El tarragoní Lluc Queralt guanya el segon concurs de pintura

Premi 1 Lluc

L’artista tarragoní Lluc Queralt guanya la segona edició del Concurs de Pintura que convoca la Fundació Privada Mútua Catalana. L’obra guanyadora es titula ‘Entre ferros i llençols’. El premi consisteix en una placa commemorativa oficial de la fundació i en una aportació econòmica de 2.000 euros.

 

El jurat ha concedit un accèssit a l’obra ‘Sala d’espera’, d’Ernest Descals, de Manresa. Aquest artista ha rebut la placa i un premi de 1.200 euros.

 

Pel que fa a la primera edició del concurs de Dibuix i Gravat, l’obra seleccionada pel jurat és ‘Camino al río’, de Mayid Yahiaoui El Moumni, de Madrid. El guardó té una dotació econòmica de 1.000 euros.

 

A la convocatòria s’han presentat 77 obres d’autors de diferents localitats de Catalunya i d’altres zones de l’Estat espanyol. El jurat estava format per Jordi Agràs (Generalitat). Josep Maria Prats (Ajuntament de Tarragona). Rosa Ricomà (Diputació – Museu d’Art Modern de Tarragona). Òscar Vives (Port de Tarragona). Dra. Anna Isabel Serra (URV), i Francesc Roig (Fundació Mútua Catalana).

 

Aquest dijous s’ha fet públic el veredicte del jurat, el lliurament dels premis i la inauguració d’una exposició amb les tres obres premiades i una àmplia selecció de la resta de peces presentades a la convocatòria. La mostra estarà instal·lada al Tinglado 4 del Moll de Costa fins al proper diumenge 12 de novembre.

 

 

La Fundació dona suport, amb 21.000 euros, al programa d’activitats del 2017 de la Universitat Rovira i Virgili

El president de la Fundació, Joan Josep Marca (esquerra), i el rector de la URV, Josep Anton Ferré, durant l'acte de signatura de la renovació del conveni.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han renovat aquest mes d’octubre el conveni anual de col·laboració vigent entre les dues parts des del 2011.

L’acord del 2017, pressupostat en 21.000 euros (5.000 euros més que l’any passat) es concreta, com és habitual, en diferents activitats impulsades des de la URV a les que la Fundació dona suport econòmic.

Enguany formen part del conveni el congrés ‘Heterodoxes, laïcitat i dissidències en la història’, l’Aula de Teatre de Zona Zàlata, diferents actes programats per l’orquestra, la coral i l’orfeó de la universitat, les Jornades Pere Anguera, els seminaris Valors cooperatius, conflicte i pau’, ‘Els espais ateístics com a patrimoni cultural‘ i ‘L’exili amb Josep M. Murià’, el cicle de conferències ‘Museologia i Art del segle XIX’, l’Olímpiada d’economia i el projecte de restitució amb dibuix infogràfic dels monuments de la Tàrraco romana.

La signatura del conveni del 2017 es va formalitzar el passat 18 d’octubre entre el rector de la URV, Josep Anton Ferré i el president de la Fundació, Joan Josep Marca.

La Fundació Mútua Catalana és actualment el principal impulsor privat de la cultura al Camp de Tarragona, mitjançant una tasca de mecenatge que s’estructura, principalment, en convenis bil·laterals amb institucions, entitats i associacions. A més, la FPMC organitza activitats pròpies com el Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, les Converses al Camp de Tarragona, el Concurs Estatal de Pintura, Dibuix i Gravat i una gala cultural anual. També dona suport a l’edició de llibres i a projectes de restauració i conservació del patrimoni.

Presentació a l’arquebisbe del nou llibre sobre la Tàrraco romana

D'esquerra a dreta, el president de la Fundació, Joan Josep Marca, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, amb el llibre de Tàrraco, i el catedràtic d'Arqueologia de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo.

Seguint amb la ronda de presentació a les institucions, iniciada amb l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, del llibre Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió, editat per la Fundació Privada Mútua Catalana, el president de la FPMC, Joan Josep Marca es va trobar recentment amb l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.

L’acte va comptar amb la presència del catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joaquín Ruiz de Arbulo, principal responsable dels continguts de l’obra. Com en el cas de Ballesteros, l’arquebisbe va rebre com a obsequi un exemplar del llibre, que  està composat pels deu fascicles del col·leccionable del mateix nom que s’ha distribuït amb la revista Fet a Tarragona durant el darrer any i mig.  També hi han participat en el projecte l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Repsol.

La Fundació i l’Arquebisbat de Tarragona mantenen uns estrets lligams concretats en un conveni de col·laboració que es renova anualment i en altres projectes comuns als que la FPMC dona suport econòmic. Aquest és el cas dels treballs de conservació i restauració de les pintures (sarges) de les portes de l’orgue de la Catedral i la museïtzació de la sala de l’Exedra del Temple d’August al claustre del mateix edifici.

Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió és una obra inèdita i innovadora sobre els monuments que la Unesco va distingir com a Patrimoni Mundial l’any 2.000: les Muralles romanes, el Fòrum de la Colònia, el Teatre romà, el Temple d’August i el Fòrum de la província Hispània Citerior, el Circ, l’Amfiteatre, els aqüeductes i les pedreres, la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà, la vil·la dels Munts i les grans residències al camp i la ciutat cristiana i el gran mosaic de Centcelles.

Un compendi de la recerca arqueològica sobre Tàrraco feta des del segle XVI i fins als nostres dies, amb restitucions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D), fotografies espectaculars i gràfics de darrera generació i imatges aèries a baixa altitud preses des de drons.

Els continguts, elaborats pels investigadors, professors, científics, arqueòlegs i professionals que millor coneixen el passat romà de la ciutat, ofereixen una nova visió de Tàrraco amb un esforç didàctic per fer els textos accessibles a tothom, amens i atractius.

Tot plegat permet al lector conèixer amb la màxima fiabilitat com són i com eren aquests grans monuments a través d’una anàlisi científica rigurosa, actualitzada i comprensible.

Els textos presenten per a cada element una descripció àmplia, però també nous suggeriments sobre la seva interpretació, gràcies a la informació aportada per les noves tecnologies a les investigacions universitàries més recents.