Homenatge de la Fundació en la seva gala institucional a Joan Martí, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili

Joan Martí i Castell, a l'esquerra, rebent el reconeixement de la Fundació per part del seu president, Joan Josep Marca. Fotografia: Juan Segovia.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) va homenatjar durant la seva gala institucional anual al catedràtic de Filologia Catalana Joan Martí i Castell, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’acte, on la Fundació fa un reconeixement al món associatiu del Camp de Tarragona, es va celebrar al Teatret del Serrallo amb l’assistència del president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu, el director territorial de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs, i el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, Josep Maria Milà.

El president de la FPMC, Joan Josep Marca, va destacar de Martí la seva “tasca prolífica de recerca acadèmica durant més de cinquanta anys en suport de la llengua i la cultura catalana” i el va qualificar de “tarragoní il·lustre”. L’homenatjat va elogiar la tasca de “mecenatage rigurós” de la Fundació i va dir que exerceix “amb entusiasme” una “funció exemplar i imprescindible en favor de la cultura”. “Tarragona ha d’escriure amb lletres d’or el nom d’aquesta institució”, va afirmar.

L’acte va servir també per presentar la nova web app (aplicació web adaptada a dispositius mòbils  i també accesibles des del PC) del Patrimoni Mundial de Tàrraco. Una iniciativa elaborada per la URV i l‘Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb finançament de la FPMC. El catedràtic d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo va explicar que la web app, accessible des del portal digital www.tarraco360.com, ofereix com a novetat reconstruccions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D) i amb una gran rigurositat documental.

L’usuari pot fer un recorregut interactiu a vista d’ocell i a gran velocitat per la ciutat de fa dos mil anys i accedir a les restitucions panoràmiques virtuals de 360 graus on es reprodueix el seu aspecte original. Aquestes vistes es poden comparar de forma simultània amb la urbs actual, la qual cosa facilita la seva comprensió.

El festival de recreació històrica Tàrraco Viva, a qui la Fundació dona també suport, va rebre un reconeixement públic, personificat en el seu director, Magí Seritjol, per haver arribat enguany a les vint edicions. A més, es va presentar la nova col·lecció literària El Mirall, impulsada per la Fundació i es van lliurar els guardons del 2on Concurs de Pintura i del 1er de Dibuix i Gravat, organitzats per la FPMC, a Lluc Queralt (guanyador en l’apartat de pintura), Ernest Descals (segon premi) i Mayid Yahiaqui El Moumni (vencedor en el concurs de dibuix i gravat).

Presentació de la ‘web app’ del Patrimoni Mundial de Tàrraco a la gala institucional de la Fundació

Imatge de la portada del web on es pot veure la Tàrraco romana en 360 graus, al damunt de la ciutat actual.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) presentarà a la seva gala anual, que es celebrarà el 13 de juny al Teatret del Serrallo (19.00 h.), la nova web app (aplicació web adaptada específicament per dispositius mòbils, preferentment tauletes, i també accessible des del PC) del Patrimoni Mundial de Tàrraco. Una iniciativa elaborada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb finançament de la Fundació.

La web app, accessible des del portal digital www.tarraco360.com, ofereix com a novetat reconstruccions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D) i amb una gran rigurositat documental dels monuments de la Tàrraco romana reconeguts com a Patrimoni Mundial per la Unesco.

L’usuari pot fer un recorregut interactiu a vista d’ocell i a gran velocitat per la ciutat de fa dos mil anys i accedir a les restitucions d’espais i monuments a través de panoràmiques virtuals de 360 graus on es reprodueix el seu aspecte original. Aquestes vistes es poden comparar de forma simultània amb la urbs actual, la qual cosa facilita la comprensió de com seria la Tarragona del present en època romana.

Els edificis i els indrets amb valor històric apareixen acompanyats d’una fitxa informativa i d’altres suports audiovisuals. El projecte aporta, doncs, una innovadora visió de Tàrraco, resultat del compendi d’anys de treball del grup de recerca Seminari de Topografia Antiga (www.setopant.com). Un equip multidisciplinar format per investigadors, professors i arquitectes de la URV i l’ICAC liderats pels catedràtics d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar, i on han participat activament Ferran Gris, Imma Gris i José Javier Guidi.

L’aplicació destaca pel seu caràcter didàctic, atractiu i accessible a tothom i per les possibilitats d’interactuació de l’usuari. La Fundació Mútua Catalana ha donat suport econòmic a aquesta iniciativa mitjançant un conveni de col·laboració. Per aquest motiu la web app es presentarà dins del marc de la gala, on també es farà un reconeixement a la trajectòria del catedràtic de Filologia Catalana Joan Martí i Castell, primer rector de la URV, i es lliuraran els premis del II Concurs de Pintura, Dibuix i Gravat, organitzat per la FPMC.

