Arxiu de la categoria: Sin categoría

Presentació de la ‘web app’ del Patrimoni Mundial de Tàrraco a la gala institucional de la Fundació

Imatge de la portada del web on es pot veure la Tàrraco romana en 360 graus, al damunt de la ciutat actual.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) presentarà a la seva gala anual, que es celebrarà el 13 de juny al Teatret del Serrallo (19.00 h.), la nova web app (aplicació web adaptada específicament per dispositius mòbils, preferentment tauletes, i també accessible des del PC) del Patrimoni Mundial de Tàrraco. Una iniciativa elaborada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb finançament de la Fundació.

La web app, accessible des del portal digital www.tarraco360.com, ofereix com a novetat reconstruccions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D) i amb una gran rigurositat documental dels monuments de la Tàrraco romana reconeguts com a Patrimoni Mundial per la Unesco.

L’usuari pot fer un recorregut interactiu a vista d’ocell i a gran velocitat per la ciutat de fa dos mil anys i accedir a les restitucions d’espais i monuments a través de panoràmiques virtuals de 360 graus on es reprodueix el seu aspecte original. Aquestes vistes es poden comparar de forma simultània amb la urbs actual, la qual cosa facilita la comprensió de com seria la Tarragona del present en època romana.

Els edificis i els indrets amb valor històric apareixen acompanyats d’una fitxa informativa i d’altres suports audiovisuals. El projecte aporta, doncs, una innovadora visió de Tàrraco, resultat del compendi d’anys de treball del grup de recerca Seminari de Topografia Antiga (www.setopant.com). Un equip multidisciplinar format per investigadors, professors i arquitectes de la URV i l’ICAC liderats pels catedràtics d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar, i on han participat activament Ferran Gris, Imma Gris i José Javier Guidi.

L’aplicació destaca pel seu caràcter didàctic, atractiu i accessible a tothom i per les possibilitats d’interactuació de l’usuari. La Fundació Mútua Catalana ha donat suport econòmic a aquesta iniciativa mitjançant un conveni de col·laboració. Per aquest motiu la web app es presentarà dins del marc de la gala, on també es farà un reconeixement a la trajectòria del catedràtic de Filologia Catalana Joan Martí i Castell, primer rector de la URV, i es lliuraran els premis del II Concurs de Pintura, Dibuix i Gravat, organitzat per la FPMC.

Conveni per donar suport a la digitalització de l’arxiu del president Tarradellas

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Octavi Vilà, abat del monestir de Poblet, Joan Josep Marca, president de la FPMC, i Núria Gavarró, directora de l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, durant l'acte de signatura del conveni.

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 – Barcelona 1988), té un lloc preferent a la història recent de Catalunya. Elegit president de la Generalitat a l’exili (1954) va mantenir la institució en la seva residència de Clos-Mosny, a Saint Martin-le-Beau (França) fins al seu retorn, el 23 d’octubre de 1977, un cop restaurada amb la recuperació de la democràcia.

La seva obra política i les seves vivències estan recollides en el seu arxiu personal, que és un testimoniatge imprescindible d’aquesta etapa històrica. El president Tarradellas va visitar per primera vegada el monestir de Poblet el 10 de febrer de 1978, iniciant-se una relació amical amb la comunitat eclesiàstica que el va portar, el 1981, a fer donació efectiva de l’arxiu al monestir, donant-li el nom de la seva filla, Montserrat Tarradellas i Macià (1928-1984).

Després de la mort del president i de la seva esposa, Antònia Macià (2001), l’arxiu ha quedat en propietat de la comunitat de Poblet, tal com establia el conveni de donació i és tutelat per un patronat presidit per l’abat.

L’arxiu Montserrat Tarradellas i Macià està classificat d’acord amb els períodes més significatius de la vida del president i té 1.250 metres lineals de documentació. Conté 99.034 cartes escrites o rebudes fins a l’any 1977 (arxiu polític i personal); 22.099 cartes del període 1977-1980, i 22.377 cartes de 1980 a 1988.

