La tercera gala anual de la Fundació Mútua Catalana retrà homenatge a Rafael Gabriel

La fotografia d'honor de la primera edició del Premi Fundació Mútua Catalana, lliurat el 2015. D'esquerra a dreta, Pere Jornet i Grabell, patró i fill de l'homenatjat Pere Jornet i Grant, Joan Josep Marca, president de la Fundació, el llavors conseller de Cultura, Ferran Mascarell i Josep Sendra i Navarro, patró fundador. (Fotografia: Juan Segovia)

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) celebrarà el proper cinc de maig la seva tercera gala anual de reconeixement a la tasca que fan les entitats culturals i les institucions a les que dona suport. L’edició d’enguany servirà també per retre homenatge a Rafael Gabriel, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Després de les experiències anteriors, el 2014 i el 2015, al Teatre Tarragona i el Centre Tarraconense El Seminari, respectivament, l’acte es celebrarà aquest cop a la Sala del Sarcòfag d’Hipòlit del Pretori, a la plaça del Rei. Està prevista la presència dels dirigents de les 56 associacions i institucions amb les que la FPMC té suscrits convenis de col·laboració, amb un costat total que, enguany, supera els 200.000 euros.

Entre aquestes destaquen l’Ajuntament de Tarragona, que estarà representat a l’acte per l’alcalde, Josep Félix Ballesteros, la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Consell Comarcal del Tarragonès, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Arquebisbat.

Pel que fa a les entitats, hi destaquen la Cooperativa Obrera Tarraconense, l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, el Club Natació Tàrraco, la Fundació Carreras de Vila-seca, la Fundació Pau Casals d’El Vendrell, el Centre de Lectura de Reus, la Coordinadora de Centres d’Estudis, l’Institut Ramon Llull, el Centre d’Estudis Penedesencs, el Centre d’Estudis Vallencs, l’Institut Ramon Muntaner, l’editorial Onada i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

El president d’aquesta darrera entitat, Rafael Gabriel, rebrà el segon Premi Fundació Mútua Catalana de reconeixement a la trajectòria en defensa de la cultura. Aquest guardó es va instaurar l’any passat i va tenir com a primers guanyadors el polític catalanista i activista cultural tarragoní durant la dictadura, Josep Sendra i Navarro, i el primer president de la Mutua de Seguros de Tarragona i impulsor de la FPMC, Pere Jornet i Grant.

L’acte del cinc de maig comptarà també amb l’actuació del reconegut baríton local, Àngel Òdena, que estarà acompanyat al piano per Marco Evangelisti.

 

Renovació de l’acord de suport al Casal Tarragoní

Per tercer any consecutiu, la  Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dóna suport al món de la  sardana mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració amb el Casal Tarragoní que, per aquest 2016, està pressupostat en 3.500 euros.

El Casal és una entitat amb més de mig segle d’història (es va fundar l’any 1957), amb seu a la Cooperativa Obrera de Tarragona (COT). Cada temporada organitza una desena d’actes entre ballades i aplecs. Tenen 90 socis i una cobla, la Cossetània, que compta amb un quintet de vent, Tau Quintet de Cobla.

El suport de la Fundació permetrà organitzar enguany dos actes força especials. D’una banda, un concert al Teatre Metropol durant les Festes de Santa Tecla, amb la cobla La Principal de Tarragona. I un segon espectacle del mateix format, en aquest cas amb la Cossetània, per a Santa Llúcia, el 27 de novembre, a la sala Eutyches del Palau de Congressos de la ciutat.

Aprofitant aquest acte, el Casal vol instaurar el lliurament d’un premi per distingir una entitat o persona per la seva tasca en favor de la promoció cultural.

També es dedicarà una part de l’ajuda econòmica a la gravació d’un disc de la Cobla Mar i Cel, vinculada des de fa temps amb Tarragona.

