La cultura de l’esport

El gerent del Club Natació Tàrraco, Francesc Bordas (esquerra), i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració d'enguany.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha acordat aquest 2017, per tercer any consecutiu, un conveni de col·laboració amb el Club Natació Tàrraco, una de les entitats esportives més emblemàtiques de la ciutat.

El pacte, pressupostat en 2.000 euros, dóna continuïtat al suport de la Fundació a les jornades de cultura i esport que organitza el club amb l’objectiu d’evidenciar el valor d’aquesta simbiosi com a “eix fonamental per a l’educació, la formació i el desenvolupament intel·lectual i físic de les persones”, segons explica el gerent del Tàrraco, Francesc Bordas.

Les jornades es centren en l’organització de xerrades i conferències amb personatges destacats dels dos àmbits, el cultural i l’esportiu, a nivell local i nacional.

El cicle d’enguany va tenir un primer acte el passat 19 de maig, dedicat a l’alimentació i les estratègies de nutrició vinculades a la pràctica esportiva. La ponent fou Núria Ibarrola Jurado, doctora de nutrició i metabolisme, dietista col·legiada i professora associaciada de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

A la tardor estan previstes dues xerrades més. La primera girarà al voltant dels desafiaments de futur de l’esport català i tindrà com a protagonista a Gerard Figueras, actual Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. El segon col·loqui tindrà com a tema de debat la gestió eficaç del temps en el nostre dia a dia i estarà impartida per un representant de la URV encara per concretar.

Aquestes jornades  estan vinculades al procés de creixement institucional que viu el Club Natació Tàrraco des de fa uns anys, amb la creació de noves activitats i seccions com la natació sincronitzada, salvament i socorrisme, waterpolo (amb quatre equips), hoquei subaquàtic, triatló, tennis de taula, atletisme, judo, aikido i karate. A més, s’ha creat també el grup d’Aigües Obertes, fruït d’un conveni de col·laboració amb el Club de Vela Platja Llarga.

Fundat el 1963, l’entitat local compta amb unes instal·lacions pròpies al Passeig Torroja, enfront de les muralles, on han après a nedar més de 25.000 tarragonins durant el darrer mig segle. A més de ser un planter de nedadors i tècnics d’alt nivell, seleccionats per participar en campionats d’Europa i del Món i a Jocs Olímpics.

L’Ajuntament de Tarragona aprova la concessió del títol de fill predilecte de la ciutat a Joan Josep Marca

Joan-Josep-Marca-fill-predilecte-de-Tarragona

El Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar el passat 16 de juny, amb la unanimitat de tots els grups municipals, atorgar el títol de fill predilecte de la ciutat a l’actual president de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), Joan Josep Marca.

La concessió d’aquest distintiu honorífic es va fer a petició del Sindicat d’Iniciatives i Turisme i en reconeixement al fet que Marca “ha estat i és una personalitat destacada de la ciutat” per la seva “trajectòria professional i el seu compromís social a través de diferents projectes a favor de la cultura i la història local”. El màxim dirigent de la Fundació rebrà el títol en un acte públic que es farà enguany, en una data encara per concretar.

Joan Josep Marca Torrents va néixer a Tarragona l’any 1940. Es va educar als col·legis del Sagrat Cor i La Salle i continuà els seus estudis a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils i a la Universitat Central de Barcelona, on va obtenir els diplomes de Professor Mercantil i el de Llicenciat en Ciències Econòmiques i Actuari d’Assegurances.

Acabat el seu període de formació, de la mà d’en Josep Recasens Jordà i amb el patrocini de la Mútua d’Accidents del Treball de Tarragona (MATT), van fundar la Mútua de Seguros de Tarragona, després Mútua Catalana de Seguros. Marca fou director de totes dues, complementat aquesta activitat amb  l’exercici lliure d’auditor de comptes.