La biblioteca personal de Tarradellas posa de manifest les seves inquietuds literàries, històriques i humanístiques. Consta d’11.032 llibres, reunits al llarg de tota la seva vida, dels quals 1.527 estan dedicats pels seus autors. Pel que fa a publicacions periòdiques, l’arxiu en conserva 6.035, amb 637 títols diferents: la primera, de l’any 1876.  El fons gràfic consta de 33.844 fotografies: destacant les 1.182 de les Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya.

El fons de l’arxiu es troba actualment en procés de digitalització i és aquí on entra la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), que enguany ha signat un conveni de col·laboració amb l’ordre de l’abadia per donar suport, amb 2.000 euros, a aquesta tasca.

El conveni es va signar el passat mes de maig amb la presència de l’abat del  monestir, Octavi Vilà,  i de la directora de l’arxiu, Núria Gavarró.

Foment de l’estudi i la investigació històrica vinculada al cristianisme

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Manel Fuentes, director de l'AHAT, Joan Josep Marca, president de la FPMC i Joan Maria Quijada, tècnic de l'Arxiu, en l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) és una institució cultural que pertany a l’arquebisbat de Tarragona. Tot  i ser un  arxiu eclesiàstic, conté també fons laics, amb un abast cronològic que va del segle IX fins al XX.

La finalitat de l’AHAT és conservar, restaurar i facilitar l’accés i la consulta dels fons documentals que té en dipòstit. El seu finançament prové de l’aportació que rep de l’arquebisbat de Tarragona, que representa el 75% del seu pressupost. També disposa de finançament per part de l’administració pública i d’ens privats com la Fundació Mútua Catalana (FPMC).

Totes dues entitats han signat enguany un conveni de col·laboració, pressupostat en 2.400 euros, per  editar i publicar les actes de les III Jornades d’Història Mossèn Sanç Capdevila i Felip, celebrades el 15 i el 16 de juny del 2017 amb el títol Les minories socials i la justícia a l’època medieval i moderna.

Com  en edicions precedents, les jornades, celebrades al Centre Tarraconense El Seminari, van reunir investigadors i ciutadans a nivell particular interessats en conèixer i  interpretar el  nostre passat per afrontar així el present.

Les ponències presentades durant l’edició de l’any passat van versar sobre els jueus, els moros i els moriscos a la Catalunya Nova, els càtars, el Tribunal de Coltellades i els Llibres de Crims a la ciutat de Lleida, la caça de bruixes al Camp de Tarragona, Inquisició i sodomia, els bandolers a la corona d’Aragó i l’estudi del cas  del monestir de Poblet com a model  d’administració de justícia en una senyoria eclesiàstica.

Un estret vincle de col·laboració amb Arola Editors

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Alfred Arola, director de l'editorial i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant la signatura del conveni de col·laboració.

Arola Editors és una de les principals editorials del Camp de Tarragona. Fundada fa ara vint anys, el 1998, s’ha convertit  en un referent en el suport, la promoció i la difusió de la creació literària a la Catalunya del sud.

Dirigida per Alfred Arola, l’editorial local diversifica la seva producció en cinc línies: obres de literatura catalana, tant contemporània com de clàssics, en els tres gèneres  (narrativa, poesia i teatre), així com la publicació de traduccions. Edicions de llibres d’art, de fotografia, reproducció de pintures, catàlegs i fotografia històrica. Llibre infantil, contes, obres de música, cançoners i poesia infantil. Edicions d’excursionisme i natura, guies, reportages, i medicina i obres  d’història i assaig, tant local com general.

Des dels seus inicis, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) manté una estreta col·laboració amb Arola Editors, donant suport a l’edició de moltes de les seves produccions. Entre les escollides enguany hi destaca el darrer llibre publicat sobre la vida i l’obra de Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, 1881 – Barcelona, 1938), escriptor memorialístic que es va iniciar a l’Escola Modernista de Reus, tot i que va desenvolupar a Barcelona bona part de la seva creació artística.

