb la sala El Magatzem com a  espai emblemàtic de treball, l’Aula ofereix també cursos intensius de veu i comunicació, de balls de swing, de dansa multicultural, de tango i de country.

La matrícula és gratuïta en tots els casos i les inscripcions es poden fer trucant als telèfons 977211148 i 608382431, a l’adreça electrònica  cot@cotarraconense.cat, al web www.cotarraconense.cat o presencialment a les oficines de l’històric edifici de la COT, al número 23 del carrer Fortuny, de dilluns a divendres, de 16.00 hores a 20.00 hores.

De forma paral·lela, la sala El Magatzem ofereix a la ciutat un programa cada cop més ampli d’espectacles que, per aquest 2018, s’ha iniciat recentment amb la temporada de primavera. S’hi inclouen obres teatrals de nivell, actuacions musicals i una consolidada cartellera infantil.

 

Una aposta pel periodisme local de qualitat amb el Fet a Tarragona

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, el periodista Ricard Lahoz, director del Fet a Tarragona, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura de la renovació del conveni de col·laboració.

El Fet a Tarragona és un projecte periodístic inèdit i innovador a la ciutat, que aquest setembre celebrarà el seu cinquè aniversari de vida.

Promogut per un grup independent de professionals tarragonins, el FET té com a objectiu principal explicar, donar ressò i posar en valor la feina de les associacions, les entitats, les institucions i la gent que fa i s’estima Tarragona.

Tots aquests continguts s’ofereixen des d’una revista amb una periodicitat bimestral que aposta pels reportatges cuinats a foc lent, on la cultura i els temes de caire didàctic i social són els principals protagonistes. La publicació destaca també per la qualitat, el disseny i les bones fotografies, reivindicant en aquests temps complexos per a l’ofici, el periodisme de servei al ciutadà, implicat i compromés amb al territori.

Seguint aquesta filosofia, el FET compta amb 600 subscriptors repartits pel Camp de Tarragona, que formen part d’un club de lectors des d’on s’organitzem visites culturals guiades i es regalen entrades per veure espectacles i promocions vinculades al món editorial. També es fa un acte públic de ciutat cada cop que es presenta un nou número (el proper, el 29, sortirà al carrer el 9 de maig).

Alhora, s’ofereixen  cròniques diàries des del digital www.fetatarragona.cat que, en aquests cinc anys, s’ha consolidat com un aparador de les activitats que desenvolupen les entitats locals i com a fòrum de debat polític i ciutadà,

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha donat suport a aquest projecte des de la seva creació, el 2013. Enguany s’ha renovat un cop més el conveni de col·laboració amb el director del Fet a Tarragona, el periodista Ricard Lahoz.

La Fundació dona suport a la literatura catalana des d’Onada Edicions

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Miquel Àngel Pradilla, representant d'Onada Edicions, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant la signatura de la renovació del conveni de col·laboració.

Dins del seu objectiu prioritari de donar suport al foment de la cultura al Camp de Tarragona, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) té subscrits  diferents convenis de col·laboració amb editorials de tota la demarcació.

Una d’elles és Onada Edicions, arrelada a les comarques del Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre amb propostes literàries (narratives, poètiques, teatrals, assagístiques…) centrades en aprofundir en el coneixement dels pobles, els costums i les tradicions i dotar-los d’un projecte cultural que els representi i els promocioni arreu del territori catalanoparlant i a escala internacional.

La Fundació ha renovat enguany l’acord amb aquest editorial per contribuïr a la publicació de tres llibres. Per una banda, hi destina 2.000 euros a fer realitat una obra de l’historiador medieval  Vicent Royo Pérez sobre Morella i la zona del Parc Natural dels Ports,  titulada Les arrels històriques de la comarca dels Ports.

Alhora, el conveni del 2018 aporta 2.000 euros més per a l’edició d’un llibre biogràfic sobre la novel·lista Francesca Aliern i Pons, nascuda al 1947, i considerada una de les millors retratistes de la vida quotidiana tortosina i de les Terres de l’Ebre durant el segle XX. L’obra està escrita per Emigdi Subirats i Sebastià.

Onada Edicions és responsable, també, d’un dels projectes literaris més ambiciosos dels darrers anys a la capitat de la demarcació, la sèrie Biografies de Tarragona, de la que ja s’ha publicat sis volums amb més d’un miler d’entrades sobre la vida i obra dels principals músics, pintors, escultors, esportistes, advocats, monarques, arquitectes, metges, actors, químics, cantants, mestres, radiofonistes, emperadors romans, arqueòlegs, militars, historiadors, industrials, periodistes, banquers, polítics, enginyers, filòlegs, nobles i religosos de la ciutat durant els  seus més de 20 segles d’història. La Fundació aporta enguany 3.000 euros per editar el setè volum.

