La Fundació dona suport a la literatura catalana des d’Onada Edicions

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Miquel Àngel Pradilla, representant d'Onada Edicions, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant la signatura de la renovació del conveni de col·laboració.

Dins del seu objectiu prioritari de donar suport al foment de la cultura al Camp de Tarragona, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) té subscrits  diferents convenis de col·laboració amb editorials de tota la demarcació.

Una d’elles és Onada Edicions, arrelada a les comarques del Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre amb propostes literàries (narratives, poètiques, teatrals, assagístiques…) centrades en aprofundir en el coneixement dels pobles, els costums i les tradicions i dotar-los d’un projecte cultural que els representi i els promocioni arreu del territori catalanoparlant i a escala internacional.

La Fundació ha renovat enguany l’acord amb aquest editorial per contribuïr a la publicació de tres llibres. Per una banda, hi destina 2.000 euros a fer realitat una obra de l’historiador medieval  Vicent Royo Pérez sobre Morella i la zona del Parc Natural dels Ports,  titulada Les arrels històriques de la comarca dels Ports.

Alhora, el conveni del 2018 aporta 2.000 euros més per a l’edició d’un llibre biogràfic sobre la novel·lista Francesca Aliern i Pons, nascuda al 1947, i considerada una de les millors retratistes de la vida quotidiana tortosina i de les Terres de l’Ebre durant el segle XX. L’obra està escrita per Emigdi Subirats i Sebastià.

Onada Edicions és responsable, també, d’un dels projectes literaris més ambiciosos dels darrers anys a la capitat de la demarcació, la sèrie Biografies de Tarragona, de la que ja s’ha publicat sis volums amb més d’un miler d’entrades sobre la vida i obra dels principals músics, pintors, escultors, esportistes, advocats, monarques, arquitectes, metges, actors, químics, cantants, mestres, radiofonistes, emperadors romans, arqueòlegs, militars, historiadors, industrials, periodistes, banquers, polítics, enginyers, filòlegs, nobles i religosos de la ciutat durant els  seus més de 20 segles d’història. La Fundació aporta enguany 3.000 euros per editar el setè volum.

Renovació del conveni de col·laboració amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la FPMC, Pilar Alió, presidenta de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i Joan Josep Marca, president de la Fundació, durant l'acte de renovació del conveni de col·laboració.

Per quart any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dóna suport en aquest 2018 a la publicació i distribució internacional del butlletí que edita la  Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), per difondre els diferents treballs de recerca històrica que es fan a al Camp de Tarragona.

Aquest compendi d’estudis i investigacions es fa des del 1901 i compta amb un ampli seguiment per part de la comunitat científica d’arreu del món, ja que es reparteix  entre 300 entitats de recerca i conservació patrimonial dels cinc continents. Permet, alhora, a la RSAT mantenir un intercanvi d’informació i coneixements amb totes elles.

El conveni d’enguany, pressupostat en 4.000 euros, inclou dos butlletins, que deixen la sèrie històrica en els números 38-39, recollint treballs de recerca publicat els anys 2016 i 2017.

Entre els articles escollits destaca un de l’arqueòleg Jordi López Vilar sobre el nou tram descobert de la façana sud-occidental del Fòrum Provincial de Tàrraco. També hi una treball sobre el retaule de la capella de Santa Maria dels Sastres de la catedral de Tarragona, després de la seva restauraciò, a càrrec de Emma Zahonero Moreno i Jesús Mendiola Puig.

Fora de la ciutat, el darrer butlletí de la RSAT inclou articles col·lectius de recerca arqueològica de motius rupestres a la cova foradada de Calafell (Baix Penedès), d’inhumacions durant l’edat del Bronze a la cova dels Galls Carboners de Mont-ral (Alt Camp) i d’un nou taller productor d’àmfores vineres al camí de Bràfim, a Puigpelat.

També hi ha treballs sobre ceràmiques romanes a Marçà (Priorat), del rei visigot Sindila, de peces històriques i arqueològiques trobades a l’entorn del monestir de Poblet i de gràfics de la guerra dels Segadors, entre altres.