El conveni de col·laboració el van signar a inicis d’aquest mes d’abril el president del Casal Tarragoní, Jordi Grau, i el de la FPMC, Joan Josep Marca.

Conveni de col·laboració amb l’Arquebisbat

El president de la FPMC, Joan Josep Marca (esquerra) i l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, durant l'acte de signatura del conveni. Fotografia: Arquebisbat de Tarragona.

L’Arquebisbat Metropolità de Tarragona és una de les institucions més importants de la ciutat i està estretament vinculada a la seva història des dels inicis del cristianisme, en època romana. Per aquest motiu, compta amb un important patrimoni arqueològic i cultural que requereix de constants treballs de conservació i manteniment.

Per donar suport a aquesta tasca, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha signat enguany un conveni de col·laboració amb l’Arquebisbat, pressupostat en 11.000 euros.

Segons l’acord, l’ajut econòmic de la Fundació es destinarà a diferents accions. Per una banda, l’edició de les actes de l’Any Vidal i Barraquer, cardenal arquebisbe de Tarragona entre el 1919 i el 1943.  També es finançarà una part dels treballs d’excavació arqueològica, recuperació i museïtzació  que es fan dins el recinte de la Catedral. I es contribuirà al projecte de millora del Museu Diocesà.

El conveni inclou també un intercanvi entre totes dues entitats, concretat en la celebració a les instal·lacions del Centre Tarraconense El Seminari, propietat de l’Arquebisbat, de diferents actes organitzats per la FPMC. Aquest és el cas de la primera edició del fòrum de debat econòmic Converses al Camp de Tarragona, celebrat els passats 11 i 12 d’abril, i el 3er Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, que es farà entre el 16 i el 19 de novembre del 2016.

L’acord de col·laboració el van signar el passat 14 d’abril l’actual arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i el president de la Fundació, Joan Josep Marca.

Suport a la poesia i la literatura catalanes

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha renovat per al 2016 el conveni de col·laboració amb l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC) de Tarragona.

Enguany, la FPMC centra el seu suport financer (3.500 euros) en dues activitats emblemàtiques de la programació anual de l’APELLC: Veus Paral·leles i la Tardor Literària.  En el primer cas, es tracta d’un recital poètic organitzat des de fa més de deu anys arreu dels Païssos Catalans per la Institució de les Lletres, que consisteix en fer un intercanvi entre autors locals i d’altres indrets del món.

Enguany s’ha escollit el grec modern i, en el cas de Tarragona, tres joves poetes que escriuen en cadascuna de les dues llengues es trobaran primer a la ciutat per fer un recital conjunt i després repetiran l’experiència a terres hel·lenes.

L’acte encara no té una data concreta assignada, però es fa sempre a inicis de juliol. Es tracta d’un espectacle creatiu i innovador, força consolidat, amb una actriu que fa de fil conductor. L’any passat es va celebrar al Centre Tarraconense El Seminari i va aplegar més de 100 espectadors, una xifra considerable en una trobada poètica.

Pel que fa a la Tardor Literària, es celebra el darrer trimestre de l’any i és també una iniciativa amb més d’una dècada de trajectòria. A cada edició s’escull un fet literari relacionat amb Tarragona i el país i s’organitza al seu voltant una taula rodona amb un debat posterior. Per enguany no s’ha decidit encara la temàtica. El 2015, com a exemple, es va parlar de l’obra de l’escriptor Manuel de Pedrolo, coincidint amb la celebració de l’any dedicat al popular autor, entre d’altres, del Mecanoescrit del segon origen.

Christian Felber defensa a Tarragona la sobirania popular per capgirar el model econòmic i primar els valors humans i ètics

Oriol Junqueras i Christian Felber, al Centre Tarraconense El Seminari.

