Arxiu de la categoria: Portada

Suport a la primera edició del Daurada Música Festival

El tarragoní Àngel Òdena, promotor del nou projecte musical. Fotografia: Daurada Música Festival.

El baríton tarragoní Àngel Òdena, de reconegut prestigi internacional i implicat amb la cultura local, promou aquest estiu la primera edició del Daurada Música Festival.

La iniciativa consta de quatre concerts de primer nivell a l’auditori Josep Carreras de Vila-seca, amb un doble objectiu musical i solidari, ja que es destinarà el 10% de la taquilla i part dels beneficis  a la lluita contra el càncer.

El primer concert es farà el 14 de juliol, amb la participació de la soprano  Maria Rey-Joly i el tenor Enea Scala, acompanyats per Anna Crexells al piano. El 20 de juliol serà el torn de la banda de jazz liderada per Stefano Palatchi i el dia 28 es viurà la cloenda amb dos concerts consecutius: un d’operístic amb el mateix Òdena, la soprano Sabina Puértolas i el pianista Marco Evangelisti i el segon, amb la la vila-secana Helena Botella i el pianista Bruno Anguera.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), sempre propera a impulsar projectes musicals, artístics i culturals al Camp de Tarragona, dona suport a l’edició inaugural del Daurada Música Festival amb un conveni de col·laboració pressupostat en 6.000 euros.

Commoció i dol per la mort del president de la Fundació, Joan Josep Marca Torrents

Joan Josep Marca, en un dels actes organitzats per la Fundació. Fotografia: Juan Segovia.

La Fundació Privada Mútua Catalana està avui de dol per la mort del seu president, Joan Josep Marca Torrents, que ens ha deixat de forma inesperada a l’edat de 78 anys.

Nascut a Tarragona el 1940, Marca ha estat al capdavant de la Fundació des de  la seva creació i fou també un dels fundadors de la Mútua d’Assegurances de Tarragona, l’empresa matriu de la FPMC. En aquesta companyia hi va treballar quatre dècades, des del 1968, primer com a director tècnic i després com a màxim responsable executiu, fins a la seva jubilació

Professor mercantil i llicenciat en Ciències Econòmiques, la seva principal professió fou la d’actuari d’assegurances, tot i que també va  treballar com auditor de comptes. De forma paral·lela, sempre va tenir una estreta relació amb el món de la cultura que el va portar en els darrers anys de la seva vida a presidir la principal entitat privada de mecenatge al Camp de Tarragona.

Concessió del títol de Fill Predilecte de la Ciutat a Joan Josep Marca el passat 31 de gener. Fotografia: Ricard Lahoz.

Nascut al número 11 del carrer Comte de Rius, la seva va ser una infància de postguerra dins d’una família de petits comerciants vinguts del camp a la ciutat (la mare era d´Els Garidells i el pare d’Altafulla). La merceria familiar, ubicada al carrer del Portalet, dins d’on hi havia el Circ romà, marca l’altre punt de referència dels anys dels primers jocs, entre la plaça de la Font, el carrer Cós del Bou i les dues rambles.

Bona part de la seva vida s’ha desenvolupat, doncs, dins d’aquest petit radi geogràfic on encara residia i treballava. Alumne del Col·legi Sagrat Cor i de La Salle, va fer les primeres incursions adolescents en la xarxa cultural local al recinte de l’església de Sant Agustí, a la Rambla Vella, des d’un centre associatiu cristià conegut llavors com La Cova. Després de fer unes pràctiques de peritatge mercantil a l’agència consular de França que hi havia al carrer Reial, davant de la plaça del Infants, Marca començà un periple formatiu fora del seu entorn vital i marxà primer uns mesos a perfeccionar l’idioma a la localitat gal·la de Méribel, als Alps, a més de fer una petita estada al Quartier Latin de París.