Actualment, tot i estar jubilat, presideix el Patronat de la Fundació Mútua Catalana, que destina desinteressadament tots els seus esforços a objectius socials i de suport a la cultura a la ciutat i la resta del Camp de Tarragona.

Com a empresari exemplar i col·laborador altruista de la societat civil i el teixit associatiu,  ha estat sempre una persona inquieta, alegre, somiadora i familiar, molt implicada en tots els àmbits de la ciutat. Especialment, els vinculats a la divulgació del seu patrimoni bimil·lenari i la memòria històrica.

Homenatge de Tarragona a Paco Xammar

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Jordi Piqué, president del Cercle d'Estudis Guillem Oliver, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha signat enguany un conveni de col·laboració amb el Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona (CEHSGO) per editar un llibre biogràfic sobre Francesc Xammar i Vidal, emblemàtic activista en defensa dels drets i la cohesió social als barris de Tarragona.

Xammar, nascut al passeig de Gràcia de Barcelona el 1933, en el sí d’una família acomodada, és un exemple de compromís amb les lluites de les persones i els col·lectius més desafavorits. Jesuïta, va entrar de ben jove en contacte amb els barris més empobrits i, des  de llavors, no ha deixat de treballar per la dignitat humana i contra les injustícies.

Ordenat ja sacerdot, el 1966 va arribar a Tarragona i es va instal·lar amb altres companys a la parròquia de Torreforta, en una zona que s’estava aixecant per acollir els milers d’immigrants procedents del sud d’Espanya atrets per la instal·lació de les indústries químiques. Al cap de tres anys, va anar a viure al petit barri de La Floresta, a un pis de menys de 60 metres quadrats que continua sent el seu habitatge.

Xammar és un exemple de coherència i perseverança. Va renunciar a una vida envoltada de diners i a les herències abundoses de la família per situar-se al costat dels obrers, dels més pobres, dels més marginats. Molt estimat a la zona de Ponent de Tarragona (a l’altra banda del riu Francolí), va ser un referent del primer moviment veïnal a les acaballes del franquisme i els anys de la transició democràtica i fou escollit regidor de la Candidatura per a la Participació Veïnal a les eleccions municipals de 1979, les primeres després de la recuperació de la democràcia.

Però la seva activitat ha tingut moltes altres vessants: Justícia i Pau, Amnistia Internacional i el Comitè Oscar Romero són algunes de les entitats més vinculades a la seva trajectòria.

Sense deixar de banda el seu compromís amb les lluites de les classes populars de la perifèria tarragonina, Paco Xammar també ha mirat molt des de la dècada dels anys vuitanta els països de l’Amèrica Central, especialment Nicaragua, Guatemala i El Salvador. Aquí ha concentrat nombrosos esforços i projectes de cooperació, i cada estiu visita comunitats cristianes de base i zones molt marginades d’aquests països.

Superats els vuitanta anys, i mig segle després d’haver-se instal·lat a Tarragona, continua fidel als seus principis ètics. En els darrers temps, ha rebut dos reconeixements en l’àmbit local: el Diploma de Serveis Distingits que atorga l’ajuntament de la ciutat, i el premi anual El Balcó, que concedeix Òmnium Cultural del Tarragonès.

És per tot això, que el CEHSGO i la FPMC ha unit les seves foreces per fer possible enguany un llibre que estan elaborant els periodistes Ricard Lahoz (director de la revista Fet a Tarragona) i Enric Garcia Jardí, on s’explicarà el seu pensament i la seva trajectòria. Una obra que anirà més enllà de les nombroses definicions que fan de la seva personalitat aquells que el coneixen: coherent, humil, prudent, referent, perseverant, respectat, intel·ligent, auster, senzill, reservat en els temes personals, entregat, generós, lluitador, compromès, acollidor, líder…

El Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver és una entitat fundada el 1990 amb l’objectiu de donar suport a la publicació de treballs i investigacions sobre la història de Tarragona i la seva àrea d’influència. Des de fa un anys, compta en aquesta tasca amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana.