Difusió internacional de la recerca arqueològica al Camp de Tarragona

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Pilar Alió, presidenta de la RSAT, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni.

Des de fa tres anys, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dóna suport a la publicació i distribució internacional del butlletí que edita la  Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), per difondre els diferents treballs de recerca històrica que es fan a al Camp de Tarragona.

Aquest compendi d’estudis i investigacions es fa des de l’any 1901 i compta amb un ampli seguiment per part de la comunitat científica d’arreu del món, ja que es reparteix  entre 300 entitats de recerca i conservació patrimonial dels cinc continents. Permet, alhora, a la RSAT mantenir un intercanvi d’informació i coneixements amb totes elles.

El butlletí d’enguany correspon als números 36-37 de la sèrie històrica i recull treballs de recerca publicats els anys 2014 i 2015. Es  presenta en públic avui, 25 d’abril del 2017, i està dedicat al president honorari de l’entitat, Rafael Gabriel, per la seva tasca continuada en defensa del patrimoni monumental de la ciutat i els esforços esmerçats en pro de l’entitat durant els darrers quaranta anys.

Entre els articles escollits destaca un de Lawrence J. McCrank sobre les diferències entre Tarragona i Toledo en la reconstrucció de l’esglèsia hispànica. Altres treballs en clau local són el que signen Judit Ciurana i Jordi López (director del butlletí) sobre el ritual de la incineració (crematio) a la Tàrraco romana i un recull de Julio César Rodríguez dels fons bibliogràfics d’arqueologia paleocristiana a Tarragona.

Tortosa és també protagonista destacada amb un article de Ramon Ferré i Jordi Diloli sobre les intervencions arqueològiques al carrer de la Mercè, un altre de Diana Gorostidi i Isabel Rodà de Llanza sobre dues noves inscripcions de la Dertosa romana i un tercer de Joan-Hilari Muñoz sobre les riuades històriques a la capital del Baix Ebre dels anys 1743 i 1787.

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat. Fundada el 1844,  és la degana de les associacions culturals locals i la setena del món en el rànquing de les societats de temàtica similar.

Des de la seva creació s’ha dedicat a la recuperació, conservació i promoció del gran patrimoni històric local, amb la Tàrraco romana com a epicentre. Una tasca difícil davant la complexitat de combinar la preservació arqueològica amb el creixement urbanístic de Tarragona, que l’ha portat, sovint, a exercir un paper crític, reivindicatiu i de lluita enfront les administracions.

El conveni de col·laboració per donar suport al butlletí, pressupostat en 5.000 euros, el van signar recentment la presidenta de la RSAT, Pilar Alió, i el president de la FPMC, Joan Josep Marca.

Durant l’acte, tots dos van recordar els lligams que uneixen aquestes entitats, que també col·laboren plegades en el Congrés Internacional d’Arqueologia i en la publicació de la Guia Arqueològica de Tàrraco.

Una aposta decidida pels poetes del Camp de Tarragona

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Fermí Roig, president del col·lectiu La Gent del Llamp, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració d'enguany.

Tot i ser un dels principals gèneres literaris -per història, qualitat creativa i producció d’obres- el món de la poesia, amb un públic fidel però minoritari, pateix un dèficit estructural de recursos econòmics per a la publicació de nous títols.

Conscient d’això, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) manté des dels seus inicis com a promotor cultural un acord de col·laboració amb el col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp, especialitzat des de fa dècades en l’edició  d’obres literàries d’autors locals, molts d’ells poetes.

L’entitat és una de les més longeves de Catalunya dins el seu camp. Des de 1982 publiquen amb continuïtat una col·lecció de llibres que ha donat a conèixer molts nous escriptors com Adam Manyé, Aleix Cort i Adrià Targa. Alhora han difós també  l’obra de clàssics com Hölderlin, Goethe, Sheridan, Maupassant, Wilde, Beckett, Weiss i Turrini. 

La col·lecció La Gent del Llamp ha publicat obra literària de 74 autors, 12 traductors i obra gràfica (bàsicament portades, però també il·lustracions interiors i gravats) d’altres 24 artistes.

Entre els poetes de referència a qui dona suport hi destaca Gabriel Guasch Secall, nascut a Valls l’any 1930, guanyador del premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell (1999)  i amb una desena de llibres publicats des de l’any 1991, quan es va editar el primer recull del seu poemari. Posteriorment, el col·lectiu tarragoní l’ha acompanyat en la publicació de les obres Escric un cercle (1997), Descripció del blanc (2004) i Afectes (2012).

