Arxiu de la categoria: Sin categoría

Tarragona ret homenatge a Joan Josep Marca

La vídua de Joan Josep Marca rep una pla de record de mans del president de la Fundació, Pere Jornet. Foto: Juan Segovia.

L’acte de commemoració del quinzè aniversari de la Fundació Privada Mútua Catalana esdevé un homenatge al seu primer president, Joan Josep Marca, que va morir ara fa un any.

El president Pere Jornet va obrir l’acte destacant el llegat de Marca i la seva determinació a l’hora de tirar endavant els objectius de la Fundació, i es va comprometre a preservar la voluntat de seguir ajudant les expressions culturals i artístiques de les comarques del sud de Catalunya.

Més d’un centenar de persones van assistir a la trobada als jardins de Casa Miret. En aquest marc Jornet, acompanyat de la resta de patrons de la fundació, va lliurar una placa de record a la vídua de Marca, Maria Josepa Duch, i un retrat pintat per l’artista Pere Joan Salas.

El secretari i patró de la Fundació, Antonio Salas de Córdoba, va repassar la trajectòria de l’entitat al llarg dels seus primers quinze anys i en va destacar algunes iniciatives pròpies com els congressos internacionals d’arquologia Tarraco Biennal o el Concurs de Pintura, Dibuix i Gravat.

Precisament, durant l’acte es van lliurar els premis de la tercera edició del concurs i el seu coordinador, Pere Joan Salas, va presentar les bases de la quarta convocatòria, que suposen un augment en la dotació. El primer premi passa de 2.000 a 3.000 euros.

També al llarg de la trobada, el patró Francesc Roig va presentar el llibre que recull les conclusions de les III Converses al Camp de Tarragona dedicades a la gestió sanitària.

L’acte es va acabar amb el reconeixement institucional de la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona a la tasca de Joan Josep Marca i a la trajectòria de la Fundació. En van parlar Jordi Agràs, en nom del Govern, i Elvira Ferrando, en nom del consistori.

Entre els assistents va destacar la presència del nou Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i la rectora de la URV, Maria José Figueras.

Commemorant el primer segle de l’edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Dionisio de la Varga, president de la COT, i Antoni Pujol, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Cooperativa Obrera Tarraconense (COT), una de les entitats culturals amb més història de la ciutat, viu enguany un nou aniversari. Després d’haver celebrat el 2004 els primers cent anys de vida, ara toca commemorar el primer segle d’existència de l’edifici que acull la seva seu social, ubicat a la cantonada entre els carrers Reding i Fortuny, i inaugurat l’1 de maig de 1919.

L’emblemàtic espai, d’inspiració modernista, és obra de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Pujol de Barberà, autor d’altres construccions simbòliques a la ciutat com el Mercat Central, l’antic Escorxador (ara seu del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili), els Cellers Müller del carrer Reial, i la Casa Ripoll i la Casa Bofarull, a la Rambla Nova.

La junta directiva de la COT, presidida actualment per Dionisio de la Varga, ha elaborat un programa commemoratiu per  celebrar l’efemèride, que inclou la publicació d’un llibre escrit per l’historiador local Ramon Aloguín, on s’explica amb imatges i cròniques testimonials la llarga vida de l’edifici, les diferents entitats i activitats que ha acollit i nombroses anècdotes.

El llibre porta per nom L’ Edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense 1919-2019 i es presentarà aquest mes de juny. La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha donat suport a l’edició d’aquesta publicació, dins l’estreta col·laboració que manté des de la seva creació amb la Cooperativa Obrera Tarraconense.

 

La Fundació participa en el projecte de recerca arqueològica de l’aqüeducte del Gaià, el més gran construït pels romans a Catalunya

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Josep Maria Palet, director en funcions de l'ICAC, i Ramon Marrugat, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha participat de forma activa, des de la  seva constitució, en la promoció i la divulgació del llegat patrimonial de la Tàrraco romana.

