Difusió internacional de la recerca arqueològica al Camp de Tarragona

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Pilar Alió, presidenta de la RSAT, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni.

Des de fa tres anys, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dóna suport a la publicació i distribució internacional del butlletí que edita la  Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), per difondre els diferents treballs de recerca històrica que es fan a al Camp de Tarragona.

Aquest compendi d’estudis i investigacions es fa des de l’any 1901 i compta amb un ampli seguiment per part de la comunitat científica d’arreu del món, ja que es reparteix  entre 300 entitats de recerca i conservació patrimonial dels cinc continents. Permet, alhora, a la RSAT mantenir un intercanvi d’informació i coneixements amb totes elles.

El butlletí d’enguany correspon als números 36-37 de la sèrie històrica i recull treballs de recerca publicats els anys 2014 i 2015. Es  presenta en públic avui, 25 d’abril del 2017, i està dedicat al president honorari de l’entitat, Rafael Gabriel, per la seva tasca continuada en defensa del patrimoni monumental de la ciutat i els esforços esmerçats en pro de l’entitat durant els darrers quaranta anys.

Entre els articles escollits destaca un de Lawrence J. McCrank sobre les diferències entre Tarragona i Toledo en la reconstrucció de l’esglèsia hispànica. Altres treballs en clau local són el que signen Judit Ciurana i Jordi López (director del butlletí) sobre el ritual de la incineració (crematio) a la Tàrraco romana i un recull de Julio César Rodríguez dels fons bibliogràfics d’arqueologia paleocristiana a Tarragona.

Tortosa és també protagonista destacada amb un article de Ramon Ferré i Jordi Diloli sobre les intervencions arqueològiques al carrer de la Mercè, un altre de Diana Gorostidi i Isabel Rodà de Llanza sobre dues noves inscripcions de la Dertosa romana i un tercer de Joan-Hilari Muñoz sobre les riuades històriques a la capital del Baix Ebre dels anys 1743 i 1787.

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat. Fundada el 1844,  és la degana de les associacions culturals locals i la setena del món en el rànquing de les societats de temàtica similar.

Des de la seva creació s’ha dedicat a la recuperació, conservació i promoció del gran patrimoni històric local, amb la Tàrraco romana com a epicentre. Una tasca difícil davant la complexitat de combinar la preservació arqueològica amb el creixement urbanístic de Tarragona, que l’ha portat, sovint, a exercir un paper crític, reivindicatiu i de lluita enfront les administracions.

El conveni de col·laboració per donar suport al butlletí, pressupostat en 5.000 euros, el van signar recentment la presidenta de la RSAT, Pilar Alió, i el president de la FPMC, Joan Josep Marca.

Durant l’acte, tots dos van recordar els lligams que uneixen aquestes entitats, que també col·laboren plegades en el Congrés Internacional d’Arqueologia i en la publicació de la Guia Arqueològica de Tàrraco.

Una aposta decidida pels poetes del Camp de Tarragona

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Fermí Roig, president del col·lectiu La Gent del Llamp, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració d'enguany.

Tot i ser un dels principals gèneres literaris -per història, qualitat creativa i producció d’obres- el món de la poesia, amb un públic fidel però minoritari, pateix un dèficit estructural de recursos econòmics per a la publicació de nous títols.

Conscient d’això, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) manté des dels seus inicis com a promotor cultural un acord de col·laboració amb el col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp, especialitzat des de fa dècades en l’edició  d’obres literàries d’autors locals, molts d’ells poetes.

L’entitat és una de les més longeves de Catalunya dins el seu camp. Des de 1982 publiquen amb continuïtat una col·lecció de llibres que ha donat a conèixer molts nous escriptors com Adam Manyé, Aleix Cort i Adrià Targa. Alhora han difós també  l’obra de clàssics com Hölderlin, Goethe, Sheridan, Maupassant, Wilde, Beckett, Weiss i Turrini. 

La col·lecció La Gent del Llamp ha publicat obra literària de 74 autors, 12 traductors i obra gràfica (bàsicament portades, però també il·lustracions interiors i gravats) d’altres 24 artistes.

Entre els poetes de referència a qui dona suport hi destaca Gabriel Guasch Secall, nascut a Valls l’any 1930, guanyador del premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell (1999)  i amb una desena de llibres publicats des de l’any 1991, quan es va editar el primer recull del seu poemari. Posteriorment, el col·lectiu tarragoní l’ha acompanyat en la publicació de les obres Escric un cercle (1997), Descripció del blanc (2004) i Afectes (2012).

Enguany, i amb una aportació de 3.000 euros de la FPMC, repetirà aquesta experiència amb el nou llibre de Guasch, encara pendent de presentació, que editarà Cossetània.

Amb la renovació d’aquest conveni de col·laboració, la Fundació referma la seva aposta decidida pels poetes del Camp de Tarragona i pel manteniment del col·lectiu La Gent del Llamp, que se sosté gràcies a un nucli de subscriptors i la implicació d’algunes institucions com el Consell Comarcal del Tarragonès, la Diputació de Tarragona i la FPMC.

Prospeccions arqueològiques per conèixer millor les guerres romanes (segles III i I aC.)

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Joan Gómez Pallarés, director de l'ICAC, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant la signatura del conveni de col·laboració d'enguany.