Enguany, i amb una aportació de 3.000 euros de la FPMC, repetirà aquesta experiència amb el nou llibre de Guasch, encara pendent de presentació, que editarà Cossetània.

Amb la renovació d’aquest conveni de col·laboració, la Fundació referma la seva aposta decidida pels poetes del Camp de Tarragona i pel manteniment del col·lectiu La Gent del Llamp, que se sosté gràcies a un nucli de subscriptors i la implicació d’algunes institucions com el Consell Comarcal del Tarragonès, la Diputació de Tarragona i la FPMC.

Prospeccions arqueològiques per conèixer millor les guerres romanes (segles III i I aC.)

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Joan Gómez Pallarés, director de l'ICAC, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant la signatura del conveni de col·laboració d'enguany.

Un dels principals eixos d’actuació de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) és el de la promoció i suport a la recerca i la divulgació arqueològica, amb la Tàrraco romana com a nucli vertebrador. Dins d’aquest context, es manté una estreta relació amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb seu a Tarragona, que enguany s’ha concretat en un nou conveni de col·laboració.

Després de quatre anys finançant el projecte de prospecció i anàlisi arqueològica d’un campament militar cartaginès de la Segona Guerra Púnica (any 218 aC.) als voltants de Valls (Alt Camp), la Fundació prendrà part ara d’un pla més ampli a nivell territorial, tot seguint testimonis de les anomenades guerres romanes (entre els segles III i I aC.).

En concret, es tracta d’uns nous jaciments de tipus militar a Arbolí i Prades (Baix Camp), que s’adscriuen a les guerres civils del segle I aC., les sertorianes i les de Cèsar contra Pompeu.  D’altra banda, també s’hi afegeixen els treballs previstos al Terrer Roig, una finca situada a l’entitat descentralitzada de Jesús, en el terme municipal de Tortosa (Baix Ebre). Un jaciment clau, on es té notícia de troballes importants, tot i que mai ha estat estudiat científicament.

Per desenvolupar aquest projecte es faran treballs intensius de prospecció i excavació a diferents àrees de Cabra del Camp, l’Espluga de Francolí, Prades, Escornalbou (Riudecanyes), Gallicant (Arbolí) i el Terrer Roig (Tortosa), i es classificaran i inventarian els materials trobats.

Alhora, es farà un anàlisi comparat amb la documentació i els materials existents en referència a aquesta època històrica i a altres activitats militars posteriors en aquests mateixos espais durant conflictes com la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, la Guerra del Francès, les guerres carlines i la Guerra Civil.

L’equip responsable de la investigació estarà dirigit pels professors Jordi López (ICAC) i Jaume Noguera (Universitat de Barcelona), amb la participació dels professors Eduard Ble, Pau Valdés i Joan Canela i estudiants del Màster d’Arqueologia de Clàsica ICAC-UAB i de la UB.

L’objectiu del projecte és l’estudi arqueològic i històric de la presència de l’exèrcit romà d’època republicana a les comarques del curs inferior del riu Ebre i la seva relació amb la fundació de la ciutat de Dertosa (l’actual Tortosa).

Altres camps on es poden aportar novetats són el de l’anàlisi de la panòplia guerrera dels exèrcits romans enfrontats durant la guerra civil entre els partidaris de Cèsar i de Pompeu; la reinterpretació de les fonts escrites en funció de les dades arqueològiques; la millora del coneixement dels factors geoestratègics que van determinar el conflicte; millorar el coneixement de l’estructura constructiva dels campaments militars de l’època i la possibilitat de fer-ne una reconstrucció pedagògica i didàctica.

La Fundació participa en aquest pla amb una aportació econòmica de 2.500 euros.

 

 

 

 

Tarragona, centre internacional del cant coral

La presidenta del Cor Ciutat de Tarragona, Margarita Aniorte, i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant la signatura del conveni de col·laboració.

Tarragona tornarà a ser aquest estiu capital internacional del cant coral amb motiu de la celebració, entre el 14 i el 21 de juliol, de la vuitena edició de la Setmana Cantant, organitzada per l’Associació Cor Ciutat de Tarragona.

El certamen, que es fa cada tres anys des del 1997, forma part dels festivals de la Federació Catalana d’Entitas Corals (FCEC) i l’European Choral Association-Europa Cantant, la qual cosa garanteix la participació de grups d’arreu del món.

Seguint els models precedents, i sota la direcció musical de Josep Prats, els cantaires que hi participen (procedents fonamentalment de cors catalans, europeus i americans) oferiran els seus concerts en els millors espais de la Part Alta.