Un dels principals col·laboradors en aquesta tasca és l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb seu a la ciutat de Tarragona, amb qui s’han signat durant els darrers anys diferents convenis de col·laboració.

El d’enguany està centrat en el projecte de recerca arqueològica Aqua Augusta, que té com objectiu primordial localitzar i documentar, topogràfica i fotogràficament, la conducció romana d’aigua més llarga que abastia l’antiga ciutat de Tarraco: l’aqüeducte del Gaià.

Amb un recorregut d’uns 50 kilòmetres, és una obra mestra d’enginyeria -la més gran d’aquest tipus i època feta a Catalunya- tan important com desconeguda. Les seves restes estan presents en un total d’onze municipis de l’Alt Camp i el Tarragonès i la seva identificació és cabdal per protegir-lo com element patrimonial i per a la seva explotació turísticocultural.

L’estat actual del coneixement d’aquesta obra hidràulica és força precari, atès que el seu recorregut és imprecís en molts llocs. El pla vol suplir aquesta mancança a partir de la localització dels trams visibles, la seva georeferenciació i la documentació fotogràfica.

Aquesta acció proporcionarà un detallat informe que servirà als municipis per establir una àrea de protecció que salvaguardi les restes romanes. Paral·lelament, les zones millor conservades poden ser integrades com atractiu monumental i/o com punts singulars en itineraris turístics, prèviament a la seva adequació i posada en valor.

Els municipis implicats són el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Alió, Puigpelat, Nulles, Vallmoll, la Secuita, el Catllar, els Pallaresos i Tarragona. A més, s’inclouen dos aqüeductes romans inèdits que recollien aigua del mateix riu i la conduïen a vil·les situades al Baix Gaià, per la qual cosa participaran també La Riera, la Nou de Gaià i Altafulla.

El projecte Aqua Augusta, dirigit per l’arqueòleg de l’ICAC Jordi López, té una durada de dos anys. Es va iniciar el 2018, amb el seguiment de part del traçat de les conduccions i una feina de recerca bibliogràfica i arxivística, i en aquest 2019 es farà la continuació i finalització dels treballs.

Renovació del conveni de col·laboració amb el Centre de Lectura de Reus

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Jaume Massó, president del Centre de Lectura de Reus, Josep Fàbregas, secretari general de l'entitat de la capital del Baix Camp i professor de la URV, i Antoni Pujol, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura del conveni.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) té un estret lligam amb el Centre de Lectura de Reus, una de les principals institucions culturals del Camp de Tarragona i del país, amb més de cent-cinquanta anys d’història.

Gràcies a aquest vincle, enguany s’ha renovat el conveni de col·laboració entre les dues entitats, centrat en l’organització d’unes jornades de recerca i debat acadèmic sobre l’activitat econòmica de la capital del Baix Camp i les seves relacions comercials amb  altres ciutats durant l’edat moderna i la contemporània, viscudes del 25 de març al 2 d’abril del 2019.

El cicle de conferències, celebrat a la seu del Centre de Lectura, tenia com a objectiu destacar les relacions que va tenir Reus entre els segles XVI i XIX amb les localitats del seu entorn i que van ajudar a convertir-la en un referent arreu de Catalunya.

Especialistes en la matèria van ajudar a conèixer la importància de l’economia com a element dinamitzador de la societat, les aportacions de municipis del Camp de Tarragona en el desenvolupament de Reus i la resta de la demarcació, l’evolució demogràfica entre els segles XVII i XIX, la repercusió de les comunicacions per cohesionar el territori i les ideologies del moment, dins del context social. 

En l’organització de les jornades van participar també la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centre d’Estudis Canetencs. A les conferències es va parlar de la relació econòmica de Reus i el mar en els segles XVI i XVII; l’eix comercial Reus-Salou-Cadis al segle XVIII; les comunicacions terrestres del Camp de Tarragona entre el 1770 i el 1868; la capitalitat comercial de la ceràmica exercida per Reus els segles XVI i XVII; el moviment llibertari; la nissaga de la família Kies; els moviments de població entre 1620 i 1880 i la presó franquista de dones de Les Oblates, a la ciutat de Tarragona.

