Tarragona ret homenatge a Joan Josep Marca

La vídua de Joan Josep Marca rep una pla de record de mans del president de la Fundació, Pere Jornet. Foto: Juan Segovia.

L’acte de commemoració del quinzè aniversari de la Fundació Privada Mútua Catalana esdevé un homenatge al seu primer president, Joan Josep Marca, que va morir ara fa un any.

El president Pere Jornet va obrir l’acte destacant el llegat de Marca i la seva determinació a l’hora de tirar endavant els objectius de la Fundació, i es va comprometre a preservar la voluntat de seguir ajudant les expressions culturals i artístiques de les comarques del sud de Catalunya.

Més d’un centenar de persones van assistir a la trobada als jardins de Casa Miret. En aquest marc Jornet, acompanyat de la resta de patrons de la fundació, va lliurar una placa de record a la vídua de Marca, Maria Josepa Duch, i un retrat pintat per l’artista Pere Joan Salas.

El secretari i patró de la Fundació, Antonio Salas de Córdoba, va repassar la trajectòria de l’entitat al llarg dels seus primers quinze anys i en va destacar algunes iniciatives pròpies com els congressos internacionals d’arquologia Tarraco Biennal o el Concurs de Pintura, Dibuix i Gravat.

Precisament, durant l’acte es van lliurar els premis de la tercera edició del concurs i el seu coordinador, Pere Joan Salas, va presentar les bases de la quarta convocatòria, que suposen un augment en la dotació. El primer premi passa de 2.000 a 3.000 euros.

També al llarg de la trobada, el patró Francesc Roig va presentar el llibre que recull les conclusions de les III Converses al Camp de Tarragona dedicades a la gestió sanitària.

L’acte es va acabar amb el reconeixement institucional de la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona a la tasca de Joan Josep Marca i a la trajectòria de la Fundació. En van parlar Jordi Agràs, en nom del Govern, i Elvira Ferrando, en nom del consistori.

Entre els assistents va destacar la presència del nou Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i la rectora de la URV, Maria José Figueras.

Commemorant el primer segle de l’edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Dionisio de la Varga, president de la COT, i Antoni Pujol, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Cooperativa Obrera Tarraconense (COT), una de les entitats culturals amb més història de la ciutat, viu enguany un nou aniversari. Després d’haver celebrat el 2004 els primers cent anys de vida, ara toca commemorar el primer segle d’existència de l’edifici que acull la seva seu social, ubicat a la cantonada entre els carrers Reding i Fortuny, i inaugurat l’1 de maig de 1919.

L’emblemàtic espai, d’inspiració modernista, és obra de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Pujol de Barberà, autor d’altres construccions simbòliques a la ciutat com el Mercat Central, l’antic Escorxador (ara seu del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili), els Cellers Müller del carrer Reial, i la Casa Ripoll i la Casa Bofarull, a la Rambla Nova.

La junta directiva de la COT, presidida actualment per Dionisio de la Varga, ha elaborat un programa commemoratiu per  celebrar l’efemèride, que inclou la publicació d’un llibre escrit per l’historiador local Ramon Aloguín, on s’explica amb imatges i cròniques testimonials la llarga vida de l’edifici, les diferents entitats i activitats que ha acollit i nombroses anècdotes.

El llibre porta per nom L’ Edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense 1919-2019 i es presentarà aquest mes de juny. La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha donat suport a l’edició d’aquesta publicació, dins l’estreta col·laboració que manté des de la seva creació amb la Cooperativa Obrera Tarraconense.

 

La Fundació participa en el projecte de recerca arqueològica de l’aqüeducte del Gaià, el més gran construït pels romans a Catalunya

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Josep Maria Palet, director en funcions de l'ICAC, i Ramon Marrugat, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha participat de forma activa, des de la  seva constitució, en la promoció i la divulgació del llegat patrimonial de la Tàrraco romana.

Un dels principals col·laboradors en aquesta tasca és l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb seu a la ciutat de Tarragona, amb qui s’han signat durant els darrers anys diferents convenis de col·laboració.

