Arxiu de la categoria: Portada

Es presenta el sisè i últim volum de ‘Biografies de Tarragona’

biografies

Aquest dimarts 17 d’abril es presenta el sisè i últim volum de l’obra ‘Biografies de Tarragona’. L’acte tindrà lloc a les 19 hores al vestíbul del Teatre Tarragona i comptarà amb la participació de Begoña Floria, tinent d’alcalde Cultura i Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona; Joan Josep Marca, president de la Fundació Mútua Catalana; i Salvador-Joan Rovira, coordinador de l’obra.

El sisè volum de ‘Biografies de Tarragona’ aplega 169 noves entrades. N’hi ha d’eclesiàstics, nobles, músics, pintors, escultors, esportistes, advocats, monarques, arquitectes, metges, actors, químics, cantants, mestres, radiofonistes, emperadors romans, arqueòlegs, militars, historiadors, industrials, periodistes, banquers, polítics, enginyers, filòlegs… El coordinador de l’obra explica que aquest volum “és el més pensat de tota la sèrie, ja que la majoria de les biografies incloses han estat programades per tal de superar les llacunes existents”.

Rovira afegeix  que sense cap mena de dubtes seria el darrer, però que, d’alguna manera, podria arrodonir la feina que s’havia fet. Calia evitar l’aire d’improvisació i de parada en sec, i publicar biografies de personatges encara no inclosos la manca dels quals a les Biografies resultava difícil d’explicar.

Experts en salut i assistència sanitària pública prioritzen el treball en xarxa al territori per millorar la gestió al Camp de Tarragona

Imatge de l'acte d'inauguració. D'esquerra a dreta hi apareixen Ana Santos, Josep Anton Ferré, Joan Josep Marca i Roger Pla.

Especialistes en salut i assistència sanitària pública van destacar la importància del treball en xarxa al territori per millorar el servei a les persones, durant una debat a la primera jornada de les III Converses al Camp de Tarragona, organitzades al Centre Tarraconense El Seminari per la Fundació Privada Mútua Catalana, amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili.

La taula rodona va comptar amb la participació de la doctora Misericòrdia Carles, professora de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV i especialista en Economia de la Salut, el doctor Joan Guix, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, el doctor Antoni Castro, degà de la Facultat de Medicina de la URV i Xavier Ansa, cap de planificació de la regió sanitària del Camp de Tarragona.

Tots ells van coincidir en la “gran complexitat” del model sanitari tarragoní per l’existència de nombrosos proveïdors públics i privats, la qual cosa dona molta rellevància a la coordinació en xarxa entre els diferents agents per optimitzar els recursos. La doctora Carles va resumir les primeres conclusions d’un estudi que està analitzant les variables individuals i territorials dels pacients del Camp de Tarragona per millorar l’equació entre la despesa que fa l’administració i els beneficis que reporta a la millora del servei a les persones.

El doctor Guix va recordar, en aquest sentit, la importància d’invertir en la prevenció per fer més efectius els recursos assistencials. “Hi ha una estreta relació entre economia i salut. S’ha de saber molt bé on destinar els diners per aconseguir resultats més satisfactoris”, va afirmar, tot destacant que aquest àmbit bàsic de l’estat del benestar està molt vinculat a les condicions de vida de les persones (habitatge, treball, educació, nutrició…) i al seu entorn natural. Aquest darrer punt el va portar a incidir en el concepte actual de salut global, lligat a la sostenibilitat del planeta.

El doctor Castro va destacar la relació directa entre una bona coordinació sanitària i la recerca científica impulsada per la universitat en l’assoliment d’una millor qualitat assistencial al territori. Per demostrar-ho va aportar xifres que evidencien que la URV, amb els seus 251 investigadors actuals, produeix cada cop un impacte més positiu en la xarxa mèdica del Camp de Tarragona, aportant talent i excel·lencia i, alhora, generant recursos i riquesa.

Xavier Ansa, per la seva part, va resumir els treballs d’elaboració del Pla Estratègic Sanitari del Camp de Tarragona, amb l’objectiu de “construir ponts” amb el Pla de Salut de Catalunya per al periode 2016-2020. En aquest document es proposa com eixos d’actuació la participació activa de tots els agents implicats, l‘eficiència, la coordinació entre els proveïdors, l’equitat, per invertir més en l’atenció als que tenen menys recursos, la sostenibilitat del sistema i la millora de l’atenció a les persones.