 

Promoció de la poesia i dels autors en llengua catalana

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Anna Gispert i Magarolas, presidenta de l'APELLC, i Antoni Pujol, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura de la renovació del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha renovat per al 2019 el conveni de col·laboració amb l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), una de les principals entitats culturals de la ciutat de Tarragona, amb disset anys d’història.

Seguint el camí d’altres convenis, la FPMC centra el seu suport en dues activitats emblemàtiques de la programació anual de l’APELLCVeus Paral·leles i la Tardor Literària.

En el primer cas, es tracta d’un recital poètic organitzat arreu dels Païssos Catalans per la Institució de les Lletres, que consisteix en fer un intercanvi entre autors locals i d’altres indrets del món.

L’espectacle es farà enguany el 6 de juliol al Centre Cultural del Seminari  i servirà pe retre homenatge a Dolors Llorens Ardiaca, tècnica de la Institució de les Lletres que ens va deixar l’any passat.

Els poetes convidats seran Elies Barberà, Antonina Canyellas, Gonzalo Hermo, Lurdes Malgrat, M. Antònia Massanet,  Isabel Ortega, Magí Sunyer,  Adrià Targa i Salem Zenia.

L’acte serà dirigit per Albert Mestres i conduït per l’actriu Mireia Chalamanch, sota l’organització de l’APELLC i la col·laboració de la Casa de les Lletres de l’Ajuntament de Tarragona i el Centre Cultural del Seminari.

Pel que fa a la Tardor Literària, es celebra el darrer trimestre de l’any i és també una iniciativa amb més d’una dècada de trajectòria. A cada edició s’escull un fet literari relacionat amb Tarragona i el país i s’organitza al seu voltant una taula rodona amb un debat posterior.

Aquest 2019 es farà el  mes de novembre i encara s’ha de decidir qui serà el protagonista. Entre els candidats hi ha el periodista tarragoní Domènec Guansé (1894-1978) i tres autors catalans de renom, dels quals es commemora enguany l’aniversari de la mort o  el naixement: el poeta i artista plàstic Joan Brossa (1919-1998), l’escriptora Dolors Monserdà (1845-1919) i la també autora literària i activista Teresa Pàmies (1919-2012).

Impuls a la preservació del patrimoni i a la recuperació de la memòria històrica des de l’Institut d’Estudis Penedesencs

La presidenta de l'Institut d'Estudis Penedesencs, Dolors Garcia, i el president de la Fundació, Pere Jornet, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració d'enguany.

L’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) és una entitat cultural de referència arreu del país. Fundat l’any 1977, té la seu principal a Vilafranca del Penedès, des d’on treballa per a la investigació, l’estudi i la divulgació del patrimoni cultural, històric i científic de l’àmbit territorial del Penedès històric, que correspon a les comarques administratives de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i el seu entorn.

Des de fa temps, l’IEP  manté una estreta col·laboració amb la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), que enguany dona suport a dues de les iniciatives que impulsa: l’edició del llibre que recull les actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs i el projecte Tots els noms de recuperació de la  memòria històrica.

En el primer cas, les jornades es van fer entre  el 19 i el 21 d’octubre de 2018 a Sitges, Vilafranca i Calafell,  amb de les muralles urbanes i la seva preservació patrimonial com a tema central.

La publicació recull els  treballs presentats i debatuts, entre els que destaca un sobre  les muralles de la ciutat  de Tarragona. Alhora, proposa la necessitat d’un diàleg fluid i permanent entre els diversos agents que han de fer realitat la conservació del patrimoni i  la seva integració com un element social i econòmic dins la realitat actual; per assolir la seva conservació i valorització.

