La Fundació rep el primer Premi de Cultura del Casal Tarragoní

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha estat distingida amb el primer Premi Casal Tarragoní de Cultura per la seva tasca de suport i mecenatge envers les entitats, associacions i institucions de la demarcació.

El guardó fou lliurat el passat diumenge, 27 de novembre, al president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant la celebració, a l’auditori Eutyches del Palau de Congressos, del concert de Santa Cecília (patrona dels músics), organitzat pel Casal Tarragoní.

Durant l’acte es va gaudir de l’actuació de la cobla Cossetània, vinculada a l’entitat organitzadora, i es va fer el lliurament de la primera edició d’aquest premi instaurant enguany  i al qual els seus promotors volen donar continuïtat.

Marca, que va rebre la distinció de mans del president del Casal Tarragoní, Jordi Grau, va afirmar que la concessió d’aquest premi “anima” als responsables de la FPMC a “seguir treballant per l’art i la cultura de les comarques del sud de Catalunya”.

El Casal Tarragoní és una de les entitats de la ciutat que té signat un conveni de col·laboració amb la Fundació per dur a terme el seu programa anual de concerts i activitats.

 

Trofeig lliurat a la Fundació Mútua Catalana. (Fotografia: Casal Tarragoní)
Trofeig lliurat a la Fundació Mútua Catalana. (Fotografia: Casal Tarragoní)

Èxit de participació al 3er Congrés d’Arqueologia i Món Antic, dedicat a la glòria dels circs romans

Cartell del congrés.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) i el comitè cientíc de la Tàrraco Biennal han fet una valoració molt positiva del 3er Congrés d’Arqueologia i Món Antic, celebrat al Centre Tarraconense El Seminari entre el 16 i el 19 de novembre.

L’edició d’enguany, dedicada a la litúrgia de les curses de carros romans i la simbologia de les competicions circenses en la societat i la cultura de l’època, ha comptat amb la participació de més d’un centenar d’investigadors i acadèmics, que han presentat les darreres troballes arqueològiques vinculades amb aquest àmbit.

Les ponències, debats i conferències, algunes d’elles obertes al públic en general, han permès constatar la perdurabilitat de referents clàssics com el culte dels aficionats als esportistes d’elit, la seva imatge com a herois i mites, la competència i rivalitat entre aficions adversàries i la glòria del triomf.

Entre els treballs presentats hi han destacat el del professor Javier Andreu Pintado sobre el circ com a espai de l’evergetisme cívic de les elits hispanes. Una investigació que evidencia que les curses de carros als circs romans són el precedent de l’ús, per part de les classes benestants, de competicions esportives de masses per autopromocionar-se fent bones obres i guanyar popularitat amb l’objectiu de perpetuar-se al poder.

L’arqueòloga Celia Sánchez Natalías va presentar el seu estudi al voltant de les pors dels aurigues (magiam et circenses). Segons les seves conclusions, recents troballes a les necròpolis romanes mostren com els aficionats a les curses de carros demanaven als déus de l’inframón i els morts la derrota i tot tipus de càstigs i tortures als conductors de carros de les faccions rivals (competien quatre equips, distingits per colors diferents). S’hi han trobat notes manuscrites amb malediccions que deixaven a les tombes dels difunts, com a missatgers per fer-les arribar als déus.

Els cavalls que portaven els carros van tenir també un paper rellevant. En aquest sentit hi van destacar l’estudi de Lídia Colominas i Joaquín Ruiz de Arbulo sobre les dimenssions de les carceres (boxs) de sortida de les curses, que han servit per demostrar que els cavalls de l’època eren més petits que els actuals.

Maria Engracia Muñoz va presentar un pòster sobre els animals exòtics que s’exhibien als circs i Patricia Terrada i Ada Lasheras, un que estudia el transport marítim dels cavalls i de la resta d’animals per als espectacles de l’Imperi romà.