L’economista austríac Christian Felber, impulsor de la doctrina de l’economia del bé comú, i el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, van protagonitzar el 12 d’abril la segona i darrera jornada de la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona, que s’han celebrat al Centre Tarraconse El Seminari, amb l’organització de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Felber va pronunciar una conferència sota el títol Un nou model econòmic i empresarial, on va defensar la sobirania popular com a eina per capgirar el paradigma actual i crear un sistema antagònic al que ara és hegemònic, a on es prioritzin els valors humans i ètics. El professor universitari, sociòleg, lingüista, escriptor i ballarí professional va resumir la seva doctrina econòmica alternativa, publicada el 2010, i que ja compta amb 2.000 empreses que la secunden, a més de 40 païssos de tot el món.

Un nou model de praxi empresarial on el benefici econòmic deixa de ser l’objectiu final per convertir-se en el mitjà per fer de l’activitat econòmica un motor generador de progrés i benestar social col·lectiu. “Vivim una crisi de valors, on considerem normal l’egoisme i l’avarícia, tot i que la majoria de la població vol un món diferent”, va dir.

Segons Felber, per “revertir i pervertir” l’ordre actual, valors com la dignitat, la justícia, la democràcia i la sostenibilitat han de liderar l’economia mundial i rebre ajudes fiscals i privilegis per convertir-se en hegemònics. Per això proposa demanara les empreses un “balanç del bé comú”, on les seves accions ètiques i al servei de la comunitat serveixin per obtenir credits bancaris i pagar menys impostos, en detriment de les que no segueixin aquests paràmetres.

Preguntat per la lògica resistència del sistema actual a ser substituït, el conferenciant va defensar el poder de la sobirania del poble pel damunt dels governants i les lleis. “Tot parteix, inicialment, d’un mateix. Si molts individus volen impulsar canvis i s’uneixen, res pot aturar la força democràtica del col·lectiu”, va reblar.

Posteriorment, tres cooperatives que treballen al Camp de Tarragona seguint postulats d’emprenedoria social vinculats al model conceptual del bé comú van explicar les seves experiències d’èxit. Xavier Prats va parlar en nom de Som energia (serveis de consum elèctric); Mar Grau va representar Coop 57 (serveis financers) i Pau Moragas va parlar de l’Olivera (intregració social de persones amb dificultats, mitjançant la producció i elaboración agrícola de vins i olis a Vallbona de les Monges).

La cloenda de l’acte i de les jornades va correspondre a Oriol Junqueras, que es va remuntar al passat romà de Tàrraco per recordar la ubicació estratègica de la ciutat i la seva actual àrea metropolitana, com a “doble nexe de connexió amb el corredor del Mediterrani i la Catalunya interior”. Per aquest motiu, el conseller va destacar el paper “fonamental del Camp de Tarragona en la vertebració del país”.

Junqueras va reconèixer els “reptes majúsculs” als quals s’enfronta la demarcació pel seu dèficit endèmic d’infraestructures que, segons va dir, “limitat la competitivat econòmica de la zona”. Davant d’aquesta situació va defensar, seguint la línia de la resta de la jornada, un model de creixement empresarial “social i sostenible” que singularitzi a nivell local i internacional els productes i les especificitats del territori.

 

 

El món acadèmic reclama un projecte unitari i lideratges forts per explotar les potencialitats de l’àrea metropolitana de Tarragona

Imatge conjunta dels impulsors de les Converses de Salou que van rebre l'homenatge i les autoritats presents.

Representants del món acadèmic, polític i econòmic van debatre ahir, 11 d’abril,  al Centre Tarraconse El Seminari sobre el futur de l’àrea metropolitana de Tarragona, en la primera jornada del fòrum d’opinió Converses al Camp de Tarragona, organitzat per la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Col·legi d’Economistes de Catalunya.

La taula rodona va tenir com a ponents el catedràtic d’Economia Aplicada, Agustí Segarra, el catedràtic de Geografia i d’Anàlisi Regional, Josep Oliveras, i el doctor en Economia i exdirector de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Margalef.