Pel que fa al projecte Tots els noms, abarca el període 1931-1978 i consta de tres parts complementàries: la recerca exhaustiva en base a la documentació escrita, oral, visual i patrimonial; la recuperació i sistematització de fonts d’informació primàries al voltant d’aquests anys per tal de crear una gran base de dades i la difusió de la recerca realitzada mitjançant publicacions, audiovisuals, conferències, exposicions, itineraris, material didàctic i, sobretot, una pàgina web.

Els objectius d’aquests projecte de recuperació de la memòria són impulsar, coordinar i dirigir la recerca, la sistematització de les fonts d’informació, i la divulgació dels fets històrics desenvolupats entre 1931 i 1978 i de les persones que hi participaren en tots els municipis del Penedès, fent especial incidència en els referents democràtics. 

Després d’una primera fase desenvolupada el 2018, enguany es viu la segona on, per disposar de noves dades, cal una ampliació de la informació continguda al web. Així mateix, i per evolució tecnològica, cal una renovació i adequació que incorpori els darrers avenços per facilitar i agilitzar l’accés i la consulta als continguts.

La vocació d’aquest projecte es la de continuïtat en el temps, degut a la utilitat social e històrica dels seus continguts i a la finalitat de posar tota aquesta informació a la disposició de qui en tingui interès humà o històric en consultar-la.

Reconeixement a la contribució d’Arola Editors a la literatura tarragonina

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Alfred Arola i Antoni Pujol, patró de la Fundació, en l'acte de signatura de la renovació del conveni.

Arola Editors va complir el passat 2018 els primers vint anys d’història, consolidada com una de les  principals editorials del Camp  de Tarragona.

Durant aquestes dues dècades, i sota  la direcció dels  germans Alfred i Fèlix Arola, han publicat més de 1.200 títols i han rebut diferents guardons per la seva contribució a la llengua, la literatura i la cultura  catalana.

Entre aquests destaquen els vinculats a  la seva col·lecció de textos dramàtics i teatrals contemporanis, buc insígnia de l’editorial tarragonina i considerada la millor del país.  Recentment han rebut el premi de la Crítica de les Arts Escèniques  i també han estat reconeguts pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC), pel qual treballen publicant els textos de totes les  obres que s’estrenen.

Arola Editors destaca també per posar en valor els autors  locals de la demarcació i les temàtiques minoritàries. Seguint aquesta filosofia, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) publica cada any diferents obres amb l’editorial, amb la que manté un estret vincle professional.

És per aquest motiu que aquest  mes de maig  totes dues parts han signat la renovació del conveni de col·laboració anual, per continuar donant suport a la tasca imprescindible de divulgació i promoció cultural d’aquest prestigiós segell literari local.

 

Acord amb l’Institut d’Estudis Vallencs per recordar l’obra del compositor Robert Gerhard

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Francesc Murillo, president de l'Institut d'Estudis Vallencs, i Antoni Pujol, patró de  la Fundació, durant l'acte de signatura del conveni.

Des dels anys noranta del passat segle, l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) treballa en la preservació i posada en valor del fons documental, musical i bibliogràfic del compositor vallenc Robert Gerhard i Ottenwaelder. Fruit d’aquesta tasca, estudiosos, músics, musicòlegs i historiadors, han pogut desenvolupar la seva recerca.

Tant el volum com la qualitat del fons obliga a diverses accions repartides en el temps. Enguany, i donada la proximitat del cinquantenari de la mort a Cambridge de Gerhard (5 de gener de 1970) i el 125è aniversari del seu naixement, l’entitat de la capital de l’Alt Camp afronta dos nous reptes

El primer es centra en la catalogació i digitalització del recull de premsa, un apartat en el que, donada la seva complexitat, l’entitat encara no ha entrat a fons. I el segon és la transcripció, edició i interpretació d’una partitura que per a l’IEV representa la culminació de diversos moments importants per a l’Arxiu: La Sonatine à Carlos.

La peça, composta per a piano el 1914, forma part d’una etapa especialment primerenca de l’obra de Gerhard, en la que el compositor comptava tan sols amb 17 anys, i que semblaria ser coincident –per dates- amb el retorn forçat pel seu pare des de Munic degut a l’esclat de la I Guerra Mundial.

