Suport a l’edició de poesia

La poesia de l’emigrant, que evoca la seva terra des de la llunyania, la sol·litud, la recordança i la melangia, és un dels clàssics de la literatura universal.

El col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp, especialitzat des de fa dècades en publicar obres d’autors locals, ha decidit apostar per aquest subgènere amb l’edició del llibre Temps Girat, de l’escriptor de Reus Xavier Amorós Corbella. Una iniciativa que compta amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), sempre sensible a la promoció de la literatura, amb una aportació de 2.500 €.

Amorós va marxar a l’altra banda del món per motius de feina i “des de l’altre hemisferi”, com diu ell, reflexiona sobre la seva identitat i sobre els llocs que ha deixat enrere, en relació amb el país que comença a descobrir com a estranger. La nostàlgia, però, no és el seu sentiment predominant, sinó la perplexitat que li produeix constatar que els referents que es donen per suposats i que serveixen per establir les relacions quotidianes no funcionen.

Aquest és el argument d’una obra que torna a vincular La Gent del Llamp i la Fundació en un conveni de col·laboració. L’entitat tarragonina, a on hi participen diferents escriptors de la ciutat, és una de les més longeves de Catalunya.

Des de 1982 publiquen amb continuïtat una col·lecció de llibres que ha donat a conèixer molts nous autors locals com Adam Manyé, Aleix Cort, Gabriel Guasch o Adrià Targa. Alhora han difós també  l’obra de clàssics com Hölderlin, Goethe, Sheridan, Maupassant, Wilde, Beckett, Weiss o Turrini. 

“Ens agrada la literatura i, en un panorama editorial cada cop més concentrat, publiquem coses que ens vénen de gust i que altres no publiquen”, asseguren com a declaració de principis.

Conveni amb l’Escola de Lletres

L’Escola de Lletres de Tarragona és una entitat cabdal en la promoció de la llengua i la cultura catalana a la ciutat. Des de fa anys ofereix tallers d’escriptura creativa per a joves i adults (un al Centre Tarraconense El Seminari, un segon itinerant pels carrers del municipi, com a motiu d’escriptura, i un tercer a la Llibreria de la Rambla) a preus molt assequibles.

Amb seu a la Casa de les Lletres, estrenada fa pocs mesos a l’antic Ajuntament, al carrer Major, l’escola organitza també, tots els dijous, un taller d’escriptura de contes infantils. Dissabtes fan un curset d’iniciació a la narrativa i, enguany, han ampliat l’oferta als barris amb tallers al Centre Cívic de Torreforta i el de Sant Pere i Sant Pau.

L’activitat anual de l’Escola de Lletres inclou, a més, monogràfics gratüits de traducció literària, cinema i literatura i noves tecnologies aplicades a aquest sector, i actes de lectura pública.

Destacats autors locals com ara Coia Valls, Adrià Targa, Conxita Jiménez i Rosa López, que acaba de guanyar un premi internacional de novel·la romàntica, han estat alumnes d’aquest centre.

Per tot això, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha renovat el seu conveni de col·laboració amb l’Escola de Lletres, dotat per al 2015 amb 4.000 € de finançament.

Un lligam estret amb la Cooperativa Obrera Tarraconense

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) i la Cooperativa Obrera Tarraconense (COT) han reforçat enguany el seu lligam mitjançant un conveni de col·laboració per donar suport a l’Aula d’Arts Escèniques de la centenària entitat local.

Aquest espai, vinculat a la sala El Magatzem, treballa en la formació i dinamització de col·lectius d’alumnes i professionals, amb la intenció d’investigar i experimentar.

Els seus objectius concrets es centren en oferir formació especialitzada i variada en les diferents arts escèniques amb la creació de tallers d’iniciacio, aprenentatge i reciclatge, a més de curset anuals de més llarga durada.

Alhora, l’Aula d’Arts Escèniques de la COT dóna acollida a la programació d’activitats i obres de grups de la ciutat i d’altres municipis del Camp de Tarragona, primant el seu interès innovador i d’experimentació.

El conveni, que suposa un ajut econòmic de 7.000 euros a l’emblemàtica entitat local, el van signar recentment el president de la Fundació, Joan Josep Marca, i el màxim dirigent de la COT, Dionisio de la Varga.