A més, participaran a quatre tallers que dirigiran mestres de reconegut prestigi internacional (Brady Allred, dels EEUU, Michael Gohl, de Suïssa, Bernie Sherlock, de la República d’Irlanda i el català Josep Vila Jover) i que presentaran en el concert que es farà el penúltim dia de la Setmana.

Com a cloenda, tots els cantaires (entre 300 i 350), conjuntament amb l’Ensemble Instrumental de Tarragona i alguns cors infantils de les comarques de la demarcació oferiran en concert al Camp de Mart dues obres encàrrec del festival. Per una banda, una Suite de Cançons de la Mediterrània, seleccionades i arranjades per a veus infantils i conjunt instrumental per l’Eduard Iniesta, amb motiu dels Jocs Mediterranis del 2018.

Alhora, i com a clausura del mateix concert, interpretaran un Te Deum del conegut compositor Albert Guinovart, encàrrec original del Cor Vivaldi i el seu director, Òscar Boada –estrenat per ells mateixos fa uns mesos al Palau de la Música Catalana–, i que es presentarà –també per encàrrec– en una nova versió per a veus mixtes, solistes, conjunt instrumental de vent, percussió i piano (a càrrec del mateix compositor), dirigits pel prestigiós director català Xavier Puig.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), seguint amb el seu suport tradicional al cant coral, participarà en aquesta edició de la Setmana Cantant mitjançant un conveni de col·laboració amb el Cor Ciutat de Tarragona, pressupostat en 3.000 euros.

Implicats amb la capitalitat cultural catalana de Reus durant el 2017

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Xavier Filella, president del Centre de Lectura de Reus, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, a l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) tindrà presència en els actes de la capitalitat cultural catalana, que recau aquest 2017 a Reus, mitjançant el conveni de col·laboració que manté des de fa tres anys amb el Centre de Lectura de la ciutat del Baix Camp, una institució centenària de referència a tot el país.

En concret, la Fundació aportarà 4.000 euros per a l’organització de l’exposició que porta per nom Un segle i mig de cultura a Reus i Catalunya. La cultura que ha generat el Centre de Lectura, un dels principals actes que farà enguany aquesta entitat, conjuntament amb el Museu de Reus.

Segons els promotors de la iniciativa, l’objectiu d’aquest projecte dual, que s’inaugurarà el 27 d’abril i romandrà fins el 20 de juny, és el de divulgar el paper primordial que ha jugat històricament el Centre de Lectura, fundat l’any 1859, en la difusió de la cultura a Reus, a les comarques del Camp de Tarragona i al sud de Catalunya.

I al mateix temps, reivindicar la cultura en majúscules com un dels trets fonamentals de la identitat i la societat de la ciutat organitzadora. La mostra inclou la publicació d’un volum il·lustrat que estudia l’activitat social i cultural de l’ateneu i la seva projecció.

L’edició del catàleg, que es presentarà el 2 de juny, ha de permetre divulgar i sobretot perpetuar el contingut de l’exposició i del projecte per a les noves generacions. Segons els seus impulsors, la filosofia de la publicació i del projecte en general, és ben clara: no es vol fer una història cap a dins de l’entitat, sinó de la projecció cultural i cívica del Centre i la cultura reusenca al país.

Per a la confecció del catàleg –el material també s’aprofita per a l’exposició–, s’estudiaran diferents aspectes de l’univers cultural, social i cívic del Centre de Lectura com ara la biblioteca de l’ateneu (el cor de l’entitat i del patrimoni cultural del sud de Catalunya); els diferents espais físics que ha ocupat la institució  i, en especial l’actual, el Palau dels marquesos de Tamarit; les publicacions periòdiques vinculades al Centre, el Teatre Bartrina i la rica activitat teatral.

També es farà servir el valuós fons d’art que acull l’entitat; la literatura vinculada al Centre (segle XIX, modernisme i noucentisme); l’ús de la llengua catalana; les escoles de l’ateneu (dansa, música, teatre, lletres i idiomes); la relació del Centre amb la radiodifusió (hi tingué lloc la primera emissió radiofònica de Reus i la segona del país); el Concurs-Exposició Nacional de Roses (l’any vinent se celebrarà la 70a edició); l’espai museístic de l’entitat (la gènesi de l’actual museu municipal); les seccions històriques del Centre de Lectura (principalment la Secció Excursionista, la Coral i la d’Estudis Social); el món de la fotografia i el Cineclub de l’entitat –un dels més antics del país.