El d’enguany està centrat en el projecte de recerca arqueològica Aqua Augusta, que té com objectiu primordial localitzar i documentar, topogràfica i fotogràficament, la conducció romana d’aigua més llarga que abastia l’antiga ciutat de Tarraco: l’aqüeducte del Gaià.

Amb un recorregut d’uns 50 kilòmetres, és una obra mestra d’enginyeria -la més gran d’aquest tipus i època feta a Catalunya- tan important com desconeguda. Les seves restes estan presents en un total d’onze municipis de l’Alt Camp i el Tarragonès i la seva identificació és cabdal per protegir-lo com element patrimonial i per a la seva explotació turísticocultural.

L’estat actual del coneixement d’aquesta obra hidràulica és força precari, atès que el seu recorregut és imprecís en molts llocs. El pla vol suplir aquesta mancança a partir de la localització dels trams visibles, la seva georeferenciació i la documentació fotogràfica.

Aquesta acció proporcionarà un detallat informe que servirà als municipis per establir una àrea de protecció que salvaguardi les restes romanes. Paral·lelament, les zones millor conservades poden ser integrades com atractiu monumental i/o com punts singulars en itineraris turístics, prèviament a la seva adequació i posada en valor.

Els municipis implicats són el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Alió, Puigpelat, Nulles, Vallmoll, la Secuita, el Catllar, els Pallaresos i Tarragona. A més, s’inclouen dos aqüeductes romans inèdits que recollien aigua del mateix riu i la conduïen a vil·les situades al Baix Gaià, per la qual cosa participaran també La Riera, la Nou de Gaià i Altafulla.

El projecte Aqua Augusta, dirigit per l’arqueòleg de l’ICAC Jordi López, té una durada de dos anys. Es va iniciar el 2018, amb el seguiment de part del traçat de les conduccions i una feina de recerca bibliogràfica i arxivística, i en aquest 2019 es farà la continuació i finalització dels treballs.

Renovació del conveni de col·laboració amb el Centre de Lectura de Reus

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Jaume Massó, president del Centre de Lectura de Reus, Josep Fàbregas, secretari general de l'entitat de la capital del Baix Camp i professor de la URV, i Antoni Pujol, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura del conveni.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) té un estret lligam amb el Centre de Lectura de Reus, una de les principals institucions culturals del Camp de Tarragona i del país, amb més de cent-cinquanta anys d’història.

Gràcies a aquest vincle, enguany s’ha renovat el conveni de col·laboració entre les dues entitats, centrat en l’organització d’unes jornades de recerca i debat acadèmic sobre l’activitat econòmica de la capital del Baix Camp i les seves relacions comercials amb  altres ciutats durant l’edat moderna i la contemporània, viscudes del 25 de març al 2 d’abril del 2019.

El cicle de conferències, celebrat a la seu del Centre de Lectura, tenia com a objectiu destacar les relacions que va tenir Reus entre els segles XVI i XIX amb les localitats del seu entorn i que van ajudar a convertir-la en un referent arreu de Catalunya.

Especialistes en la matèria van ajudar a conèixer la importància de l’economia com a element dinamitzador de la societat, les aportacions de municipis del Camp de Tarragona en el desenvolupament de Reus i la resta de la demarcació, l’evolució demogràfica entre els segles XVII i XIX, la repercusió de les comunicacions per cohesionar el territori i les ideologies del moment, dins del context social. 

En l’organització de les jornades van participar també la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centre d’Estudis Canetencs. A les conferències es va parlar de la relació econòmica de Reus i el mar en els segles XVI i XVII; l’eix comercial Reus-Salou-Cadis al segle XVIII; les comunicacions terrestres del Camp de Tarragona entre el 1770 i el 1868; la capitalitat comercial de la ceràmica exercida per Reus els segles XVI i XVII; el moviment llibertari; la nissaga de la família Kies; els moviments de població entre 1620 i 1880 i la presó franquista de dones de Les Oblates, a la ciutat de Tarragona.