El circ amfitrió, el de Tàrraco, va ser un dels protagonistes destacats d’aquest congrés. S’hi van presentar els darrers estudis que s’han fet sobre aquest emblemàtic monument, distingit per la Unesco, l’any 2000, com a Patrimoni Mundial, la qual cosa va permetre fer-ne una síntesi recopilatòria de gran utilitat futura per avançar en la seva recuperació i divulgació,

Aquest darrer punt es va tractar de forma concreta a la conferència de cloènda, on l’equip d’arquitectes i tècnics que està elaborant el Pla Director d’aquesta instal·lació va presentar els primers resultats del seu treball per museïtzar l’edifici i l’espai urbà històric del que forma part, a la Part Alta de la ciutat.

Aquesta és, la característica que, segons s’ha insistit, converteix el circ de Tàrraco en un monument únic i excepcional al món romà per la conservació de la seva estructura original, de fa dos mil anys, sota la ciutat moderna, formant part dels carrers, els habitatges i els establiments comercials de la zona.

La conferència inagural, a càrrec de Joan Gómez Pallarès, director de l’Institut Català d’Arqueològia Clàssica (ICAC) es va centrar també en aquest edifici, mitjançant el relat d’històries vinculades a dos dels principals aurigues que hi van competir, Eutyches i Fuscus, trobades a les seves respectives làpides funeràries.

A més, Carles Brull va presentar una ponència sobre els treballs d’excavació i recuperació de les carceres del circ de Tàrraco al subsòl de l’actual Ajuntament de Tarragona, i  Maria Teresa Miró, cap del servei d’arqueologia de la Generalitat de Catalunya, va fer una conferència sobre la vertebració de l’urbanisme de Tàrraco al voltant del seu circ.

El congrés es va dedicar, in memoriam a l’arqueòleg Xavier Dupré (1956-2006), responsable tècnic territorial d’arqueologia del Govern de la Generalitat a Tarragona, un cop recuperada la democràcia, i impulsor dels primers treballs de recuperació del circ.

El professor Xavier Aquilué va dedicar a la seva figura una conferència d’homenatge, on Dupré fou qualificat com un revolucionari avançat a la seva època i figura clau en la lluita per la conservaciò, l’estudi i la divulgació del patrimoni romà de la ciutat.

Tarragona, capital internacional dels circs romans

El Centre Tarraconense El Seminari ha acollit la inauguració del 3er. Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, organitzat per la Fundació Privada Mútua Catalana (FMPC) i el Comitè Científic de la Tarraco Biennal.

Un centenar d’investigadors d’arreu del món debatran fins el 19 de novembre sobre les darreres troballes arqueològiques i estudis en referència als circs romans, convertint a la ciutat en la capital internacional d’aquest àmbit.

L’ acte inaugural ha estat presidit  per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Anton Ferré, el director territorial de Cultura del Govern de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, i el màxim mandatari de la FPMC, Joan Josep Marca.

Tots ells han destacat la consolidació del congrés i la importància de donar un valor social i econòmic a la recerca arqueològica a ciutats amb un patrimoni històric com el de Tarragona.

També han recordat la figura del professor Xavier Dupré, a qui està dedicada, in memoriam, aquesta edició, pioner i impulsor de la investigació i la recuperació del circ de Tàrraco. En aquest sentit, s’ha anunciat la futura creació d’una beca d’estudis amb el seu nom.

Després dels parlaments de les autoritats, el director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Joan Gómez Pallarès, ha fet la conferència d’obertura, dedicada a explicar històries i anècdotes documentades al circ de Tàrraco, amb dos dels principals aurigues (conductors de carros) que hi competien, Eutyches i Fuscus, com a protagonistes.

A les ponències i debats que es faran entre demà dijous i divendres es parlarà de la simbologia de les curses de carros i les competicions circenses, que encara perdura a la societat actual pel que fa al culte dels aficionats als esportistes d’elit, la seva imatge com a herois i mites, l’odi a l’adversari i la glòria del triomf.