Recuperant, des de La Canonja, el relat de l’exili posterior a la guerra civil

El president del Centre d'Estudis Canonings, Francesc Roig (esquerra), i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

Per segon any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) col·labora amb l’edició d’un llibre editat pel Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, una de les entitats culturals més emblemàtiques i representatives d’aquesta vila.

Fundat el 1983, el Centre compta amb prop de 300 socis i té com a principal objectiu promoure el coneixement i la divulgació de la llarga història de La Canonja, impulsant i donant suport a treballs de recerca.

Dins d’aquesta filosofia s’inclou la propera publicació del llibre Els silencis de la postguerra, de Joan Borras i Llop, al qual la Fundació dona suport amb una aportació de 3.000 euros .

Aquesta és la quarta obra del mateix autor que edita el Centre d’Estudis Canongins, totes elles amb un argument temàtic comú, el de la guerra civil i el posterior exili patit pels perdedors del conflicte que més ha marcat, social i políticament, la història recent del país.

Els dos primers treballs de Joan Borràs sobre aquesta materia, Una guerra a les nostres vides i Per què lluitàvem?, es van publicar el 2005 i el 2007, respectivament. Posteriorment es va editar Les ombres de l’exili, al qual donarà continuïtat el volum que patrocina ara la Fundació.

Segons el president del Centre, i patró de la FPMC, Francesc  Roig,  el principal objectiu de donar suport a aquestes obres és el de recuperar, en clau local canongina,  el  passat  històric  d’aquest  intens  període, que abraça la rereguarda, el front, l’exili i la postguerra.

El protagonista real dels quatre volums és, a més, l’alcalde de La Canonja a la Segona República i durant la guerra civil, Josep Canadell Rongés. Als llibres de Borràs s’explica la llarga ruta de l’exili protagonitzada per Canadell i, alhora, la de tants ciutadans que des de Catalunya van haver d’abandonar el país i travessar la frontera camí de França,  passant primer pels camps de refugiats d’Argelers i Bram, entre d’altres.

La documentació fotogràfica aportada reforça de manera impactant les privacions i les misèries de l’últim gran exili peninsular.

Promocionant la sardana arreu del Camp de Tarragona

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Jordi Grau, president del Casal Tarragoní, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant la signatura del nou conveni de col·laboració.

La  Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) manté el seu suport al món de la sardana i enguany ha renovat el conveni de col·laboració amb el Casal Tarragoní, pressupostat en 3.000 euros.

El Casal és una entitat amb més de mig segle d’història (aquest 2017 compleix el seixanta aniversari), que cada temporada organitza una desena d’actes entre ballades i aplecs. Tenen 90 socis i una cobla, la Cossetània, que compta amb un quintet de vent, Tau Quintet de Cobla.

El conveni d’enguany permetrà organtizar l’Aplec de Tarragona al Parc del Francolí (17 de maig), el Concurs Nacional de Colles Sardanistes (17 de setembre), l’Aplec de Sardanes del Serrallo (15 d’octubre) i les ballades habituals per les diades de Sant Jordi, de l’Onze de Setembre, de la Mercè i de Santa Cecília, patrona de la música.

L’entitat presidida per Jordi Grau ha instaurat també, des de l’any passat un premi per distingir una associació o persona per la seva tasca en favor de la promoció cultural a la ciutat. I participa també en l’organització de cursets de formació per aprendre a ballar sardanes.

Conveni amb l’Ajuntament de Tarragona per finançar concerts d’òpera, el Festival Tarraco Viva i una exposició sobre l’arquitecte modernista Josep Maria Pujol i de Barberà

Fotografia a la plaça del Pallol dels protagonistes de l'acte de signatura del conveni. D'esquerra a dreta, Antoni Pujol, patró de la Fundació i descendent de l'arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà, el conseller de Cultura de l'Ajuntament, Josep Maria Prats, el president de la Fundació, Joan Josep Marca i Ramon Marrugat, patró de la FPMC. Fotografia: Mauri.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) i l’Ajuntament de Tarragona han signat aquesta setmana un nou conveni de col·laboració que es suma als diferents projectes compartits per totes dues institucions durant els darrers anys.

En aquest cas, l’acord, pressupostat de forma global en 27.000 euros, inclou tres línies diferents d’actuació durant aquest 2017, vinculades al món cultural de la capital de la demarcació.

D’una banda, la Fundació seguirà donant suport al Festival Tarraco Viva, una de les principals activitats anuals sobre el llegat romà de la ciutat, amb projecció estatal i internacional, del que se’n presentarà el programa en pocs dies.