Tots tres van coincidir en l’existència d’una realitat metropolitana, a nivell social i econòmic, al Camp de Tarragona, que per població és la segona conurbació urbana més important de Catalunya i que el Govern espanyol també reconeix, situant-la en la vintena posició a nivell estatal. I van demanar un “projecte clar i unitari” i “lideratges forts” per explotar les potencialitats d’aquest espai.

Segarra va demanar a les institucions i els governs locals una visió global estratègica per trobar solucions conjuntes que també integrin a territoris veïns com el Penedès. Per a Oliveras, és clau que “els ciutadans es sentin identificats” amb aquest sentiment metropolità com a font de progrés i millora del seu benestar i que “una ciutat, en aquest cas la capital, sigui el pal de paller”. Seguint aquest fil, el catedràtic va afimar que l’element bàsic per fer realitat la teoria és “la voluntat de ser”, mitjançant un “projecte consensuat i lideratges polítics i institucionals”.

Margalef va complertar aquesta idea afirmant que “si tu no tens un pla i una estratègia, com ha passat fins ara, te l’acaben fent des de fora”. I va destacar que a l’àrea metropolitana de Tarragona hi ha “tres mercats únics”, juntament amb la mobilitat, que es podrien governar i administrar conjuntament: el del treball, el de l’habitatge i del lleure.

El debat fou seguit per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el delegat del Govern de la Generalitat, Òscar Peris, el rector de la URV, Josep Anton Ferré, i el president de la demarcació a Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Pere Segarra, que, previament, van participar a l’acte inaugural de les jornades.

Posteriorment es va retre homenatge a Xavier Amorós, Josepa Cardó, Ramon Gomis, Cosme Saló i Josep Vila, supervivents del grup impulsor de les Converses de Salou, el precedent d’aquest nou fòrum de debat al territori, celebrades entre els anys 1964 i 1970.

El professor d’Història Moderna, Josep Fàbregas, autor d’un opuscle editat amb motiu de les Converses al Camp de Tarragona que recull tota la documentació trobada sobre aquelles primeres jornades, va destacar la “dificultat” d’engegar una “iniciativa de progrés, opinió i reflexió en plena dictadura franquista”.

Avui es celebra la segona i darrera jornada, que començara a les 18.00 hores amb una conferència de l’economista i socióleg austríac, Christian Felber, reconegut internacionalment per la seva doctrina alternativa de l’economia del bé comú.

A continuació, tres cooperatives que treballen al Camp de Tarragona seguint els postulats d’emprenedoria social de Felber (Som energia, COOP 57 i L’Olivera), explicaran les seves experiències. L’acte de cloenda tindrà com a protagonista el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Oriol Junqueras.

 

Els participants a la taula rodona sobre l'àrea metropolitana de Tarragona. D'esquerra a dreta, Agustí Segarra, Josep Oliveras, Ricard Lahoz (moderador) i Joaquim Margalef.
Els participants a la taula rodona sobre l’àrea metropolitana de Tarragona. D’esquerra a dreta, Agustí Segarra, Josep Oliveras, Ricard Lahoz (moderador) i Joaquim Margalef.

 

 

Tarragona debat sobre el seu futur econòmic amb l’aposta per ser àrea metropolitana i l’emprenedoria social com a eixos

D'esquerra a dreta, Francesc Roig, patró de la FPMC, Antonio Terceño, degà de la Facultat d'Economia i Empresa de la URV, Glòria Barberà, exdegana, Joan Josep Marca, president de la FPMC, Pere Segarra, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d'Economistes de Catalunya, i Josep Fàbregas, professor d'Història Moderna de la URV, a l'acte de presentació de les jornades.

El Centre Tarraconse El Seminari acollirà l’11 i el 12 d’abril la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona, un fòrum de debat econòmic que reflexionarà sobre les estratègies de futur de la demarcació.

La iniciativa, presentada avui en roda de premsa, està organitzada per la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Col·legi d’Economistes de Catalunya, i neix amb la voluntat de recuperar l’esperit de les Converses de Salou, celebrades entre els anys 1964 i 1970.