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat. Fundada el 1844,  és la degana de les associacions culturals locals i la setena del món en el rànquing de les societats de temàtica similar.

Des de la seva creació s’ha dedicat a la recuperació, conservació i promoció del gran patrimoni històric local, amb la Tàrraco romana com a epicentre. Una tasca difícil davant la complexitat de combinar la preservació arqueològica amb el creixement urbanístic de Tarragona, que l’ha portat, sovint, a exercir un paper crític, reivindicatiu i de lluita enfront les administracions.

 

La Fundació promociona el llegat de Jujol des del Gremi de Pagesos

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació Privada Mútua Catalana, Raül Font-Quer, president del Gremi de Pagesos, Joan Josep Marca, president de la Fundació, i Josep Maria Lambea, vocal de comunicació del gremi, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha signat enguany un conveni de col·laboració amb el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona, una de les entitats amb més tradició i història de la ciutat.

L’acord té com a principal objectiu donar suport a les activitats de foment de la cultura i el patrimoni local que desenvolupa anualment el gremi i, en especial, al projecte d’adequació de l’anomenat Espai Jujol, un museu amb obres de l’universal arquitecte modernista tarragoní, ubicat a la seu de l’associació, al carrer Arc de Sant Llorenç.

Josep Maria Jujol (1879-1949) fou en vida soci i integrant actiu del Gremi de Pagesos, i va dirigir les obres de remodelació interior de l’església de Sant Llorenç i Sant Isidre, després de la Guerra Civil. Hi destaquen com a creacions pròpies els pasos del Sant Sepulcre i de la Pietat i diferents peces del mobiliari ornamental del recinte.

L’arquitecte va dissenyar també banderes brodades, penons i segells vinculats al gremi, que es conserven, amb altres elements, al museu que ara es vol renovar i millorar per afavorir la seva visita per part de la ciutadania.

El conveni, pressupostat en 6.000 euros, el van signar recentment el president del Gremi de Pagesos, Raül Font-Quer, i el president de la Fundació, Joan Josep Marca. Tots dos van destacar la importància de vincular aquestes dues institucions en benefici de la promoció de la cultura i el llegat patrimonial tarragoní.

El Gremi de Pagesos és a prop de complir els set-cents anys d’història (la celebració es farà el 2021) i és un dels participants més antics i destacats del programa de la Setmana Santa. Alhora, prenen part en  l’organització d’actes de gran tradició a la ciutat, com ara els Tres Tombs, les festes de Sant Isidre i la Fira de l’Oli.

 

 

 

Es presenta el sisè i últim volum de ‘Biografies de Tarragona’

biografies

Aquest dimarts 17 d’abril es presenta el sisè i últim volum de l’obra ‘Biografies de Tarragona’. L’acte tindrà lloc a les 19 hores al vestíbul del Teatre Tarragona i comptarà amb la participació de Begoña Floria, tinent d’alcalde Cultura i Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona; Joan Josep Marca, president de la Fundació Mútua Catalana; i Salvador-Joan Rovira, coordinador de l’obra.

El sisè volum de ‘Biografies de Tarragona’ aplega 169 noves entrades. N’hi ha d’eclesiàstics, nobles, músics, pintors, escultors, esportistes, advocats, monarques, arquitectes, metges, actors, químics, cantants, mestres, radiofonistes, emperadors romans, arqueòlegs, militars, historiadors, industrials, periodistes, banquers, polítics, enginyers, filòlegs… El coordinador de l’obra explica que aquest volum “és el més pensat de tota la sèrie, ja que la majoria de les biografies incloses han estat programades per tal de superar les llacunes existents”.

Rovira afegeix  que sense cap mena de dubtes seria el darrer, però que, d’alguna manera, podria arrodonir la feina que s’havia fet. Calia evitar l’aire d’improvisació i de parada en sec, i publicar biografies de personatges encara no inclosos la manca dels quals a les Biografies resultava difícil d’explicar.