Arxiu de la categoria: Portada

Investigadors d’arreu d’Europa presentaran a Tarragona les darreres troballes arqueològiques dels primers segles del cristianisme

Els participants a l'acte de presentació. D'esquerra a dreta, Joan Josep Marca (president de la Fundació Privada Mútua Catalana), Jaume Pujol (arquebisbe de Tarragona), Joandomènec Ros (president de l'Institut d'Estudis Catalans), Josep Guitart (catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona), Josep Maria Gurt (catedràtic d'Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona) i Joaquín Ruiz de Arbulo (catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili).

Investigadors i estudiosos d’arreu d’Europa presentaran a Tarragona les darreres troballes arqueològiques sobre els primers segles del cristianisme a la Hispània romana, amb motiu de la celebració del 4art Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic-7ena Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. La trobada, que  es farà al campus Cataluya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) entre el 21 i el 24 de novembre del 2018, es va presentar oficialment el passat 27 de novembre al Museu Bíblic Tarraconense.

A l’acte hi van participar l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el president de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), Joan Josep Marca i el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros. Aquest darrer va pronunciar la conferència El mar de Tarragona fa dos mil·lennis.

La presentació del 4art Congrés, que porta per títol El cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives, la va fer el catedràtic d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona (UB), Josep Maria Gurt, mentre que el seu homòleg de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo, va fer públiqes les actes del 3er Congrés, celebrat el 2016 i dedicat al circ romà.

Ruiz de Arbulo va explicar, en una roda de premsa prèvia celebrada al matí al mateix Museu Bíblic, que l’edició de l’any vinent té com a principal objectiu “projectar la ciutat de Tarragona i el seu patrimoni arqueològic de gran valor”.

El director del museu, Andreu Muñoz, va afirmar que, pel que fa a l’arqueologia paleocristiana, Tarragona compta amb un dels “llegats més importants de la península ibèrica”. És per aquest motiu que va destacar la celebració a la ciutat, per primer cop, de la Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, coincidint amb la seva setena edició. “Ja tocava fer-la aquí, catorze anys després de la darrera trobada,  viscuda a València el 2003”, ha indicat Muñoz.

L’organització tècnica del congrés recau en el comité científic de la Tàrraco Biennal, format per la FPMC, la URV, la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Arquebisbat de Tarragona, la UB, el Museu d’Història de Tarragona (MHT), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT). Enguany s’hi han afegit, l’IEC i l’Ateneu Universitari Sant Pacià. També hi donen suport, com a patrocinadors, l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona, la Diputació de Tarragona, FIATC i Repsol.

Segons van explicar els professors Arbulo i Muñoz, a l’edició del 2018 està prevista la participació d’investigadors de les principals ciutats espanyoles amb patrimoni paleocristià, com ara Còrdova, Mèrida, Cartagena i València, a més de representants d’universitats i centres de Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Anglaterra i El Vaticà.

“L’objectiu, a nivell acadèmic, es fer un estat de la qüestió i actualitzar els estudis i treballs desenvolupats durant la darrera dècada sobre la l’arqueologia hispànica paleocristiana compresa entre la meitat del segle III dC, on s’han trobat els primers documents, i inicis del segle VIII, coincidint amb la invasió dela península ibèrica per part dels àrabs”, van indicar els organitzadors.

Per la seva banda, el president de la Fundació Mútua Catalana, Joan Josep Marca, va destacar la consolidació definitiva, amb aquesta quarta edició del congrés internacional, de la Tàrraco Biennal i el seu caràcter “pegagògic i didàctic envers la ciutadania”, amb el patrimoni local i la cultura com a eixos d’actuació.

Presentació al rector de la URV del llibre sobre el Patrimoni Mundial de la Tàrraco romana

D'esquerra a dreta, el catedràtic d'Arqueologia, Joaquín Ruiz de Arbulo, el rector de la URV, Josep Anton Ferré, i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant l'acte de presentació del llibre.

Seguint amb la ronda de presentació a les institucions  del llibre Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió, editat per la Fundació Privada Mútua Catalana, el president de la FPMC, Joan Josep Marca es va trobar recentment amb el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Anton Ferré.

L’acte va comptar amb la presència del catedràtic d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo, principal responsable dels continguts de l’obra. Com havia esdevingut anteriorment amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i l’Arquebisbe, Jaume Pujol, el rector va rebre com a obsequi un exemplar del llibre, que  està composat pels deu fascicles del col·leccionable del mateix nom que s’ha distribuït amb la revista Fet a Tarragona durant el darrer any i mig.  També hi han participat en el projecte l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Repsol.