La partitura estava dedicada al polític i traductor Carles Gerhard (1889-1974), el germà mitjà que amb els anys esdevindria diputat del Parlament de Catalunya a les eleccions de 1932 i Comissari de Cultura de la Generalitat de Catalunya al monestir de Montserrat durant la Guerra Civil.

A l’exili, i un cop  establert a Mèxic, desenvolupà la seva carrera com a traductor.  El 1954 fou un dels tres Secretaris de la Mesa del Parlament a l’exili que nomenà Josep Tarradellas, nou president de la Generalitat en substitució -per motius de salut- de Josep Irla. 

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha volgut centrar en aquest projecte el conveni de col·laboració d’aquest 2019 amb l’IEV. L’edició de la partitura serà presentada i interpretada públicament el proper 25 de setembre al Pati de Sant Roc de Valls, seu de l’Institut d’Estudis Vallencs.

La signatura del conveni es va fer el passat 15  de maig  amb  la participació del  president de la Fundació, Pere Jornet, i el de l’IEC, Francesc Murillo.

Renovació del conveni amb el Consell Comarcal per promoure la lectura entre els infants

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Daniel Cid, president del Consell Comarcal del Tarragonès, i Antoni Pujol, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura del conveni.

El Departament de Cultura del Consell Comarcal del Tarragonès dóna servei als municipis amb el desenvolupament de programes com els cicles de contes per a infants a les biblioteques i punts de lectura.

Es fan dos anuals, que compten amb el suport econòmic de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), que aquest 2019 ha renovat el conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure la lectura entre els més menuts.

En aquests moments, es desenvolupa el cicle de primavera amb la participació dels municipis de Torredembarra, Constantí, Roda de Berà, Creixell, la Riera de Gaià, Perafort, la Canonja, la Nou de Gaià, Salomó, els Pallaresos, Vilallonga del Camp i Altafulla.

Afegint-se als actes que s’organitzen per commemorar els 50 anys de la Guerra Civil a Tarragona, aquest cicle està dedicat a la cultura de la Pau, amb l’objectiu de posar en valor la cooperació, l’amistat, la comprensió…

El cicle el fan tres contacontes amb una àmplia experiència en explicar històries, tant a grans com a petits: Eugènia González, Muntsa Plana i Imma Pujol. Les tres també tenen una llarga trajectòria al món de les biblioteques, l’ensenyament i les arts escèniques i saben molt bé què es fa en aquests espais i els continguts que poden agradar i enriquir als infants.

Des de la seva perspectiva i la seva manera personal d’explicar contes, aproparan històries i emocions sorgides del diàleg i el respecte. L’Eugènia protagonitza el conte La capsa de petons, la Muntsa, el titulat No puc deixar de preguntar-me: Per què? i l’Imma, Contes per viure en pau.

La Fundació Mútua es reuneix amb l’alcalde de Tarragona

Reunió del president i membres del patronat de la fundació amb l'alcalde Ballesteros al despatx de l'ajuntament de Tarragona.

Primera trobada institucional entre el president de la Fundació Mútua Catalana i l’alcalde de Tarragona. La reunió entre Pere Jornet i Josep Fèlix Ballesteros ha servit per remarcar l’interès de tots dos en mantenir la col·laboració entre l’entitat i la institució.

Jornet ha assistit a la trobada acompanyat dels patrons de la fundació Josep Joaquim Sendra i Ramon Marrugat, i han intercanviat amb l’alcalde diversos obsequis.

Jornet i Ballesteros han repassat possibles escenaris de col·laboració en el futur, després de refermar la voluntat d ela fundació de seguir donant suport a iniciatives culturals del consistori.

Els darrers anys, l’aportació econòmica de la fundació ha fet possible les representacions d’òpera al Teatre Tarragona. A més, han ajudat altres projectes impulsats a la ciutat a través del govern municipal.