Un segle de tennis a Tarragona

El gerent del Club Tennis Tarragona, David Valeriano (esquerra) i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, mostren el llibre sobre la història del tennis a la ciutat, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboracio.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha signat enguany el primer conveni de col·laboració amb  el Club Tennis Tarragona,  una de les entitats esportives més emblemàtiques de la ciutat.

L’acord s’inscriu dins els actes de commemoració del primer centenari de la pràctica competitiva de tennis a la ciutat (1915-2015), que el club local està organitzant des de fa mesos.

Entre les iniciatives programades destaca l’edició i publicació d’un llibre que recull en 300 pàgines les dades, textos i fotografies més significatives d’aquest segle d’història.

Els autors de l’obra són Enric Pujol Cayuelas i Jaume Benages i el pròleg és d’Agustí Pujol i Niubó, president de la comissió organitzadora del centenari i una de les principals figures del tennis tarragoní, després d’haver dirigit la federació espanyola durant prop de vint anys (1985-2004).

La Fundació dóna suport a l’edicio d’aquest llibre amb una aportació de 3.000 euros i, alhora, mostra el seu compromís amb les iniciatives de recerca històrica a la ciutat en altres camps a més de l’arqueologia i la cultura.

Reforçant la col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica

El director de l'ICAC, Joan Goméz Pallarès (esquerra), i el president de la FPMC, Joan Josep Marca, a l'acte de signatura de la renovació del conveni de col·laboració.

Des del 2014, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dóna suport a un dels principals projectes de recerca arqueològica que es fa actualment al Camp de Tarragona. Es tracta de les prospeccions al terme municipal de Valls i el seu entorn per explorar les restes d’un gran campament cartaginès de la Segona Guerra Púnica, el segle III aC.

Enguany s’ha renovat per segon cop el conveni de col·laboració, pressupostat en 2.500 euros, amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb seu a Tarragona i responsable d’aquest projecte ubicat al jaciment de Ruanes, com l’han batejat els investigadors.

L’espai té diverses cronologies, que inclouen, barrejades, restes de època romana, medieval i moderna. L’objectiu inicial del projecte va ser confirmar, amb la màxima certesa possible, l’existència d’un campament militar cartaginès d’una gran extensió.

Es van determinar les àrees on apareixen restes i es va delimitar el possible campament. Això ha permès descobrir indicis d’un gran fossat que protegia el veí poblat ibèric del Vilar. El gran abast de les fortificacions és un altre punt destacat d’estudi, mitjançant prospeccions geofísiques amb petites cales arqueològiques al subsòl.

També es fan servir detectors de metall, que han permès trobar monedes cartagineses, bales de fona i tatxes de la sola del calçat dels legionaris, en el cas de les tropes romanes. Aquest treball ha servit, a més, per recollir, en un punt de guaita ubicat al veí terme municipal del Catllar, diversos objectes bèl·lics de diferents moments històrics.

Això ha facilitat crear una sèrie cronològica que comença l’any 218 aC, coincidint amb la Segona Guerra Púnica, i inclou projectils datats molt posteriorment, el segle XIX, i vinculats a la Guerra del Francès. També hi ha bales i beines de fusell i pistola del 1939, a les acaballes de la Guerra Civil.

En aquest 2016, i dins la quarta fase del projecte, continuen les prospeccions als voltants de Valls a la recerca de restes cartagineses, amb la col·laboració d’estudiants en pràctiques de la Universitat de Barcelona.

Les zones d’estudi es troben a Cabra del Camp (poblat ibèric i moneda cartaginesa), El Rourell (monedes cartagineses), el Pont de Goi (Valls) i altres llocs del Camp de Tarragona.

Un recorregut per la història recent de la Boella amb el Centre d’Estudis Canongins

El Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví és una de les entitats culturals més emblemàtiques i representatives d’aquesta vila.

Fundat el 1983, compta amb prop de 300 socis i té com a principal objectiu promoure el coneixement i la divulgació de la llarga història de La Canonja, impulsant i donant suport a treballs de recerca.

Dins d’aquesta filosofia s’inclou la publicació del llibre La Boella i la seva història. Un projecte al qual s’hi ha afegit la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), mitjançant un conveni de col·laboració pressupostat en 3.000 euros.