L’acte inaugural de les III Converses al Camp de Tarragona va comptar amb la presència de Joan Josep Marca, president de la Fundació Privada Mútua Catalana, Josep Anton Ferré, rector de la URV, Roger Pla, cap dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat al Camp de Tarragona i Ana Santos, tinenta d’alcalde i regidora de Polítiques d’Igualtat i Serveis a la Persona de l’Ajuntament de Tarragona.

En les seves intervencions, van situar la sanitat com un dels pilars de l’estat del benestar i van destacar la seva vinculació amb el model econòmic i el de les ciutats -temes centrals de les dues edicions anteriors de les Converses al Camp de Tarragona- com a grans qüestions actuals de debat i reflexió social.

Avui es viu la segona i darrera jornada de l’edició d’enguany, que tindrà com protagonista al doctor Rafael Matesanz, fundador i director de l’Organització Nacional de Trasplantaments, que pronunciarà a les 18.00 hores una conferència sobre l’èxit del seu projecte, després de vint-i-cinc anys de gestió. L’acte de cloenda comptarà amb la participació de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.

Tarragona agraeix la tasca de Joan Josep Marca en el “foment de la cultura”

Joan Josep Marca rep el títol de Fill Predilecte de la ciutat de Tarragona de mans de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i en presència de la tinent d'alcalde de Cultura, Begola Floría, i del president del Sindicat d'Iniciativa i Turisme, Albert Vallvé. Foto: Mauri.

“Un home entranyable, optimista, inquiet. Apassionat per les humanitats, es resigna a ser un simple jubilat i treballa per fomentar la cultura, l’art i la difusió de la història de Tarragona”. Així glossava la tinent d’alcalde de Cultura, Begoña Floría, la figura de Joan Josep Marca, distingit aquest dimecres amb el títol de Fill Predilecte de la ciutat.

El president del patronat de la Fundació Privada Mútua Catalana va rebre aquesta distinció al saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona. Floría va fer un repàs a la trajectòria de Marca, va destacar la seva voluntat de “fomentar la cultura amb sensibilitat social” i va concloure que “mereix el reconeixement dels ciutadans i del consistori”.

Joan Josep Marca va agraïr la distinció, va recordar la seva infantesa i es va reconèixer com una “persona de contrastos”, amant de l’economia i de la cultura. En el seu discurs, el president de la Fundació va esmentar les persones de la MATT (Mútua d’Assegurances del Treball de Tarragona), el col·lectiu promotor de la Llibreria de la Rambla, el personal de la Mútua de Seguros de Tarragona amb una menció especial a Pere Jornet i Josep Sendra Navarro , els companys economistes, els membres del Sindicat d’Iniciativa i Turisme (entitat promotora del guardó) i els patrons de la Fundació. També va tenir paraules d’agraïment per a la família.

L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va tancar l’acte afirmant que Joan Josep Marca és una persona que parla “amb un gran coneixement dels temes”, i que sovint no demana, sinó que ofereix “complicitat i suport logístic”. Amb voluntat de fer arribar la cultura a tothom, l’alcalde va esmentar especialment la tasca de la Fundació a l’hora de recuperar els congressos internacionals d’arqueologia, en el format de la Tarraco Biennal. Ballesteros va concloure dient que a Marca “l’aprecies, l’estimes i el respectes” i li va agraïr la “voluntat de servir a la ciutat i el país”.

 

Presentació al rector de la URV del llibre sobre el Patrimoni Mundial de la Tàrraco romana

D'esquerra a dreta, el catedràtic d'Arqueologia, Joaquín Ruiz de Arbulo, el rector de la URV, Josep Anton Ferré, i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant l'acte de presentació del llibre.

Seguint amb la ronda de presentació a les institucions  del llibre Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió, editat per la Fundació Privada Mútua Catalana, el president de la FPMC, Joan Josep Marca es va trobar recentment amb el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Anton Ferré.

L’acte va comptar amb la presència del catedràtic d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo, principal responsable dels continguts de l’obra. Com havia esdevingut anteriorment amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i l’Arquebisbe, Jaume Pujol, el rector va rebre com a obsequi un exemplar del llibre, que  està composat pels deu fascicles del col·leccionable del mateix nom que s’ha distribuït amb la revista Fet a Tarragona durant el darrer any i mig.  També hi han participat en el projecte l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Repsol.