La Fundació i la URV mantenen des de fa temps una estreta relació de col·laboració que es concreta, especialment, en un conveni anual per donar suport a activitats impulsades per la universitat. El d’enguany, formalitzat el passat mes d’octubre, està pressupostat en 21.000 euros.

Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió és una obra inèdita i innovadora sobre els monuments que la Unesco va distingir com a Patrimoni Mundial l’any 2.000: les Muralles romanes, el Fòrum de la Colònia, el Teatre romà, el Temple d’August i el Fòrum de la província Hispània Citerior, el Circ, l’Amfiteatre, els aqüeductes i les pedreres, la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà, la vil·la dels Munts i les grans residències al camp i la ciutat cristiana i el gran mosaic de Centcelles.

Un compendi de la recerca arqueològica sobre Tàrraco feta des del segle XVI i fins als nostres dies, amb restitucions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D), fotografies espectaculars i gràfics de darrera generació i imatges aèries a baixa altitud preses des de drons.

Els continguts, elaborats pels investigadors, professors, científics, arqueòlegs i professionals que millor coneixen el passat romà de la ciutat, ofereixen una nova visió de Tàrraco amb un esforç didàctic per fer els textos accessibles a tothom, amens i atractius.

Tot plegat permet al lector conèixer amb la màxima fiabilitat com són i com eren aquests grans monuments a través d’una anàlisi científica rigurosa, actualitzada i comprensible.

Els textos presenten per a cada element una descripció àmplia, però també nous suggeriments sobre la seva interpretació, gràcies a la informació aportada per les noves tecnologies a les investigacions universitàries més recents.

L’arquitecte nord-americà Teddy Cruz reivindica a Reus un urbanisme més social i públic per gestionar les ciutats des de baix

Teddy Cruz, durant un moment de la seva conferència a la primera jornada de les II Converses al Camp de Tarragona.

El prestigiós arquitecte nord-america Teddy Cruz, ha reivindicat avui al Centre de Lectura de Reus un urbanisme més social i d’inversió pública per gestionar les ciutats del segle XXI des de baix.

Cruz ha defensat una arquitectura compromesa amb les desigualtats creixents a tot el món i també amb la política en la conferència inaugural de la segona edició de les Converses al Camp de Tarragona, que organitza la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC).

Partint del seu treball “de laboratori” a la frontera entre Tijuana (Mèxic) i San Diego (EEUU), dissortadament famosa pel mur que l’actual president nord-americà, Donald Trump, vol fer encara més gran, Teddy Cruz ha explicat el seu projecte “local i alhora global” per convertir “els conflictes urbans en instruments creatius de repensament de les ciutats”. Segons l’arquitecte, “el futur de l’urbanisme depèn menys dels edificis i més de la reconfiguració de les relacions socials”.

El conferenciant ha reivindicat la figura del “ciutadà transfronterer”, amb “interesos comuns i valors compartits” amb les comunitats veïnes. Fent servir també com a exemple els projectes municipals engegats els darrers anys a Bogotà i Medellín (Colòmbia), l’arquitecte ha parlat de l’espai públic com un “instrument per a incrementar la capacitat política d’una ciutat”.

I ha defensat una “arquitectua que sorgeix des d’abaix i amb els immigrants com actors destacats, treballant conjuntament amb les administracions”. “Anem cap a un urbanisme públic i dels barris”, ha afirmat davant les autoritats i el públic que omplia la sala.

Cruz ha estat presentat pel director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Pau de Solà-Morales, que ha reconegut que als urbanistes els hi calen “noves idees per solucionar els problemes actuals de les ciutats”.

L’acte l’ha iniciat el president de la FPMC, Joan Josep Marca, que ha recordat que les Converses al Camp de Tarragona van nèixer l’any passat per recollir el testimoni de les Converses de Salou, celebrades entre els anys 1964 i 1970, amb la voluntat de fomentar el diàleg, el debat i la participació sobre temes d’interès al Camp de Tarragona.

A la trobada han participat també el rector de la URV, Josep Anton Ferré, el president de la demarcació a Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Joan Tous (aquestes dues institucions col·laboren amb l’edició d’enguany), el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, i la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles.

A la segona jornada quatre col·lectius de joves arquitectes i urbanistes del territori (Espais ocults, NUA Arquitectes, Sopes d’all, Arquitectes Ear i Centre de Recerca Urbana del Camp) oferiran, des de la seva experiència, una diagnosi sobre el present i el futur de l’urbanisme al Camp de Tarragona.