El llibre, editat pel Centre d’Estudis, forma part de la col·lecció El Porxo, impulsada per la mateixa entitat canongina, i té com autors la historiadora Isabel Companys i Francesc Roig, president de la institució que el promou i patró de la FPMC.

L’obra fa un recorregut históric, des del segle XII fins als nostres dies, d’aquest espai conegut internacionalment pel barranc i el jaciment paleolític que acull, de prop d’un milió d’anys d’antiguitat, i les troballes arqueològiques viscudes des de fa temps, que també inclouen un assentament ibèric i una posterior vila romana.

És per això que la publicació pren com a referent aquests orígens per explicar la història més recent de l’indret, a on també destaca, des del 1970, la ubicació d’un centre de convencions que, actualment, acull, a més, una vinacoteca.

 

 

 

Ampliació del termini d’inscripció al 3er Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic de la Tarraco Biennal

El comitè organitzador del 3er Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, presidit per la Fundació Privada Mútua Catalana dins el marc de la Tarraco Biennal, ha decidit ampliar el termini per presentar les comunicacions i els textos definitius de la trobada, que es celebrarà entre el 16 i el 19 de novembre d’enguany.

El tema central d’aquesta edició serà el circ romà i les sessions científiques giraran entorn de quatre ponències: L’espectacle. Iconografia de les competicions circensesEl món del circ. La documentació epigràfica; Arquitectura dels circs i El circ de Tàrraco.

El termini per enviar les comunicacions i les propostes de pòsters s’ha ampliat fins el 15 de juliol, mentre que el textos complets s’hauran de trametre a l’organització abans del 31 de desembre del 2016. Amb tot aquest material s’editaran i publicaran, l’any següent, les actes del congrés.

El comitè científic de la trobada ha decidit també ampliar el temps d’exposició de les comunicacions, limitat només pel nombre de treballs acceptats. Cada autor tindrà vint minuts per exposar la seva proposta i, al final de cada sessió, tindrà lloc un debat.

S’acceptaran propostes sobre qualsevol dels quatre eixos temàtics. Aquestes s’han d’enviar a la secretaria del congrés (jlopez@icac.cat) i seran avaluades pels membres del comitè, que resoldran les admeses i excloses abans del 30 de juliol.

Aquest ens, de caire científic, està format per Maria Adserias i Maite Miró (SSTT de Cultura de la  Generalitat de Catalunya); Lluís Balart i Joan Menchon (Museu d’Història de Tarragona); Francesc Barriach (Reial Societat Arqueològica Tarraconense); Joan Gómez Pallarès (Institut Català d’Arqueologia Clàssica); Joan Josep Marca, Antoni Pujol, Ramon Marrugat i Francesc Roig (Fundació Privada Mútua Catalana); Andreu Muñoz (Arquebisbat de Tarragona); Isabel Rodà (Universitat Autònoma de Barcelona);  Joaquín Ruiz de Arbulo (Universitat Rovira i Virgili); Francesc Tarrats (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) i Jordi López Vilar (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), com a secretari.

Les propostes de comunicació consistiran en el resum del treball amb una extensió d’entre 2.000 i 3.000 caràcters (amb espais) i inclouran: títol, autors amb la seva institució de referència, resum i un apartat final de qüestions per al debat.

Els textos rebuts de les comunicacions aprovades seran publicats a la pàgina web del congrés (www.tarracobiennal.com) per tal que els assistents els puguin consultar amb antelació, facilitant així el debat i la discussió posteriors.

Les propostes de pòster consistiran en el resum del treball amb una extensió d’entre 1.500 i 2.000 caràcters (amb espais) i inclouran: títol, autors amb la seva institució de referència i resum.

El nombre de pòsters és il·limitat. S’exposaran a la seu del congrés. Per a la seva confecció, caldrà seguir les normes següents:

– Dimensions: format DIN-A1.
– Orientació: vertical.
– Font: Times New Roman.
– En la part superior central del pòster haurà de figurar la següent informació: títol del pòster, autor i institució de procedència.
– En la cantonada superior esquerra haurà de figurar la referència a la reunió.
– Els comunicants podran portar personalment el pòster a la reunió o bé podran enviar-lo per correu postal a la Secretaria General (Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Pla d’en Rovellat, s/n. 43003 Tarragona).

Les llengües acceptades són les següents: català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès i alemany.

