Èxit de participació al 3er Congrés d’Arqueologia i Món Antic, dedicat a la glòria dels circs romans

Cartell del congrés.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) i el comitè cientíc de la Tàrraco Biennal han fet una valoració molt positiva del 3er Congrés d’Arqueologia i Món Antic, celebrat al Centre Tarraconense El Seminari entre el 16 i el 19 de novembre.

L’edició d’enguany, dedicada a la litúrgia de les curses de carros romans i la simbologia de les competicions circenses en la societat i la cultura de l’època, ha comptat amb la participació de més d’un centenar d’investigadors i acadèmics, que han presentat les darreres troballes arqueològiques vinculades amb aquest àmbit.

Les ponències, debats i conferències, algunes d’elles obertes al públic en general, han permès constatar la perdurabilitat de referents clàssics com el culte dels aficionats als esportistes d’elit, la seva imatge com a herois i mites, la competència i rivalitat entre aficions adversàries i la glòria del triomf.

Entre els treballs presentats hi han destacat el del professor Javier Andreu Pintado sobre el circ com a espai de l’evergetisme cívic de les elits hispanes. Una investigació que evidencia que les curses de carros als circs romans són el precedent de l’ús, per part de les classes benestants, de competicions esportives de masses per autopromocionar-se fent bones obres i guanyar popularitat amb l’objectiu de perpetuar-se al poder.

L’arqueòloga Celia Sánchez Natalías va presentar el seu estudi al voltant de les pors dels aurigues (magiam et circenses). Segons les seves conclusions, recents troballes a les necròpolis romanes mostren com els aficionats a les curses de carros demanaven als déus de l’inframón i els morts la derrota i tot tipus de càstigs i tortures als conductors de carros de les faccions rivals (competien quatre equips, distingits per colors diferents). S’hi han trobat notes manuscrites amb malediccions que deixaven a les tombes dels difunts, com a missatgers per fer-les arribar als déus.

Els cavalls que portaven els carros van tenir també un paper rellevant. En aquest sentit hi van destacar l’estudi de Lídia Colominas i Joaquín Ruiz de Arbulo sobre les dimenssions de les carceres (boxs) de sortida de les curses, que han servit per demostrar que els cavalls de l’època eren més petits que els actuals.

Maria Engracia Muñoz va presentar un pòster sobre els animals exòtics que s’exhibien als circs i Patricia Terrada i Ada Lasheras, un que estudia el transport marítim dels cavalls i de la resta d’animals per als espectacles de l’Imperi romà.

El circ amfitrió, el de Tàrraco, va ser un dels protagonistes destacats d’aquest congrés. S’hi van presentar els darrers estudis que s’han fet sobre aquest emblemàtic monument, distingit per la Unesco, l’any 2000, com a Patrimoni Mundial, la qual cosa va permetre fer-ne una síntesi recopilatòria de gran utilitat futura per avançar en la seva recuperació i divulgació,

Aquest darrer punt es va tractar de forma concreta a la conferència de cloènda, on l’equip d’arquitectes i tècnics que està elaborant el Pla Director d’aquesta instal·lació va presentar els primers resultats del seu treball per museïtzar l’edifici i l’espai urbà històric del que forma part, a la Part Alta de la ciutat.

Aquesta és, la característica que, segons s’ha insistit, converteix el circ de Tàrraco en un monument únic i excepcional al món romà per la conservació de la seva estructura original, de fa dos mil anys, sota la ciutat moderna, formant part dels carrers, els habitatges i els establiments comercials de la zona.

La conferència inagural, a càrrec de Joan Gómez Pallarès, director de l’Institut Català d’Arqueològia Clàssica (ICAC) es va centrar també en aquest edifici, mitjançant el relat d’històries vinculades a dos dels principals aurigues que hi van competir, Eutyches i Fuscus, trobades a les seves respectives làpides funeràries.

A més, Carles Brull va presentar una ponència sobre els treballs d’excavació i recuperació de les carceres del circ de Tàrraco al subsòl de l’actual Ajuntament de Tarragona, i  Maria Teresa Miró, cap del servei d’arqueologia de la Generalitat de Catalunya, va fer una conferència sobre la vertebració de l’urbanisme de Tàrraco al voltant del seu circ.

El congrés es va dedicar, in memoriam a l’arqueòleg Xavier Dupré (1956-2006), responsable tècnic territorial d’arqueologia del Govern de la Generalitat a Tarragona, un cop recuperada la democràcia, i impulsor dels primers treballs de recuperació del circ.

El professor Xavier Aquilué va dedicar a la seva figura una conferència d’homenatge, on Dupré fou qualificat com un revolucionari avançat a la seva època i figura clau en la lluita per la conservaciò, l’estudi i la divulgació del patrimoni romà de la ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>