Posteriorment es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis universitaris i fou testimoni de l’efervescència i les revoltes estudiantils dels darrers anys del franquisme, amb la Caputxinada (1966) com a moment destacat. Aquí va conèixer professors del prestigi com el catedràtic i també actuari José Lóbez Urquía i el filòsof Manuel Sacristán i, mitjançant l’Ateneu Barcelonès, entrà també en contacte amb el món intel·lectual i cultural de la capital. Quan va tornar a Tarragona va formar part del grup promotor de la Llibreria de la Rambla, emblemàtic espai cultural de resistència clandestina catalanista a la ciutat.

El va introduïr en aquest cercle, com a mentor, Josep Recasens Jordà, director de la Mútua d’Accidents del Treball de Tarragona. Les primeres trobades es fan al bar Xaloc, on hi destaquen els escriptors Josep Anton Baixeras i Artur Bladé, el net del principal alcalde de Tarragona a la Segona República, Pere Lloret i Carbó, l’arquitecte Josep Ferrer i Bosch i el notari Josep Maria Puig Salellas, entre d’altres. Més tard coneixeria també al lingüista i llibreter Ramon Marrugat i Cuyàs, amb qui mantenia una estreta relació dins del patronat de la Fundació.

Juntament amb Baixeras va dissenyar el naixement de la Fundació Privada Mútua Catalana, que ha estat presidint fins al darrer dia de la seva vida, donant suport a les entitats culturals de la ciutat i de la resta del Camp de Tarragona i preservant i recuperant el patrimoni local, amb la Tàrraco romana com a principal eix d’actuació. Una tasca per la qual l’Ajuntament de Tarragona li va concedir l’any passat el títol de Fill Predilecte de la ciutat, lliurat el passat 31 de gener.

El Patronat de la Fundació i tots els seus integrants ens sumem al condol als seus familiars i amics per aquesta sentida pérdua. Descansi en pau.

Homenatge de la FPMC en la seva gala institucional a Joan Martí, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili

Joan Martí i Castell, a l'esquerra, rebent el reconeixement de la Fundació per part del seu president, Joan Josep Marca. Fotografia: Juan Segovia.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) va homenatjar durant la seva gala institucional anual al catedràtic de Filologia Catalana Joan Martí i Castell, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’acte, on la Fundació fa un reconeixement al món associatiu del Camp de Tarragona, es va celebrar al Teatret del Serrallo amb l’assistència del president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu, el director territorial de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs, i el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, Josep Maria Milà.

El president de la FPMC, Joan Josep Marca, va destacar de Martí la seva “tasca prolífica de recerca acadèmica durant més de cinquanta anys en suport de la llengua i la cultura catalana” i el va qualificar de “tarragoní il·lustre”. L’homenatjat va elogiar la tasca de “mecenatage rigurós” de la Fundació i va dir que exerceix “amb entusiasme” una “funció exemplar i imprescindible en favor de la cultura”. “Tarragona ha d’escriure amb lletres d’or el nom d’aquesta institució”, va afirmar.

L’acte va servir també per presentar la nova web app (aplicació web adaptada a dispositius mòbils  i també accesibles des del PC) del Patrimoni Mundial de Tàrraco. Una iniciativa elaborada per la URV i l‘Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb finançament de la FPMC. El catedràtic d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo va explicar que la web app, accessible des del portal digital www.tarraco360.com, ofereix com a novetat reconstruccions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D) i amb una gran rigurositat documental.

L’usuari pot fer un recorregut interactiu a vista d’ocell i a gran velocitat per la ciutat de fa dos mil anys i accedir a les restitucions panoràmiques virtuals de 360 graus on es reprodueix el seu aspecte original. Aquestes vistes es poden comparar de forma simultània amb la urbs actual, la qual cosa facilita la seva comprensió.

El festival de recreació històrica Tàrraco Viva, a qui la Fundació dona també suport, va rebre un reconeixement públic, personificat en el seu director, Magí Seritjol, per haver arribat enguany a les vint edicions. A més, es va presentar la nova col·lecció literària El Mirall, impulsada per la Fundació i es van lliurar els guardons del 2on Concurs de Pintura i del 1er de Dibuix i Gravat, organitzats per la FPMC, a Lluc Queralt (guanyador en l’apartat de pintura), Ernest Descals (segon premi) i Mayid Yahiaqui El Moumni (vencedor en el concurs de dibuix i gravat).