La Fundació i la URV mantenen des de fa temps una estreta relació de col·laboració que es concreta, especialment, en un conveni anual per donar suport a activitats impulsades per la universitat. El d’enguany, formalitzat el passat mes d’octubre, està pressupostat en 21.000 euros.

Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió és una obra inèdita i innovadora sobre els monuments que la Unesco va distingir com a Patrimoni Mundial l’any 2.000: les Muralles romanes, el Fòrum de la Colònia, el Teatre romà, el Temple d’August i el Fòrum de la província Hispània Citerior, el Circ, l’Amfiteatre, els aqüeductes i les pedreres, la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà, la vil·la dels Munts i les grans residències al camp i la ciutat cristiana i el gran mosaic de Centcelles.

Un compendi de la recerca arqueològica sobre Tàrraco feta des del segle XVI i fins als nostres dies, amb restitucions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D), fotografies espectaculars i gràfics de darrera generació i imatges aèries a baixa altitud preses des de drons.

Els continguts, elaborats pels investigadors, professors, científics, arqueòlegs i professionals que millor coneixen el passat romà de la ciutat, ofereixen una nova visió de Tàrraco amb un esforç didàctic per fer els textos accessibles a tothom, amens i atractius.

Tot plegat permet al lector conèixer amb la màxima fiabilitat com són i com eren aquests grans monuments a través d’una anàlisi científica rigurosa, actualitzada i comprensible.

Els textos presenten per a cada element una descripció àmplia, però també nous suggeriments sobre la seva interpretació, gràcies a la informació aportada per les noves tecnologies a les investigacions universitàries més recents.

L’arquitecte nord-americà Teddy Cruz reivindica a Reus un urbanisme més social i públic per gestionar les ciutats des de baix

Teddy Cruz, durant un moment de la seva conferència a la primera jornada de les II Converses al Camp de Tarragona.

El prestigiós arquitecte nord-america Teddy Cruz, ha reivindicat avui al Centre de Lectura de Reus un urbanisme més social i d’inversió pública per gestionar les ciutats del segle XXI des de baix.

Cruz ha defensat una arquitectura compromesa amb les desigualtats creixents a tot el món i també amb la política en la conferència inaugural de la segona edició de les Converses al Camp de Tarragona, que organitza la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC).

Partint del seu treball “de laboratori” a la frontera entre Tijuana (Mèxic) i San Diego (EEUU), dissortadament famosa pel mur que l’actual president nord-americà, Donald Trump, vol fer encara més gran, Teddy Cruz ha explicat el seu projecte “local i alhora global” per convertir “els conflictes urbans en instruments creatius de repensament de les ciutats”. Segons l’arquitecte, “el futur de l’urbanisme depèn menys dels edificis i més de la reconfiguració de les relacions socials”.

El conferenciant ha reivindicat la figura del “ciutadà transfronterer”, amb “interesos comuns i valors compartits” amb les comunitats veïnes. Fent servir també com a exemple els projectes municipals engegats els darrers anys a Bogotà i Medellín (Colòmbia), l’arquitecte ha parlat de l’espai públic com un “instrument per a incrementar la capacitat política d’una ciutat”.

I ha defensat una “arquitectua que sorgeix des d’abaix i amb els immigrants com actors destacats, treballant conjuntament amb les administracions”. “Anem cap a un urbanisme públic i dels barris”, ha afirmat davant les autoritats i el públic que omplia la sala.

Cruz ha estat presentat pel director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Pau de Solà-Morales, que ha reconegut que als urbanistes els hi calen “noves idees per solucionar els problemes actuals de les ciutats”.

L’acte l’ha iniciat el president de la FPMC, Joan Josep Marca, que ha recordat que les Converses al Camp de Tarragona van nèixer l’any passat per recollir el testimoni de les Converses de Salou, celebrades entre els anys 1964 i 1970, amb la voluntat de fomentar el diàleg, el debat i la participació sobre temes d’interès al Camp de Tarragona.

A la trobada han participat també el rector de la URV, Josep Anton Ferré, el president de la demarcació a Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Joan Tous (aquestes dues institucions col·laboren amb l’edició d’enguany), el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, i la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles.

A la segona jornada quatre col·lectius de joves arquitectes i urbanistes del territori (Espais ocults, NUA Arquitectes, Sopes d’all, Arquitectes Ear i Centre de Recerca Urbana del Camp) oferiran, des de la seva experiència, una diagnosi sobre el present i el futur de l’urbanisme al Camp de Tarragona.