Renovació del conveni de col·laboració amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la FPMC, Pilar Alió, presidenta de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i Joan Josep Marca, president de la Fundació, durant l'acte de renovació del conveni de col·laboració.

Per quart any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dóna suport en aquest 2018 a la publicació i distribució internacional del butlletí que edita la  Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), per difondre els diferents treballs de recerca històrica que es fan a al Camp de Tarragona.

Aquest compendi d’estudis i investigacions es fa des del 1901 i compta amb un ampli seguiment per part de la comunitat científica d’arreu del món, ja que es reparteix  entre 300 entitats de recerca i conservació patrimonial dels cinc continents. Permet, alhora, a la RSAT mantenir un intercanvi d’informació i coneixements amb totes elles.

El conveni d’enguany, pressupostat en 4.000 euros, inclou dos butlletins, que deixen la sèrie històrica en els números 38-39, recollint treballs de recerca publicat els anys 2016 i 2017.

Entre els articles escollits destaca un de l’arqueòleg Jordi López Vilar sobre el nou tram descobert de la façana sud-occidental del Fòrum Provincial de Tàrraco. També hi una treball sobre el retaule de la capella de Santa Maria dels Sastres de la catedral de Tarragona, després de la seva restauraciò, a càrrec de Emma Zahonero Moreno i Jesús Mendiola Puig.

Fora de la ciutat, el darrer butlletí de la RSAT inclou articles col·lectius de recerca arqueològica de motius rupestres a la cova foradada de Calafell (Baix Penedès), d’inhumacions durant l’edat del Bronze a la cova dels Galls Carboners de Mont-ral (Alt Camp) i d’un nou taller productor d’àmfores vineres al camí de Bràfim, a Puigpelat.

També hi ha treballs sobre ceràmiques romanes a Marçà (Priorat), del rei visigot Sindila, de peces històriques i arqueològiques trobades a l’entorn del monestir de Poblet i de gràfics de la guerra dels Segadors, entre altres.

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat. Fundada el 1844,  és la degana de les associacions culturals locals i la setena del món en el rànquing de les societats de temàtica similar.

Des de la seva creació s’ha dedicat a la recuperació, conservació i promoció del gran patrimoni històric local, amb la Tàrraco romana com a epicentre. Una tasca difícil davant la complexitat de combinar la preservació arqueològica amb el creixement urbanístic de Tarragona, que l’ha portat, sovint, a exercir un paper crític, reivindicatiu i de lluita enfront les administracions.

 

La Fundació promociona el llegat de Jujol des del Gremi de Pagesos

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació Privada Mútua Catalana, Raül Font-Quer, president del Gremi de Pagesos, Joan Josep Marca, president de la Fundació, i Josep Maria Lambea, vocal de comunicació del gremi, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha signat enguany un conveni de col·laboració amb el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona, una de les entitats amb més tradició i història de la ciutat.

L’acord té com a principal objectiu donar suport a les activitats de foment de la cultura i el patrimoni local que desenvolupa anualment el gremi i, en especial, al projecte d’adequació de l’anomenat Espai Jujol, un museu amb obres de l’universal arquitecte modernista tarragoní, ubicat a la seu de l’associació, al carrer Arc de Sant Llorenç.

Josep Maria Jujol (1879-1949) fou en vida soci i integrant actiu del Gremi de Pagesos, i va dirigir les obres de remodelació interior de l’església de Sant Llorenç i Sant Isidre, després de la Guerra Civil. Hi destaquen com a creacions pròpies els pasos del Sant Sepulcre i de la Pietat i diferents peces del mobiliari ornamental del recinte.

L’arquitecte va dissenyar també banderes brodades, penons i segells vinculats al gremi, que es conserven, amb altres elements, al museu que ara es vol renovar i millorar per afavorir la seva visita per part de la ciutadania.

El conveni, pressupostat en 6.000 euros, el van signar recentment el president del Gremi de Pagesos, Raül Font-Quer, i el president de la Fundació, Joan Josep Marca. Tots dos van destacar la importància de vincular aquestes dues institucions en benefici de la promoció de la cultura i el llegat patrimonial tarragoní.

El Gremi de Pagesos és a prop de complir els set-cents anys d’història (la celebració es farà el 2021) i és un dels participants més antics i destacats del programa de la Setmana Santa. Alhora, prenen part en  l’organització d’actes de gran tradició a la ciutat, com ara els Tres Tombs, les festes de Sant Isidre i la Fira de l’Oli.