El president de la FPMC, Joan Josep Marca, s’ha referit a aquest precedent com a motor impulsor de la idea, amb el repte d’agafar-ne el relleu i organitzar un “fòrum de debat i opinió multidisciplinar al territori”. Marca ha explicat que el projecte tindrà una periodicitat anual i es celebrarà de forma itinerant per tot el Camp de Tarragona.

El degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV, Antonio Terceño, ha destacat la doble idea de parlar en clau local del territori, amb el debat que es farà el primer dia sobre la idea de potenciar el Camp de Tarragona com a àrea metropolitana. I projectar-lo, alhora, cap a la resta del món amb la conferència que oferirà a la segona jornada el reconegut economista austríac, Christian Felber, creador de un nou model productiu a escala global, basat en l’economia social.

El president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Pere Segarra, ha recordat que, després de la ponència de Felber, tres cooperatives que treballen a la demarcació, Som energia, COOP 57 i L’Olivera, explicaran les seves experiències d’emprenedoria social, com a exemple pràctic del model alternatiu de creixement econòmic sobre el que es vol reflexionar.

El vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia, Hisenda i Empresa, Oriol Junqueras, tancarà les jornades. L’acte inaugural, el dia 11, s’iniciarà amb un homenatge als supervivents del grup que va impulsar les Converses de Salou (Xavier Amorós, Josepa Cardó, Ramon Gomis, Cosme Saló i Josep Vila). Amb aquest mateix objectiu s’ha editat un opuscle, elaborat pel professor d’Història Moderna de la URV, Josep Fàbregas, que recull la documentació aportada per aquesta iniciativa.

El projecte finançat per la Fundació descobreix noves parts del Circ

Els treballs de prospecció i cates arqueològiques fet  les darreres setmanes a dos solars municipals del carrer dels Ferrers de Tarragona, amb el finançament de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), han confirmat el que els experts preveien: l’existència de noves graderies del circ romà de Tàrraco.

La troballa s’emmarca a la zona nord, entre el Pretori i l’actual façana de l’Ajuntament. Són quatre línies que coincideixen amb les que es troben conservades a més alçada, a la plaça dels Sedassos. També s’han recuperat elements d’èpoques posteriors, com ara un mur d’època medieval i escales o estructures d’època més moderna.

Segons ha explicat l’arqueòloga municipal, Imma Teixell,  s’ha recuperat la línia de podi i s’ha pogut tocar l’arena del circ. Això permet que la secció de l’espai on corrien els carros i on s’asseia la gent quedi sencera i tancada.

Plànol on es pot veure, pintat de color groc, l'àmbit de les prospeccions arqueològiques iniciades avui a un dels laterals del carrer dels Ferrers.
Plànol on es pot veure, pintat de color groc, l’àmbit de les prospeccions arqueològiques iniciades avui a un dels laterals del carrer dels Ferrers.

 

L’objectiu per als propers mesos, fins al primer trimestre del 2017, és treballar per fer visibles aquestes restes i integrar-les a l’entorn urbà, museïtzant l’espai per a la seva divulgació i comprensió per part dels tarragonins i els visitants.

Actualment, els dos solars estan delimitats per un alt mur, però aquesta imatge canviarà quan finalitzi l’actual projecte. Alguns dels canvis que patirà l’espai serà la creació d’un mirador a on ara hi ha el mur. També s’estudia la seva integració  a la ruta patrimonial i turística de la Tarragona declarada Patrimoni Mundial

L’actuació s’emmarca en el conveni de col·laboració signat a finals de l’any passat per la FPMC i l’Ajuntament de Tarragona. L’acord estableix una aportació de la Fundació de 110.000 euros per contribuir durant el 2016 a les despeses de prospecció i recuperació arqueològica d’aquesta part de les voltes, seguint el Pla director del Circ, amb la intenció de fer-la visitable.