El circ de Tàrraco serà un dels protagonistes destacats de l’edició d’enguany i es farà una síntesi de tots els treballs realitzats fins ara sobre aquest edifici emblemàtic de la Part Alta, únic al món romà per la conservació de la seva estructura original sota la ciutat moderna, formant part de l’interior d’habitatges i locals públics.

A l’acte de cloenda es presentarà, a més, el Pla Director per avançar en la recuperació, divulgació i museïtzació d’aquest monument i del seu entorn urbà històric.

Convocatòria d’ajuts per al 2017

El president de la Fundació, Joan Josep Marca (esquerra), i el rector de la URV, Josep Anton Ferré, durant l'acte de signatura de la renovació del conveni de col·laboració per al 2016. (Fotografia: URV).

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), amb l’objectiu social de donar suport a la cultura, anuncia la convocatòria de concessió d’ajuts per a activitats programades per a l’any 2017. Hi poden concórrer grups, associacions, entitats i tota mena de col·lectius legalment constituïts.

La sol·licitud, que s’ha de dirigir al domicili social de la Fundació (Rambla Nova, 56; 43004 Tarragona), abans del dia 20 de desembre de 2016, ha d’incloure les següents dades:

Identificació:

– Entitat sol·licitant: nom, adreça, telèfon, adreça electrònica, NIF, núm. compte bancari

– Representant de l’entitat: Nom, DNI i càrrec

Activitat de l’ajut demanat:

– Nom, concepte, data

– Escrit explicatiu i raonat de l’activitat que s’ha d’ajudar

– Pressupost total previst

– Import de l’ajut que es demana

La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la següent documentació:

– Fotocòpies del DNI i del NIF.

– Fotocòpia dels estatuts vigents de l’entitat.

– Document acreditatiu de la condició del signant.

– Declaració que expressi l’existència o no d’altres patrocinadors de l’activitat, o bé, si és el cas, la intenció de demanar-los i a qui.

– Memòria succinta de l’activitat de l’entitat els darrers dos anys.

José Manuel Aznar guanya la primera edició del Concurs de Pintura de la Fundació Mútua Catalana

D'esquerra a dreta, Joan Josep Marca (FPMC), Jordi Agràs (Generalitat), Josep Maria Prats (Ajuntament de Tarragona), Joan Basora (Autoritat Portuària), José Manuel Aznar (primer premi), Benigna Izquierdo (tercer premi) i Ángel Asensio (segon premi), a l'acte de lliurament de premis i d'inauguració de l'exposició.

L’artista de Sant Quintí de Mediona, José Manuel Aznar, ha estat el guanyador de la primera edició del Concurs de Pintura que organitza la Fundació Privada Mútua Catalana.

Aznar s’ha emportat els 1.800 euros del primer premi amb una obra que porta per títol Inicis. El segon premi (1.200 euros) ha correspost a Ángel Asensio, de Puig-reig, per l’obra Caminos anónimos, mentre que la tarragonina Benigna Izquierdo s’ha endut el tercer (800 euros), amb l’obra Un día de lluvia con policía.

A l’edició inaugural del certamen han participat una cinquantena d’artistes catalans i espanyols d’estils molt diversos, de l’abstracte al figuratiu. Entre ells n’hi ha una desena de representants tarragonins. La temàtica i l’estil eren lliures.

Totes les obres presentades es poden veure fins el proper 13 de novembre al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona, dins una exposició que s’ha inaugurat avui, amb la presència del Director dels Serveis Territorials de Cultura del Govern de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, el Tinent d’Alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, el Director de Desenvolupament Corporatiu del Port de Tarragona, Joan Basora i el president de la Fundació Privada Mútua Catalana, Joan Josep Marca.

Aquest darrer ha destacat la nova línia d’acció i suport a la cultura, dins el món de les arts plàstiques, que obre la Fundació amb aquest concurs, amb l’objectiu de fomentar la creació i la innovació en el camp de la pintura

El jurat del concurs l’han format experts de les arts i representants designats per entitats i institucions que col·laboren en el certamen, Tots ells han destacat la varietat de tècniques i formats desenvolupats pels participants i la qualitat de les obres.