Un dels principals eixos d’actuació de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) és el de la promoció i suport a la recerca i la divulgació arqueològica, amb la Tàrraco romana com a nucli vertebrador. Dins d’aquest context, es manté una estreta relació amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb seu a Tarragona, que enguany s’ha concretat en un nou conveni de col·laboració.

Després de quatre anys finançant el projecte de prospecció i anàlisi arqueològica d’un campament militar cartaginès de la Segona Guerra Púnica (any 218 aC.) als voltants de Valls (Alt Camp), la Fundació prendrà part ara d’un pla més ampli a nivell territorial, tot seguint testimonis de les anomenades guerres romanes (entre els segles III i I aC.).

En concret, es tracta d’uns nous jaciments de tipus militar a Arbolí i Prades (Baix Camp), que s’adscriuen a les guerres civils del segle I aC., les sertorianes i les de Cèsar contra Pompeu.  D’altra banda, també s’hi afegeixen els treballs previstos al Terrer Roig, una finca situada a l’entitat descentralitzada de Jesús, en el terme municipal de Tortosa (Baix Ebre). Un jaciment clau, on es té notícia de troballes importants, tot i que mai ha estat estudiat científicament.

Per desenvolupar aquest projecte es faran treballs intensius de prospecció i excavació a diferents àrees de Cabra del Camp, l’Espluga de Francolí, Prades, Escornalbou (Riudecanyes), Gallicant (Arbolí) i el Terrer Roig (Tortosa), i es classificaran i inventarian els materials trobats.

Alhora, es farà un anàlisi comparat amb la documentació i els materials existents en referència a aquesta època històrica i a altres activitats militars posteriors en aquests mateixos espais durant conflictes com la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, la Guerra del Francès, les guerres carlines i la Guerra Civil.

L’equip responsable de la investigació estarà dirigit pels professors Jordi López (ICAC) i Jaume Noguera (Universitat de Barcelona), amb la participació dels professors Eduard Ble, Pau Valdés i Joan Canela i estudiants del Màster d’Arqueologia de Clàsica ICAC-UAB i de la UB.

L’objectiu del projecte és l’estudi arqueològic i històric de la presència de l’exèrcit romà d’època republicana a les comarques del curs inferior del riu Ebre i la seva relació amb la fundació de la ciutat de Dertosa (l’actual Tortosa).

Altres camps on es poden aportar novetats són el de l’anàlisi de la panòplia guerrera dels exèrcits romans enfrontats durant la guerra civil entre els partidaris de Cèsar i de Pompeu; la reinterpretació de les fonts escrites en funció de les dades arqueològiques; la millora del coneixement dels factors geoestratègics que van determinar el conflicte; millorar el coneixement de l’estructura constructiva dels campaments militars de l’època i la possibilitat de fer-ne una reconstrucció pedagògica i didàctica.

La Fundació participa en aquest pla amb una aportació econòmica de 2.500 euros.

 

 

 

 

Tarragona, centre internacional del cant coral

La presidenta del Cor Ciutat de Tarragona, Margarita Aniorte, i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant la signatura del conveni de col·laboració.

Tarragona tornarà a ser aquest estiu capital internacional del cant coral amb motiu de la celebració, entre el 14 i el 21 de juliol, de la vuitena edició de la Setmana Cantant, organitzada per l’Associació Cor Ciutat de Tarragona.

El certamen, que es fa cada tres anys des del 1997, forma part dels festivals de la Federació Catalana d’Entitas Corals (FCEC) i l’European Choral Association-Europa Cantant, la qual cosa garanteix la participació de grups d’arreu del món.

Seguint els models precedents, i sota la direcció musical de Josep Prats, els cantaires que hi participen (procedents fonamentalment de cors catalans, europeus i americans) oferiran els seus concerts en els millors espais de la Part Alta.

A més, participaran a quatre tallers que dirigiran mestres de reconegut prestigi internacional (Brady Allred, dels EEUU, Michael Gohl, de Suïssa, Bernie Sherlock, de la República d’Irlanda i el català Josep Vila Jover) i que presentaran en el concert que es farà el penúltim dia de la Setmana.

Com a cloenda, tots els cantaires (entre 300 i 350), conjuntament amb l’Ensemble Instrumental de Tarragona i alguns cors infantils de les comarques de la demarcació oferiran en concert al Camp de Mart dues obres encàrrec del festival. Per una banda, una Suite de Cançons de la Mediterrània, seleccionades i arranjades per a veus infantils i conjunt instrumental per l’Eduard Iniesta, amb motiu dels Jocs Mediterranis del 2018.

Alhora, i com a clausura del mateix concert, interpretaran un Te Deum del conegut compositor Albert Guinovart, encàrrec original del Cor Vivaldi i el seu director, Òscar Boada –estrenat per ells mateixos fa uns mesos al Palau de la Música Catalana–, i que es presentarà –també per encàrrec– en una nova versió per a veus mixtes, solistes, conjunt instrumental de vent, percussió i piano (a càrrec del mateix compositor), dirigits pel prestigiós director català Xavier Puig.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), seguint amb el seu suport tradicional al cant coral, participarà en aquesta edició de la Setmana Cantant mitjançant un conveni de col·laboració amb el Cor Ciutat de Tarragona, pressupostat en 3.000 euros.