Tarragona agraeix la tasca de Joan Josep Marca en el “foment de la cultura”

Joan Josep Marca rep el títol de Fill Predilecte de la ciutat de Tarragona de mans de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i en presència de la tinent d'alcalde de Cultura, Begola Floría, i del president del Sindicat d'Iniciativa i Turisme, Albert Vallvé. Foto: Mauri.

“Un home entranyable, optimista, inquiet. Apassionat per les humanitats, es resigna a ser un simple jubilat i treballa per fomentar la cultura, l’art i la difusió de la història de Tarragona”. Així glossava la tinent d’alcalde de Cultura, Begoña Floría, la figura de Joan Josep Marca, distingit aquest dimecres amb el títol de Fill Predilecte de la ciutat.

El president del patronat de la Fundació Privada Mútua Catalana va rebre aquesta distinció al saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona. Floría va fer un repàs a la trajectòria de Marca, va destacar la seva voluntat de “fomentar la cultura amb sensibilitat social” i va concloure que “mereix el reconeixement dels ciutadans i del consistori”.

Joan Josep Marca va agraïr la distinció, va recordar la seva infantesa i es va reconèixer com una “persona de contrastos”, amant de l’economia i de la cultura. En el seu discurs, el president de la Fundació va esmentar les persones de la MATT (Mútua d’Assegurances del Treball de Tarragona), el col·lectiu promotor de la Llibreria de la Rambla, el personal de la Mútua de Seguros de Tarragona amb una menció especial a Pere Jornet i Josep Sendra Navarro , els companys economistes, els membres del Sindicat d’Iniciativa i Turisme (entitat promotora del guardó) i els patrons de la Fundació. També va tenir paraules d’agraïment per a la família.

L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va tancar l’acte afirmant que Joan Josep Marca és una persona que parla “amb un gran coneixement dels temes”, i que sovint no demana, sinó que ofereix “complicitat i suport logístic”. Amb voluntat de fer arribar la cultura a tothom, l’alcalde va esmentar especialment la tasca de la Fundació a l’hora de recuperar els congressos internacionals d’arqueologia, en el format de la Tarraco Biennal. Ballesteros va concloure dient que a Marca “l’aprecies, l’estimes i el respectes” i li va agraïr la “voluntat de servir a la ciutat i el país”.

 

Presentació al rector de la URV del llibre sobre el Patrimoni Mundial de la Tàrraco romana

D'esquerra a dreta, el catedràtic d'Arqueologia, Joaquín Ruiz de Arbulo, el rector de la URV, Josep Anton Ferré, i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant l'acte de presentació del llibre.

Seguint amb la ronda de presentació a les institucions  del llibre Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió, editat per la Fundació Privada Mútua Catalana, el president de la FPMC, Joan Josep Marca es va trobar recentment amb el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Anton Ferré.

L’acte va comptar amb la presència del catedràtic d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo, principal responsable dels continguts de l’obra. Com havia esdevingut anteriorment amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i l’Arquebisbe, Jaume Pujol, el rector va rebre com a obsequi un exemplar del llibre, que  està composat pels deu fascicles del col·leccionable del mateix nom que s’ha distribuït amb la revista Fet a Tarragona durant el darrer any i mig.  També hi han participat en el projecte l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Repsol.

La Fundació i la URV mantenen des de fa temps una estreta relació de col·laboració que es concreta, especialment, en un conveni anual per donar suport a activitats impulsades per la universitat. El d’enguany, formalitzat el passat mes d’octubre, està pressupostat en 21.000 euros.

Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió és una obra inèdita i innovadora sobre els monuments que la Unesco va distingir com a Patrimoni Mundial l’any 2.000: les Muralles romanes, el Fòrum de la Colònia, el Teatre romà, el Temple d’August i el Fòrum de la província Hispània Citerior, el Circ, l’Amfiteatre, els aqüeductes i les pedreres, la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà, la vil·la dels Munts i les grans residències al camp i la ciutat cristiana i el gran mosaic de Centcelles.

