Recuperant, des de La Canonja, el relat de l’exili posterior a la guerra civil

El president del Centre d'Estudis Canonings, Francesc Roig (esquerra), i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

Per segon any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) col·labora amb l’edició d’un llibre editat pel Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, una de les entitats culturals més emblemàtiques i representatives d’aquesta vila.

Fundat el 1983, el Centre compta amb prop de 300 socis i té com a principal objectiu promoure el coneixement i la divulgació de la llarga història de La Canonja, impulsant i donant suport a treballs de recerca.

Dins d’aquesta filosofia s’inclou la propera publicació del llibre Els silencis de la postguerra, de Joan Borras i Llop, al qual la Fundació dona suport amb una aportació de 3.000 euros .

Aquesta és la quarta obra del mateix autor que edita el Centre d’Estudis Canongins, totes elles amb un argument temàtic comú, el de la guerra civil i el posterior exili patit pels perdedors del conflicte que més ha marcat, social i políticament, la història recent del país.

Els dos primers treballs de Joan Borràs sobre aquesta materia, Una guerra a les nostres vides i Per què lluitàvem?, es van publicar el 2005 i el 2007, respectivament. Posteriorment es va editar Les ombres de l’exili, al qual donarà continuïtat el volum que patrocina ara la Fundació.

Segons el president del Centre, i patró de la FPMC, Francesc  Roig,  el principal objectiu de donar suport a aquestes obres és el de recuperar, en clau local canongina,  el  passat  històric  d’aquest  intens  període, que abraça la rereguarda, el front, l’exili i la postguerra.

El protagonista real dels quatre volums és, a més, l’alcalde de La Canonja a la Segona República i durant la guerra civil, Josep Canadell Rongés. Als llibres de Borràs s’explica la llarga ruta de l’exili protagonitzada per Canadell i, alhora, la de tants ciutadans que des de Catalunya van haver d’abandonar el país i travessar la frontera camí de França,  passant primer pels camps de refugiats d’Argelers i Bram, entre d’altres.

La documentació fotogràfica aportada reforça de manera impactant les privacions i les misèries de l’últim gran exili peninsular.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>