La taula presidencial de la inauguració de les jornades. D'esquerra a dreta apareixen el rector de la URV, Joan Anton Ferré, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, el president de la FPMC, Joan Josep Marca, la consellera de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, i el president de la demarcació del COAC a Tarragona, Joan Tous.
La taula presidencial de la inauguració de les jornades. D’esquerra a dreta apareixen el rector de la URV, Josep Anton Ferré, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, el president de la FPMC, Joan Josep Marca, la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, i el president de la demarcació del COAC a Tarragona, Joan Tous.

La Fundació reuneix al món associatiu i cultural tarragoní al voltant de l’homenatge a Olga Xirinacs

Olga Xirinacs, al centre de la imatge, rep el reconeixement de la Fundació de mans del president de l'entitat, Joan Josep Marca, envoltada per la resta d'autoritats presents a l'acte. D'esquerra a dreta, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats i Francesc Roig, patró de la FPMC.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) va reunir el 2 de març al món associatiu i cultural tarragoní en la seva quarta gala institucional, que va tenir com a protagonista destacada l’escriptora Olga Xirinacs.

L’acte es va celebrar a l’Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari i va aplegar més de 150 persones, representants del mig centenar d’entitats i institucions a les quals la Fundació dona suport econòmic, mitjançant convenis de col·laboració.

La cantant Susana Sheiman va iniciar l'acte amb una actuació de jazz.
La cantant Susana Sheiman va iniciar l’acte amb una actuació de jazz.

 

En representació de totes elles, el president del Cercle de Lectura de Reus, Xavier Filella va agrair la “tasca fonamental” que fa la FPMC des de fa cinc anys per mantenir actiu la l’associacionisme cultural del Camp de Tarragona.

Posteriorment es van lliurar els guardons del 1er Concurs de Pintura organitzar per la Fundació l’any passat. El guanyador fou José Manuel Aznar i el segon i tercer premi van correspondre a Angel Asensio i Benigne Izquierdo, respectivament.

Imatge de la primera filera d'autoritats.
Imatge de la primera filera d’autoritats.

 

El moment més important de l’acte fou el del reconeixement a la trajectòria literària i l’activisme cultural tarragoní d’Olga Xirinacs, que va ser presentada per Francesc Roig, patró de la FPMC, company de joventut de l’homenatjada en els escoltes i de projectes literaris des del grup de poesia L’Espiadimonis.

Roig va parlar també del nou llibre La Tarragona desconeguda, basat en fragments d’obres de l’escriptora local, a cura de Magí Sunyer, en forma de ruta literària per la ciutat.

Els tres primers classificats del Concurs de Pintura, al centre, després de rebre els guardons.
Els tres primers classificats del Concurs de Pintura, al centre, després de rebre els guardons.

 

Camí dels 81 anys, autora de centenars d’obres en diferents gèneres (poesia, novel·la, contes per a nens i adults, novel·la curta per a joves, assaig, prosa poètica, viatges…) i guanyadora  dels principals premis literaris en llengua catalana, Xirinacs encara es manté en actiu. Un fet que va quedar palès en el seu parlament, on va recordar passatges de la seva vida vinculats a Tarragona i Catalunya, dos dels seus principals referents.

“Aquests homenatges m’enforteixen en moments de debilitat per l’edat i la salut” va confessar l’escriptora, que també va demanar “més autoestima” als tarragonins i va destacar la “constància” de la FPMC en “vetllar” per la cultural local.

Un moment del parlament de Xirinacs.
Un moment del parlament de Xirinacs.

 

L’acte es va tancar amb el parlament de les principals autoritats presents. El director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, va dir que la Fundació, “una iniciativa sorgida de la societat civil” arriba “on no poden fer-ho les administracions” per ajudar les entitats.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, va afirmar que la ciutat “està en deute amb Xirinacs”, una persona que ha aportat “compromís de present” i “confiança en el futur”. També va destacar, pel que fa a l’ens organitzador de la gala, la seva “capacitat de reunir a tota la societat civil local”.

Joan Josep Marca, president de la Fundació Privada Mútua Catalana, va dir de Xirinacs que representa “l’aportació literària més destacada feta des de Tarragona” i va subratllar també el seu paper com “activista cultural de la ciutat i del país”.

 

L'acte va omplir l'Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari, amb representants del món cultural i associatiu de la ciutat.
L’acte va omplir l’Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari, amb representants del món cultural i associatiu de la ciutat.