Un compendi de la recerca arqueològica sobre Tàrraco feta des del segle XVI i fins als nostres dies, amb restitucions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D), fotografies espectaculars i gràfics de darrera generació i imatges aèries a baixa altitud preses des de drons.

Els continguts, elaborats pels investigadors, professors, científics, arqueòlegs i professionals que millor coneixen el passat romà de la ciutat, ofereixen una nova visió de Tàrraco amb un esforç didàctic per fer els textos accessibles a tothom, amens i atractius.

Tot plegat permet al lector conèixer amb la màxima fiabilitat com són i com eren aquests grans monuments a través d’una anàlisi científica rigurosa, actualitzada i comprensible.

Els textos presenten per a cada element una descripció àmplia, però també nous suggeriments sobre la seva interpretació, gràcies a la informació aportada per les noves tecnologies a les investigacions universitàries més recents.

L’arquitecte nord-americà Teddy Cruz reivindica a Reus un urbanisme més social i públic per gestionar les ciutats des de baix

Teddy Cruz, durant un moment de la seva conferència a la primera jornada de les II Converses al Camp de Tarragona.

El prestigiós arquitecte nord-america Teddy Cruz, ha reivindicat avui al Centre de Lectura de Reus un urbanisme més social i d’inversió pública per gestionar les ciutats del segle XXI des de baix.

Cruz ha defensat una arquitectura compromesa amb les desigualtats creixents a tot el món i també amb la política en la conferència inaugural de la segona edició de les Converses al Camp de Tarragona, que organitza la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC).

Partint del seu treball “de laboratori” a la frontera entre Tijuana (Mèxic) i San Diego (EEUU), dissortadament famosa pel mur que l’actual president nord-americà, Donald Trump, vol fer encara més gran, Teddy Cruz ha explicat el seu projecte “local i alhora global” per convertir “els conflictes urbans en instruments creatius de repensament de les ciutats”. Segons l’arquitecte, “el futur de l’urbanisme depèn menys dels edificis i més de la reconfiguració de les relacions socials”.

El conferenciant ha reivindicat la figura del “ciutadà transfronterer”, amb “interesos comuns i valors compartits” amb les comunitats veïnes. Fent servir també com a exemple els projectes municipals engegats els darrers anys a Bogotà i Medellín (Colòmbia), l’arquitecte ha parlat de l’espai públic com un “instrument per a incrementar la capacitat política d’una ciutat”.

I ha defensat una “arquitectua que sorgeix des d’abaix i amb els immigrants com actors destacats, treballant conjuntament amb les administracions”. “Anem cap a un urbanisme públic i dels barris”, ha afirmat davant les autoritats i el públic que omplia la sala.

Cruz ha estat presentat pel director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Pau de Solà-Morales, que ha reconegut que als urbanistes els hi calen “noves idees per solucionar els problemes actuals de les ciutats”.

L’acte l’ha iniciat el president de la FPMC, Joan Josep Marca, que ha recordat que les Converses al Camp de Tarragona van nèixer l’any passat per recollir el testimoni de les Converses de Salou, celebrades entre els anys 1964 i 1970, amb la voluntat de fomentar el diàleg, el debat i la participació sobre temes d’interès al Camp de Tarragona.

A la trobada han participat també el rector de la URV, Josep Anton Ferré, el president de la demarcació a Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Joan Tous (aquestes dues institucions col·laboren amb l’edició d’enguany), el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, i la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles.

A la segona jornada quatre col·lectius de joves arquitectes i urbanistes del territori (Espais ocults, NUA Arquitectes, Sopes d’all, Arquitectes Ear i Centre de Recerca Urbana del Camp) oferiran, des de la seva experiència, una diagnosi sobre el present i el futur de l’urbanisme al Camp de Tarragona.

La taula presidencial de la inauguració de les jornades. D'esquerra a dreta apareixen el rector de la URV, Joan Anton Ferré, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, el president de la FPMC, Joan Josep Marca, la consellera de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, i el president de la demarcació del COAC a Tarragona, Joan Tous.
La taula presidencial de la inauguració de les jornades. D’esquerra a dreta apareixen el rector de la URV, Josep Anton Ferré, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, el president de la FPMC, Joan Josep Marca, la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, i el president de la demarcació del COAC a Tarragona, Joan Tous.

