El president de l’Organització Nacional de Transplantaments destaca el lideratge del Joan XXIII en donacions per morts d’aturada cardíaca

El doctor Matesanz, el tercer per l'esquerra, amb patrons de la Fundació i representants de la URV, al Centre Tarraconense El Seminari.

El doctor Rafael Matesanz, fundador i director de l’Organització Nacional de Transplantaments ha destacat a Tarragona el lideratge de l’Hospital Joan XXIII en les donacions derivades de morts per aturada cardíaca. En una conferència impartida al Centre Tarraconense El Seminari amb motiu de la segona jornada de les III Converses al Camp de Tarragona, Matesanz ha explicat que les donacions que surten del principal centre sanitari públic de la demarcació per aquest tipus de decés suposen la tercera part del total de Catalunya i una quarta part de les que es fan a Espanya.

L’especialista madrileny, un referent a nivell mundial, ha estat el protagonista del la darrera jornada del fòrum de debat que organitza la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i que enguany s’ha dedicat a reflexionar sobre com millorar al Camp de Tarragona la gestió sanitària al servei de les persones.

Matesanz, que el director de l’Organització Catalana de Transplantaments, Jaume Tort, ha presentat com un “exemple de la cultura de l’esforç, la perseverança i el lideratge”, ha enumerat les causes que han convertit el model espanyol en capdavanter a nivell internacional des de fa tres dècades, amb el doble de donants (46,9 per cada milió d’habitants) i de transplantaments (113 per cada milió d’habitants) que la mitjana de la Unió Europea i molt superior també al de potències econòmiques com els EEUU i Canadà.

El conferenciant ha explicat que la predisposició dels espanyols a ser donants és molt semblant a la d’altres païssos del seu entorn i també la infraestructura sanitària, per la qual cosa ha centrat l’èxit en l’eficiència del sistema iniciat el 1989 amb l’organització que presideix. Matesanz ha destacat com a claus d’aquest model, la coordinació entre la seu estatal a Madrid i els equips centrals de les disset comunitats autònomes, juntament amb el treball dels equips específics creats a tots els hospitals amb capacitat de gestionar donacions i/o transplantaments (actualment n’hi ha 188).

El president del Centre Nacional de Transplantaments ha destacat la importància de l’existència en aquests equips encarregats de l’execució de les operacions d’especialistes que treballen a les Unitats de Cures Intensives (UVI) i als serveis d’Urgències. Uns altres aspectes rellevants són la cura en la formació continuada de metges, infermers i de tot el personal, fins i tot aquell que no és mèdic, que participa en un transplantament; un finançament adequat, sobretot als centres més petits, i una decidida tasca d’informació i conscienciació de la població (les famílies son bàsiques per donar el vistiplau a una donació) des dels mitjans de comunicació.

Matesanz ha afegit la “plasticitat” del sistema per adaptar-se als canvis dels temps, que han fet, per exemple, que en els darrers anys hagi augmentat de forma molt considerable l’edat del donat i del receptor i hagin canviat les causes del les morts que generen donacions potencials (les derivades d’accidents de trànsit han baixat molt i han pujat les vinculades a una aturada cardíaca). El doctor ha explicat que, tot plegat, fa que Espanya sigui també líder mundial en supervivència del pacient trasplantat.

Experts en salut i assistència sanitària pública prioritzen el treball en xarxa al territori per millorar la gestió al Camp de Tarragona

Imatge de l'acte d'inauguració. D'esquerra a dreta hi apareixen Ana Santos, Josep Anton Ferré, Joan Josep Marca i Roger Pla.

Especialistes en salut i assistència sanitària pública van destacar la importància del treball en xarxa al territori per millorar el servei a les persones, durant una debat a la primera jornada de les III Converses al Camp de Tarragona, organitzades al Centre Tarraconense El Seminari per la Fundació Privada Mútua Catalana, amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili.

La taula rodona va comptar amb la participació de la doctora Misericòrdia Carles, professora de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV i especialista en Economia de la Salut, el doctor Joan Guix, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, el doctor Antoni Castro, degà de la Facultat de Medicina de la URV i Xavier Ansa, cap de planificació de la regió sanitària del Camp de Tarragona.

Tots ells van coincidir en la “gran complexitat” del model sanitari tarragoní per l’existència de nombrosos proveïdors públics i privats, la qual cosa dona molta rellevància a la coordinació en xarxa entre els diferents agents per optimitzar els recursos. La doctora Carles va resumir les primeres conclusions d’un estudi que està analitzant les variables individuals i territorials dels pacients del Camp de Tarragona per millorar l’equació entre la despesa que fa l’administració i els beneficis que reporta a la millora del servei a les persones.