 

 

 

Es presenta el sisè i últim volum de ‘Biografies de Tarragona’

biografies

Aquest dimarts 17 d’abril es presenta el sisè i últim volum de l’obra ‘Biografies de Tarragona’. L’acte tindrà lloc a les 19 hores al vestíbul del Teatre Tarragona i comptarà amb la participació de Begoña Floria, tinent d’alcalde Cultura i Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona; Joan Josep Marca, president de la Fundació Mútua Catalana; i Salvador-Joan Rovira, coordinador de l’obra.

El sisè volum de ‘Biografies de Tarragona’ aplega 169 noves entrades. N’hi ha d’eclesiàstics, nobles, músics, pintors, escultors, esportistes, advocats, monarques, arquitectes, metges, actors, químics, cantants, mestres, radiofonistes, emperadors romans, arqueòlegs, militars, historiadors, industrials, periodistes, banquers, polítics, enginyers, filòlegs… El coordinador de l’obra explica que aquest volum “és el més pensat de tota la sèrie, ja que la majoria de les biografies incloses han estat programades per tal de superar les llacunes existents”.

Rovira afegeix  que sense cap mena de dubtes seria el darrer, però que, d’alguna manera, podria arrodonir la feina que s’havia fet. Calia evitar l’aire d’improvisació i de parada en sec, i publicar biografies de personatges encara no inclosos la manca dels quals a les Biografies resultava difícil d’explicar.

El president de l’Organització Nacional de Transplantaments destaca el lideratge del Joan XXIII en donacions per morts d’aturada cardíaca

El doctor Matesanz, el tercer per l'esquerra, amb patrons de la Fundació i representants de la URV, al Centre Tarraconense El Seminari.

El doctor Rafael Matesanz, fundador i director de l’Organització Nacional de Transplantaments ha destacat a Tarragona el lideratge de l’Hospital Joan XXIII en les donacions derivades de morts per aturada cardíaca. En una conferència impartida al Centre Tarraconense El Seminari amb motiu de la segona jornada de les III Converses al Camp de Tarragona, Matesanz ha explicat que les donacions que surten del principal centre sanitari públic de la demarcació per aquest tipus de decés suposen la tercera part del total de Catalunya i una quarta part de les que es fan a Espanya.

L’especialista madrileny, un referent a nivell mundial, ha estat el protagonista del la darrera jornada del fòrum de debat que organitza la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i que enguany s’ha dedicat a reflexionar sobre com millorar al Camp de Tarragona la gestió sanitària al servei de les persones.

Matesanz, que el director de l’Organització Catalana de Transplantaments, Jaume Tort, ha presentat com un “exemple de la cultura de l’esforç, la perseverança i el lideratge”, ha enumerat les causes que han convertit el model espanyol en capdavanter a nivell internacional des de fa tres dècades, amb el doble de donants (46,9 per cada milió d’habitants) i de transplantaments (113 per cada milió d’habitants) que la mitjana de la Unió Europea i molt superior també al de potències econòmiques com els EEUU i Canadà.

El conferenciant ha explicat que la predisposició dels espanyols a ser donants és molt semblant a la d’altres païssos del seu entorn i també la infraestructura sanitària, per la qual cosa ha centrat l’èxit en l’eficiència del sistema iniciat el 1989 amb l’organització que presideix. Matesanz ha destacat com a claus d’aquest model, la coordinació entre la seu estatal a Madrid i els equips centrals de les disset comunitats autònomes, juntament amb el treball dels equips específics creats a tots els hospitals amb capacitat de gestionar donacions i/o transplantaments (actualment n’hi ha 188).

El president del Centre Nacional de Transplantaments ha destacat la importància de l’existència en aquests equips encarregats de l’execució de les operacions d’especialistes que treballen a les Unitats de Cures Intensives (UVI) i als serveis d’Urgències. Uns altres aspectes rellevants són la cura en la formació continuada de metges, infermers i de tot el personal, fins i tot aquell que no és mèdic, que participa en un transplantament; un finançament adequat, sobretot als centres més petits, i una decidida tasca d’informació i conscienciació de la població (les famílies son bàsiques per donar el vistiplau a una donació) des dels mitjans de comunicació.

Matesanz ha afegit la “plasticitat” del sistema per adaptar-se als canvis dels temps, que han fet, per exemple, que en els darrers anys hagi augmentat de forma molt considerable l’edat del donat i del receptor i hagin canviat les causes del les morts que generen donacions potencials (les derivades d’accidents de trànsit han baixat molt i han pujat les vinculades a una aturada cardíaca). El doctor ha explicat que, tot plegat, fa que Espanya sigui també líder mundial en supervivència del pacient trasplantat.