El preu de la inscripció és de 30 €. La inscripció reduïda, aplicable a estudiants, aturats i jubilats que ho acreditin mitjançant un document (carnet d’estudiant, de jubilat o inscripció a l’INEM), tindrà un preu de 10 €. S’accedeix al procés d’inscripció mitjançant la web: www.tarracobiennal.com.

El 3er Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic canviarà d’espai de celebració en referència a les dues edicions anteriors i aquest 2016 es farà al Centre Tarraconense El Seminari.

El títol del congrés serà La Glòria del Circ. Carreres de carros i competicions i estarà dedicat, in memoriam, a Xavier Dupré, arqueòleg i director del Taller Escola d’Arqueologia. Dupré va impulsar en el seu moment les excavacions de la capçalera del Circ de Tarragona i en publicà diversos treballs fonamentals.

Difusió internacional de la recerca arqueològica al Camp de Tarragona

Per segon any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dóna suport a la publicació i distribució internacional del butlletí que edita la  Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), per difondre els diferents treballs de recerca històrica que es fan a al Camp de Tarragona.

Aquest compendi d’estudis i investigacions es fa des de l’any 1901 i compta amb un ampli seguiment per part de la comunitat científica d’arreu del món, ja que es reparteix  entre 300 entitats de recerca i conservació patrimonial dels cinc continents. Permet, alhora, a la RSAT mantenir un intercanvi d’informació i coneixements amb totes elles.

Enguany s’han editat dos números del butlletí, el 34 i el 35 -presentats el passat mes de maig al Saló d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona-, corresponents als anys 2012 i 2013. Mostren tretze treballs de recerca arqueològica, amb la Tàrraco romana com a protagonista destacada.

El teatre, el Port, la llera del Francolí i les termes de Centcelles són alguns dels elements estudiats. També hi apareix, a títol pòstum, un treball sobre el reconegut professor i especialista en epigrafia clàssica, Géza Alföldy, i la seva aportació concreta a Tarragona, realitzat pel desaparegut Jordi Rovira, president de la RSAT en el moment de la seva inesperada mort.

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat. Fundada el 1844,  és la degana de les associacions culturals locals i la setena del món en el rànquing de les societats de temàtica similar.

Des de la seva creació s’ha dedicat a la recuperació, conservació i promoció del gran patrimoni històric local, amb la Tàrraco romana com a epicentre. Una tasca difícil davant la complexitat de combinar la preservació arqueològica amb el creixement urbanístic de Tarragona, que l’ha portat, sovint, a exercir un paper crític, reivindicatiu i de lluita enfront les administracions.

El conveni de col·laboració per donar suport al butlletí, pressupostat en 5.000 euros, el van signar recentment la presidenta de la RSAT, Pilar Alió, i el president de la FPMC, Joan Josep Marca.

Durant l’acte, tots dos van recordar els lligams que uneixen aquestes entitats, que també col·laboren plegades en el Congrés Internacional d’Arqueologia -que aquest novembre viurà la seva tercera edició- i en la publicació de la Guia Arqueològica de Tàrraco.

La Fundació organitza un concurs estatal de pintura artística

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) organitza enguany la primera edició d’un concurs estatal de pintura, amb la finalitat de fomentar la creació i la recerca en aquest camp cultural i artístic.

El certamen té una dotació econòmica en premis de 3.800 euros (1.800 euros per al guanyador i dos accèssits de 1.200 euros i 800 euros, respectivament). Totes les obres participants formaran part d’una exposició oberta al públic del 3 al 13 de novembre d’enguany al Refugi número 1 del Port de Tarragona, a on també es donarà a conèixer els noms del vencedors.

La temàtica i la tècnica és lliure i els treballs han de ser originals, signats i inèdits, és a dir, que no hagin estat ni exposats ni premiats en cap altre concurs o mostra. El jurat estarà format per membres de la FPMC, crítics d’art, i representants de les entitats col·laboradores del certamen: el Port de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Generalitat de Catalunya.

Els premis es lliuraran durant la gala anual que celebra la Fundació. Les bases del concurs es poden consultar aquí:

Les obres participants s’han de presentar del 3 al 16 d’octubre, tot i que ja és obert el període d’inscripció, omplint el formulari que es pot trobar aquí:

Per a més informació es pot trucar al telèfon 610-920-650 (Pere Joan Salas).