La Fundació reuneix al món associatiu i cultural tarragoní al voltant de l’homenatge a Olga Xirinacs

Olga Xirinacs, al centre de la imatge, rep el reconeixement de la Fundació de mans del president de l'entitat, Joan Josep Marca, envoltada per la resta d'autoritats presents a l'acte. D'esquerra a dreta, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats i Francesc Roig, patró de la FPMC.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) va reunir el 2 de març al món associatiu i cultural tarragoní en la seva quarta gala institucional, que va tenir com a protagonista destacada l’escriptora Olga Xirinacs.

L’acte es va celebrar a l’Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari i va aplegar més de 150 persones, representants del mig centenar d’entitats i institucions a les quals la Fundació dona suport econòmic, mitjançant convenis de col·laboració.

La cantant Susana Sheiman va iniciar l'acte amb una actuació de jazz.
La cantant Susana Sheiman va iniciar l’acte amb una actuació de jazz.

 

En representació de totes elles, el president del Cercle de Lectura de Reus, Xavier Filella va agrair la “tasca fonamental” que fa la FPMC des de fa cinc anys per mantenir actiu la l’associacionisme cultural del Camp de Tarragona.

Posteriorment es van lliurar els guardons del 1er Concurs de Pintura organitzar per la Fundació l’any passat. El guanyador fou José Manuel Aznar i el segon i tercer premi van correspondre a Angel Asensio i Benigne Izquierdo, respectivament.

Imatge de la primera filera d'autoritats.
Imatge de la primera filera d’autoritats.

 

El moment més important de l’acte fou el del reconeixement a la trajectòria literària i l’activisme cultural tarragoní d’Olga Xirinacs, que va ser presentada per Francesc Roig, patró de la FPMC, company de joventut de l’homenatjada en els escoltes i de projectes literaris des del grup de poesia L’Espiadimonis.

Roig va parlar també del nou llibre La Tarragona desconeguda, basat en fragments d’obres de l’escriptora local, a cura de Magí Sunyer, en forma de ruta literària per la ciutat.

Els tres primers classificats del Concurs de Pintura, al centre, després de rebre els guardons.
Els tres primers classificats del Concurs de Pintura, al centre, després de rebre els guardons.

 

Camí dels 81 anys, autora de centenars d’obres en diferents gèneres (poesia, novel·la, contes per a nens i adults, novel·la curta per a joves, assaig, prosa poètica, viatges…) i guanyadora  dels principals premis literaris en llengua catalana, Xirinacs encara es manté en actiu. Un fet que va quedar palès en el seu parlament, on va recordar passatges de la seva vida vinculats a Tarragona i Catalunya, dos dels seus principals referents.

“Aquests homenatges m’enforteixen en moments de debilitat per l’edat i la salut” va confessar l’escriptora, que també va demanar “més autoestima” als tarragonins i va destacar la “constància” de la FPMC en “vetllar” per la cultural local.

Un moment del parlament de Xirinacs.
Un moment del parlament de Xirinacs.

 

L’acte es va tancar amb el parlament de les principals autoritats presents. El director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, va dir que la Fundació, “una iniciativa sorgida de la societat civil” arriba “on no poden fer-ho les administracions” per ajudar les entitats.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, va afirmar que la ciutat “està en deute amb Xirinacs”, una persona que ha aportat “compromís de present” i “confiança en el futur”. També va destacar, pel que fa a l’ens organitzador de la gala, la seva “capacitat de reunir a tota la societat civil local”.

Joan Josep Marca, president de la Fundació Privada Mútua Catalana, va dir de Xirinacs que representa “l’aportació literària més destacada feta des de Tarragona” i va subratllar també el seu paper com “activista cultural de la ciutat i del país”.

 

L'acte va omplir l'Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari, amb representants del món cultural i associatiu de la ciutat.
L’acte va omplir l’Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari, amb representants del món cultural i associatiu de la ciutat.