Investigadors d’arreu d’Europa presentaran a Tarragona les darreres troballes arqueològiques dels primers segles del cristianisme

Els participants a l'acte de presentació. D'esquerra a dreta, Joan Josep Marca (president de la Fundació Privada Mútua Catalana), Jaume Pujol (arquebisbe de Tarragona), Joandomènec Ros (president de l'Institut d'Estudis Catalans), Josep Guitart (catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona), Josep Maria Gurt (catedràtic d'Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona) i Joaquín Ruiz de Arbulo (catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili).

Investigadors i estudiosos d’arreu d’Europa presentaran a Tarragona les darreres troballes arqueològiques sobre els primers segles del cristianisme a la Hispània romana, amb motiu de la celebració del 4art Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic-7ena Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. La trobada, que  es farà al campus Cataluya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) entre el 21 i el 24 de novembre del 2018, es va presentar oficialment el passat 27 de novembre al Museu Bíblic Tarraconense.

A l’acte hi van participar l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el president de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), Joan Josep Marca i el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros. Aquest darrer va pronunciar la conferència El mar de Tarragona fa dos mil·lennis.

La presentació del 4art Congrés, que porta per títol El cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives, la va fer el catedràtic d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona (UB), Josep Maria Gurt, mentre que el seu homòleg de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo, va fer públiqes les actes del 3er Congrés, celebrat el 2016 i dedicat al circ romà.

Ruiz de Arbulo va explicar, en una roda de premsa prèvia celebrada al matí al mateix Museu Bíblic, que l’edició de l’any vinent té com a principal objectiu “projectar la ciutat de Tarragona i el seu patrimoni arqueològic de gran valor”.

El director del museu, Andreu Muñoz, va afirmar que, pel que fa a l’arqueologia paleocristiana, Tarragona compta amb un dels “llegats més importants de la península ibèrica”. És per aquest motiu que va destacar la celebració a la ciutat, per primer cop, de la Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, coincidint amb la seva setena edició. “Ja tocava fer-la aquí, catorze anys després de la darrera trobada,  viscuda a València el 2003”, ha indicat Muñoz.

L’organització tècnica del congrés recau en el comité científic de la Tàrraco Biennal, format per la FPMC, la URV, la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Arquebisbat de Tarragona, la UB, el Museu d’Història de Tarragona (MHT), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT). Enguany s’hi han afegit, l’IEC i l’Ateneu Universitari Sant Pacià. També hi donen suport, com a patrocinadors, l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona, la Diputació de Tarragona, FIATC i Repsol.

Segons van explicar els professors Arbulo i Muñoz, a l’edició del 2018 està prevista la participació d’investigadors de les principals ciutats espanyoles amb patrimoni paleocristià, com ara Còrdova, Mèrida, Cartagena i València, a més de representants d’universitats i centres de Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Anglaterra i El Vaticà.

“L’objectiu, a nivell acadèmic, es fer un estat de la qüestió i actualitzar els estudis i treballs desenvolupats durant la darrera dècada sobre la l’arqueologia hispànica paleocristiana compresa entre la meitat del segle III dC, on s’han trobat els primers documents, i inicis del segle VIII, coincidint amb la invasió dela península ibèrica per part dels àrabs”, van indicar els organitzadors.

Per la seva banda, el president de la Fundació Mútua Catalana, Joan Josep Marca, va destacar la consolidació definitiva, amb aquesta quarta edició del congrés internacional, de la Tàrraco Biennal i el seu caràcter “pegagògic i didàctic envers la ciutadania”, amb el patrimoni local i la cultura com a eixos d’actuació.

Presentació del 4art. Congrés Internacional d’Arqueologia, dedicat a l’estudi del cristianisme en l’Antiguitat Tardana

El president de la FPMC, Joan Josep Marca (esquerra), durant l'acte d'inauguració del 3er. Congrés, celebrat el passat 2016. Al seu costat apareixen el rector de la URV, Josep Anton Ferré, i l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.

El Museu Bíblic Tarraconense (carrer de les Coques, 1-C) acollirà el proper dilluns, 27 de novembre, l’acte de presentació del 4art. Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic – VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, que es celebrarà a finals del 2018 sota el títol El cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives.

La trobada començarà a les 19.00 hores amb la presentació de les actes del 3er. Congrés, celebrat el passat 2016 sota el títol La glòria del circ: curses de carros i competicions circenses.

Tot seguit, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros i Aragonès, pronunciarà la conferència El mar de Tarragona fa dos mil·lennis.