Conveni per donar suport a la digitalització de l’arxiu del president Tarradellas

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Octavi Vilà, abat del monestir de Poblet, Joan Josep Marca, president de la FPMC, i Núria Gavarró, directora de l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, durant l'acte de signatura del conveni.

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 – Barcelona 1988), té un lloc preferent a la història recent de Catalunya. Elegit president de la Generalitat a l’exili (1954) va mantenir la institució en la seva residència de Clos-Mosny, a Saint Martin-le-Beau (França) fins al seu retorn, el 23 d’octubre de 1977, un cop restaurada amb la recuperació de la democràcia.

La seva obra política i les seves vivències estan recollides en el seu arxiu personal, que és un testimoniatge imprescindible d’aquesta etapa històrica. El president Tarradellas va visitar per primera vegada el monestir de Poblet el 10 de febrer de 1978, iniciant-se una relació amical amb la comunitat eclesiàstica que el va portar, el 1981, a fer donació efectiva de l’arxiu al monestir, donant-li el nom de la seva filla, Montserrat Tarradellas i Macià (1928-1984).

Després de la mort del president i de la seva esposa, Antònia Macià (2001), l’arxiu ha quedat en propietat de la comunitat de Poblet, tal com establia el conveni de donació i és tutelat per un patronat presidit per l’abat.

L’arxiu Montserrat Tarradellas i Macià està classificat d’acord amb els períodes més significatius de la vida del president i té 1.250 metres lineals de documentació. Conté 99.034 cartes escrites o rebudes fins a l’any 1977 (arxiu polític i personal); 22.099 cartes del període 1977-1980, i 22.377 cartes de 1980 a 1988.

La biblioteca personal de Tarradellas posa de manifest les seves inquietuds literàries, històriques i humanístiques. Consta d’11.032 llibres, reunits al llarg de tota la seva vida, dels quals 1.527 estan dedicats pels seus autors. Pel que fa a publicacions periòdiques, l’arxiu en conserva 6.035, amb 637 títols diferents: la primera, de l’any 1876.  El fons gràfic consta de 33.844 fotografies: destacant les 1.182 de les Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya.

El fons de l’arxiu es troba actualment en procés de digitalització i és aquí on entra la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), que enguany ha signat un conveni de col·laboració amb l’ordre de l’abadia per donar suport, amb 2.000 euros, a aquesta tasca.

El conveni es va signar el passat mes de maig amb la presència de l’abat del  monestir, Octavi Vilà,  i de la directora de l’arxiu, Núria Gavarró.

Foment de l’estudi i la investigació històrica vinculada al cristianisme

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Manel Fuentes, director de l'AHAT, Joan Josep Marca, president de la FPMC i Joan Maria Quijada, tècnic de l'Arxiu, en l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) és una institució cultural que pertany a l’arquebisbat de Tarragona. Tot  i ser un  arxiu eclesiàstic, conté també fons laics, amb un abast cronològic que va del segle IX fins al XX.

La finalitat de l’AHAT és conservar, restaurar i facilitar l’accés i la consulta dels fons documentals que té en dipòstit. El seu finançament prové de l’aportació que rep de l’arquebisbat de Tarragona, que representa el 75% del seu pressupost. També disposa de finançament per part de l’administració pública i d’ens privats com la Fundació Mútua Catalana (FPMC).

Totes dues entitats han signat enguany un conveni de col·laboració, pressupostat en 2.400 euros, per  editar i publicar les actes de les III Jornades d’Història Mossèn Sanç Capdevila i Felip, celebrades el 15 i el 16 de juny del 2017 amb el títol Les minories socials i la justícia a l’època medieval i moderna.

Com  en edicions precedents, les jornades, celebrades al Centre Tarraconense El Seminari, van reunir investigadors i ciutadans a nivell particular interessats en conèixer i  interpretar el  nostre passat per afrontar així el present.

Les ponències presentades durant l’edició de l’any passat van versar sobre els jueus, els moros i els moriscos a la Catalunya Nova, els càtars, el Tribunal de Coltellades i els Llibres de Crims a la ciutat de Lleida, la caça de bruixes al Camp de Tarragona, Inquisició i sodomia, els bandolers a la corona d’Aragó i l’estudi del cas  del monestir de Poblet com a model  d’administració de justícia en una senyoria eclesiàstica.