El doctor Guix va recordar, en aquest sentit, la importància d’invertir en la prevenció per fer més efectius els recursos assistencials. “Hi ha una estreta relació entre economia i salut. S’ha de saber molt bé on destinar els diners per aconseguir resultats més satisfactoris”, va afirmar, tot destacant que aquest àmbit bàsic de l’estat del benestar està molt vinculat a les condicions de vida de les persones (habitatge, treball, educació, nutrició…) i al seu entorn natural. Aquest darrer punt el va portar a incidir en el concepte actual de salut global, lligat a la sostenibilitat del planeta.

El doctor Castro va destacar la relació directa entre una bona coordinació sanitària i la recerca científica impulsada per la universitat en l’assoliment d’una millor qualitat assistencial al territori. Per demostrar-ho va aportar xifres que evidencien que la URV, amb els seus 251 investigadors actuals, produeix cada cop un impacte més positiu en la xarxa mèdica del Camp de Tarragona, aportant talent i excel·lencia i, alhora, generant recursos i riquesa.

Xavier Ansa, per la seva part, va resumir els treballs d’elaboració del Pla Estratègic Sanitari del Camp de Tarragona, amb l’objectiu de “construir ponts” amb el Pla de Salut de Catalunya per al periode 2016-2020. En aquest document es proposa com eixos d’actuació la participació activa de tots els agents implicats, l‘eficiència, la coordinació entre els proveïdors, l’equitat, per invertir més en l’atenció als que tenen menys recursos, la sostenibilitat del sistema i la millora de l’atenció a les persones.

L’acte inaugural de les III Converses al Camp de Tarragona va comptar amb la presència de Joan Josep Marca, president de la Fundació Privada Mútua Catalana, Josep Anton Ferré, rector de la URV, Roger Pla, cap dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat al Camp de Tarragona i Ana Santos, tinenta d’alcalde i regidora de Polítiques d’Igualtat i Serveis a la Persona de l’Ajuntament de Tarragona.

En les seves intervencions, van situar la sanitat com un dels pilars de l’estat del benestar i van destacar la seva vinculació amb el model econòmic i el de les ciutats -temes centrals de les dues edicions anteriors de les Converses al Camp de Tarragona- com a grans qüestions actuals de debat i reflexió social.

Avui es viu la segona i darrera jornada de l’edició d’enguany, que tindrà com protagonista al doctor Rafael Matesanz, fundador i director de l’Organització Nacional de Trasplantaments, que pronunciarà a les 18.00 hores una conferència sobre l’èxit del seu projecte, després de vint-i-cinc anys de gestió. L’acte de cloenda comptarà amb la participació de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.

Tarragona debatrà sobre com millorar la gestió sanitària al servei de les persones

El doctor Rafael Matesanz, principal convidat de l'edició d'enguany.

Per tercer any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) convoca el fòrum de debat Converses al Camp de Tarragona. L’edició d’aquest 2018 es celebrarà els dies 12 i 13 de març al Centre Tarraconense El Seminari, amb la voluntat de reflexionar sobre un dels pilars de l’estat del benestar: la sanitat.

Les Converses al Camp de Tarragona, hereves de les Converses de Salou, celebrades entre 1964 i 1970, tenen com a objectiu fer aportacions multidisciplinars en dues línies de treball: posar a debat la realitat del territori en una projecció europea i convidar referents mundials d’una determinada matèria.

Aquesta tercera edició s’organitza en col·laboració amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i posarà l’enfoc en la incidència de la millora de la gestió de la sanitat per tal d’optimitzar el servei a les persones.

Com és habitual, el fòrum es dividirà en dues jornades obertes al públic, on participaran diferents especialistes. A la primera es tractarà de la situació i la proposta estratègica pel que fa a la millora del servei sanitari al Camp de Tarragona. Hi participaran la doctora Misericòrdia Carles, professora de la URV i especialista en Economia de la Salut, el doctor Joan Guix, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, el doctor Antoni Castro, degà de la Facultat de Medicina de la URV i Jaume Grifoll, director de compres de serveis sanitaris i control de gestió al CatSalut.

La segona jornada estarà centrada en la conferència que oferirà el doctor Rafael Matesanz, fundador i director de l’Organització Nacional de Trasplantaments, un exemple perfecte de com una bona gestió pot comportar un millor servei a les persones. El doctor Matesanz és l’autèntic artífex d’aquest èxit sanitari que ha generat, durant els últims vint-i-cinc anys, que l’Estat espanyol sigui líder mundial en el camp de les donacions i els transplantaments.

Amb aquesta tercera edició de les Converses al Camp de Tarragona la Fundació Privada Mútua Catalana vol continuar el seu treball de divulgació de la cultura i la consciencia social, fomentant el debat, el diàleg, la confrontació d’idees i arguments, els acords i els consensos sobre els grans temes que afecten el nostre territori.