Alhora, es manté també la contribució de la FPMC en la programació d’arts escèniques dels teatres de Tarragona i, més concretament, en les produccions d’òpera.

Finalment, i com a novetat, el conveni anual d’enguany dona  suport a una exposició retrospectiva que l’Ajuntament durà a terme al voltant de l’arquitecte local Josep Maria Pujol i de Barberà (1871-1949), un dels principals exponents del modernisme a la ciutat, i autor, entre d’altres edificis emblemàtics de la ciutat, del Mercat Central, l’Escorxador i la Cooperativa Obrera Tarraconense.

La signatura del conveni es va fer a l’Antiga Audiència amb la presència, per part del govern local, del conseller de Cultura, Josep Maria Prats.

 

Suport a la formació teatral des de la Cooperativa Obrera Tarraconense

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Dionisio de la Varga, president de la COT, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, a l'acte de renovació del conveni de col·laboració entre les dues entitats.

L’Aula d’Arts Escèniques de la Cooperativa Obrera Tarraconense (COT) s’està consolidant els darrers anys com a centre de formació teatral a la ciutat, amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), que enguany hi ha renovat el conveni de col·laboració, pressupostat en 6.000 euros.

Sota la direcció de Meritxell Muñoz, llicenciada en Escenografia  i en Filosofia i Lletres,  i amb la sala El Magatzem com a  espai emblemàtic de treball, l’Aula ofereix enguany nombrosos cursos impartits per professors titulats per l’Institut del Teatre i amb prestigi professional en el seus respectius camps.

Hi destaquen els dedicats a l’iniciació al teatre, ja sigui per als més menuts, sota la direcció de Francina Fernàndez, com també per a joves i adults (amb Oriol Guinart, Francesc Cerro  i Marc Chornet com a professors).

També s’ofereixen cursos intensius d’introducció al càsting i de teatre al carrer, impartits per Xavier Zaragoza i Oriol Grau, respectivament, i un cicle de conferències adreçat als espectadors.

La matrícula és gratuïta en tots els casos i les inscripcions es poden fer trucant als telèfons 977211148 i 608382431, a l’adreça electrònica cot@cotarraconense.cat, el web www.cotarraconense.cat o presencialment a les oficines de l’històric edifici de la COT, al número 23 del carrer Fortuny, de dilluns a divendres, de 16..00 hores a 20.00 hores.

Per aquest 2017, i seguint amb l’impuls viscut a la centenària entitat local des de l’arribada a la presidència de Dionisio de la Varga,  l’Aula d’Arts Escèniques de la COT dóna acollida a la programació d’activitats i obres de grups de la ciutat i d’altres municipis del Camp de Tarragona, primant el seu interès innovador i d’experimentació. En aquest sentit, també ofereix cursos de balls de wing, dansa multicultural i tribal, tango i country.

 

Posant en valor la importància de la llengua i la literatura

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Jesús Figueres, representant de l'APELLC, i Joan Josep Marca, president de la Fundació, durant la signatura del conveni de col·laboració d'enguany.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha renovat per al 2017 el conveni de col·laboració amb l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), una de les principals entitats culturals de la ciutat de Tarragona, que enguany celebra el seu quinzè aniversari.

Seguint el camí d’altres anys, la FPMC centra el seu suport financer (3.500 euros) en dues activitats emblemàtiques de la programació anual de l’APELLC: Veus Paral·leles i la Tardor Literària.

En el primer cas, es tracta d’un recital poètic organitzat des de fa més de deu anys arreu dels Païssos Catalans per la Institució de les Lletres, que consisteix en fer un intercanvi entre autors locals i d’altres indrets del món.

Enguany s’ha d’escollir encara la llengua que serà protagonista de l’acte, que es celebra tradicionalment a finals del mes de juny al claustre de Sant Pau del Centre Tarraconense El Seminari. A les darreres edicions hi han participat poetes representants de l’amazic (2008), el noruec (2009), l’occità (2010), el romanès (2011), l’eslovè (2012), el való (2013), el gallec (2014), el finès (2015) i el grec (2016).

Pel que fa a la Tardor Literària, es celebra el darrer trimestre de l’any i és també una iniciativa amb més d’una dècada de trajectòria. A cada edició s’escull un fet literari relacionat amb Tarragona i el país i s’organitza al seu voltant una taula rodona amb un debat posterior.

Per enguany no s’ha decidit encara la temàtica. El 2016, com a exemple, es va parlar de l’obra de l’escriptora local Olga Xirinacs, coincidint amb el seu vuitantè aniversari de vida.