Finalment, el catedràtic d’Arqueologia, Josep Maria Gurt, farà la presentació del 4art. Congrés. A l’acte hi participaran també l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i el president de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), Joan Josep Marca.

El congrés està organitzat pel comitè científic Tarraco Biennal, on s’integren la Fundació, l’Arquebisbat, la Universitat Rovira i Virgili, la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat de Barcelona, el Museu d’Història de Tarragona, la Universtitat Autònoma de Barcelona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, l’Ateneu Universitari Sant Pacià i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

També hi donen suport, com a patrocinadors, l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona, la Diputació de Tarragona, FIATC i Repsol.

 

Presentació al rector de la URV del llibre sobre el Patrimoni Mundial de la Tàrraco romana

D'esquerra a dreta, el catedràtic d'Arqueologia, Joaquín Ruiz de Arbulo, el rector de la URV, Josep Anton Ferré, i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant l'acte de presentació del llibre.

Seguint amb la ronda de presentació a les institucions  del llibre Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió, editat per la Fundació Privada Mútua Catalana, el president de la FPMC, Joan Josep Marca es va trobar recentment amb el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Anton Ferré.

L’acte va comptar amb la presència del catedràtic d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo, principal responsable dels continguts de l’obra. Com havia esdevingut anteriorment amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i l’Arquebisbe, Jaume Pujol, el rector va rebre com a obsequi un exemplar del llibre, que  està composat pels deu fascicles del col·leccionable del mateix nom que s’ha distribuït amb la revista Fet a Tarragona durant el darrer any i mig.  També hi han participat en el projecte l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Repsol.

La Fundació i la URV mantenen des de fa temps una estreta relació de col·laboració que es concreta, especialment, en un conveni anual per donar suport a activitats impulsades per la universitat. El d’enguany, formalitzat el passat mes d’octubre, està pressupostat en 21.000 euros.

Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió és una obra inèdita i innovadora sobre els monuments que la Unesco va distingir com a Patrimoni Mundial l’any 2.000: les Muralles romanes, el Fòrum de la Colònia, el Teatre romà, el Temple d’August i el Fòrum de la província Hispània Citerior, el Circ, l’Amfiteatre, els aqüeductes i les pedreres, la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà, la vil·la dels Munts i les grans residències al camp i la ciutat cristiana i el gran mosaic de Centcelles.

Un compendi de la recerca arqueològica sobre Tàrraco feta des del segle XVI i fins als nostres dies, amb restitucions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D), fotografies espectaculars i gràfics de darrera generació i imatges aèries a baixa altitud preses des de drons.

Els continguts, elaborats pels investigadors, professors, científics, arqueòlegs i professionals que millor coneixen el passat romà de la ciutat, ofereixen una nova visió de Tàrraco amb un esforç didàctic per fer els textos accessibles a tothom, amens i atractius.

Tot plegat permet al lector conèixer amb la màxima fiabilitat com són i com eren aquests grans monuments a través d’una anàlisi científica rigurosa, actualitzada i comprensible.

Els textos presenten per a cada element una descripció àmplia, però també nous suggeriments sobre la seva interpretació, gràcies a la informació aportada per les noves tecnologies a les investigacions universitàries més recents.

Convocatòria d’ajuts per al 2018

Signatura del conveni de col·laboració del 2017 amb el Centre de Lectura de Reus, una de les enitats que rep ajuts de la Fundació.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), amb l’objectiu social de donar suport a la cultura, anuncia la convocatòria de concessió d’ajuts per a activitats programades per a l’any 2018. Hi poden concórrer grups, associacions, entitats i tota mena de col·lectius legalment constituïts.

La sol·licitud, que s’ha de dirigir al domicili social de la Fundació (Rambla Nova, 56; 43004 Tarragona), abans del dia 20 de desembre de 2017, ha d’incloure les següents dades:

Identificació:

– Entitat sol·licitant: nom, adreça, telèfon, adreça electrònica, NIF, núm. compte bancari

– Representant de l’entitat: Nom, DNI i càrrec

Activitat de l’ajut demanat:

– Nom, concepte, data

– Escrit explicatiu i raonat de l’activitat que s’ha d’ajudar

– Pressupost total previst

– Import de l’ajut que es demana

La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la següent documentació, sempre i quan siguin entitats que no hagin demanat ajut els dos darrers anys:

– Fotocòpies del DNI i del NIF.

– Fotocòpia dels estatuts vigents de l’entitat.

– Document acreditatiu de la condició del signant.

– Declaració que expressi l’existència o no d’altres patrocinadors de l’activitat, o bé, si és el cas, la intenció de demanar-los i a qui.

– Memòria succinta de l’activitat de l’entitat els darrers dos anys.