La taula presidencial de la inauguració de les jornades. D'esquerra a dreta apareixen el rector de la URV, Joan Anton Ferré, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, el president de la FPMC, Joan Josep Marca, la consellera de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, i el president de la demarcació del COAC a Tarragona, Joan Tous.
La taula presidencial de la inauguració de les jornades. D’esquerra a dreta apareixen el rector de la URV, Josep Anton Ferré, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, el president de la FPMC, Joan Josep Marca, la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, i el president de la demarcació del COAC a Tarragona, Joan Tous.

La Fundació reuneix al món associatiu i cultural tarragoní al voltant de l’homenatge a Olga Xirinacs

Olga Xirinacs, al centre de la imatge, rep el reconeixement de la Fundació de mans del president de l'entitat, Joan Josep Marca, envoltada per la resta d'autoritats presents a l'acte. D'esquerra a dreta, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats i Francesc Roig, patró de la FPMC.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) va reunir el 2 de març al món associatiu i cultural tarragoní en la seva quarta gala institucional, que va tenir com a protagonista destacada l’escriptora Olga Xirinacs.

L’acte es va celebrar a l’Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari i va aplegar més de 150 persones, representants del mig centenar d’entitats i institucions a les quals la Fundació dona suport econòmic, mitjançant convenis de col·laboració.

La cantant Susana Sheiman va iniciar l'acte amb una actuació de jazz.
La cantant Susana Sheiman va iniciar l’acte amb una actuació de jazz.

 

En representació de totes elles, el president del Cercle de Lectura de Reus, Xavier Filella va agrair la “tasca fonamental” que fa la FPMC des de fa cinc anys per mantenir actiu la l’associacionisme cultural del Camp de Tarragona.

Posteriorment es van lliurar els guardons del 1er Concurs de Pintura organitzar per la Fundació l’any passat. El guanyador fou José Manuel Aznar i el segon i tercer premi van correspondre a Angel Asensio i Benigne Izquierdo, respectivament.

Imatge de la primera filera d'autoritats.
Imatge de la primera filera d’autoritats.

 

El moment més important de l’acte fou el del reconeixement a la trajectòria literària i l’activisme cultural tarragoní d’Olga Xirinacs, que va ser presentada per Francesc Roig, patró de la FPMC, company de joventut de l’homenatjada en els escoltes i de projectes literaris des del grup de poesia L’Espiadimonis.

Roig va parlar també del nou llibre La Tarragona desconeguda, basat en fragments d’obres de l’escriptora local, a cura de Magí Sunyer, en forma de ruta literària per la ciutat.

Els tres primers classificats del Concurs de Pintura, al centre, després de rebre els guardons.
Els tres primers classificats del Concurs de Pintura, al centre, després de rebre els guardons.

 

Camí dels 81 anys, autora de centenars d’obres en diferents gèneres (poesia, novel·la, contes per a nens i adults, novel·la curta per a joves, assaig, prosa poètica, viatges…) i guanyadora  dels principals premis literaris en llengua catalana, Xirinacs encara es manté en actiu. Un fet que va quedar palès en el seu parlament, on va recordar passatges de la seva vida vinculats a Tarragona i Catalunya, dos dels seus principals referents.

“Aquests homenatges m’enforteixen en moments de debilitat per l’edat i la salut” va confessar l’escriptora, que també va demanar “més autoestima” als tarragonins i va destacar la “constància” de la FPMC en “vetllar” per la cultural local.

Un moment del parlament de Xirinacs.
Un moment del parlament de Xirinacs.

 

L’acte es va tancar amb el parlament de les principals autoritats presents. El director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, va dir que la Fundació, “una iniciativa sorgida de la societat civil” arriba “on no poden fer-ho les administracions” per ajudar les entitats.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, va afirmar que la ciutat “està en deute amb Xirinacs”, una persona que ha aportat “compromís de present” i “confiança en el futur”. També va destacar, pel que fa a l’ens organitzador de la gala, la seva “capacitat de reunir a tota la societat civil local”.

Joan Josep Marca, president de la Fundació Privada Mútua Catalana, va dir de Xirinacs que representa “l’aportació literària més destacada feta des de Tarragona” i va subratllar també el seu paper com “activista cultural de la ciutat i del país”.

 

L'acte va omplir l'Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari, amb representants del món cultural i associatiu de la ciutat.
L’acte va omplir l’Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari, amb representants del món cultural i associatiu de la ciutat.