L’autora d’aquesta interessant monografia sobre la literatura catalana del primer terç del segle XX és Fina Masdéu i la FPMC hi ha destinat 5.500 euros per a la seva edició i difusió.

Contribució al debat històric i cultural sobre la llengua i la literatura catalana

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Josep Murgades, codirector de la revista 'Els Marges', Núria Iceta, gerent de L'Avenç, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

L’Avenç és una empresa cultural amb seu a Barcelona que, des de 1977, edita la revista del mateix  nom.  Amb l’objectiu conceptual d’oferir una mirada  històrica sobre l’actualitat i una contribució crítica al debat cultural del país, aquesta editorial de reconegut prestigi conjuga literatura i assaig, memòria personal i memòria col·lectiva, reconstrucció del passat i mirada sobre el present.

L’Avenç edita també, des del 2004, la revista de llengua i literatura  Els Marges, una publicació de periodicitat quadrimestral, fundada l’any 1974 per Joaquim Molas, a qui la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dona suport.

Els Marges publica estudis de síntesi i d’avançament d’investigacions enllestides i en curs, al costat de documents d’interès lingüístic i literari convenientment exhumats. I també textos de creació literària inèdits, ressenyes crítiques sobre publicacions recents, notes de reflexió sospesada i notes amb voluntat polèmica, a més d’editorials que expressen el parer de la redacció.

La nòmina de colꞏlaboradors que han desfilat per qualsevol de les seves seccions és més que considerable, la qual cosa testimonia inequívocament el caràcter obert -amb l’únic requisit de la qualitat- de la revista. Encara que la màxima notorietat li ha pervingut de la publicació d’escrits a l’entorn de la llengua (el famós manifest de 1979 sobre la situació del català i l’article de 1998 a propòsit del Diccionari de l’IEC).

Es tracta, doncs,  d’una publicació preferentment centrada a l’entorn de la literatura (de la catalana contemporània en especial, però sense per això menystenir la d’altres èpoques ni tampoc la d’altres llengües i cultures).

S’acaba de publicar el número 114 i en l’actualitat els seus directors són Víctor Martínez-Gil i Josep Murgades. Aquest darrer va visitar recentment la seu de la Fundació, acompanyat de Núria Iceta, gerent i propietària de L’Avenç, des del 2013, juntament amb Josep M. Muñoz, per signar el conveni de col·laboració entre  les dues entitats. Aquest està pressupostat enguany  en 4.500 euros.

Redescobrint l’obra de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de  la Fundació, Jaume Massó, president del Centre de Lectura de Reus, Joan Josep Marca, president de la FPMC, i Josep Fàbregas i Roig, professor d'Història Moderna de la URV, durant la signatura de la renovació del conveni de col·laboració.

Joan Roig i Solé (Reus, 1835 – Barcelona, 1918) va ser un dels escultors més destacats del període avantguardista de transició artística entre el Modernisme i el Noucentisme. La seva especialitat són les peces fetes amb marbre, sent la més popular la  coneguda com La dama del paraigua (1884), ubicada al parc de la Ciutadella de Barcelona.

També és l’autor de nombrosos guixos, retrats i d’escultures aplicades a l’arquitectura i l’obra monumental. En aquest sentit, cal destacar les seves intervencions al cementiri municipal de Reus, on es poden observar diversos conjunts caracteritzats per la serena bellesa neoclàssica que emana de les figures. Va crear, a més, setanta-sis petites escultures per a la nova façana neogòtica de la Catedral de Barcelona i altres obres repartides per edificis singulars de l’Eixample i d’altres ciutats.

Amb motiu del centenari de la seva mort, el Centre de Lectura de Reus organitza aquesta primavera un cicle d’actes per redescobrir i posar en valor la seva prolífica trajectòria artística. Una iniciativa a la que s’ha afegit la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), mitjançant una aportació econòmica de 3.000 euros

El programa d’activitats va començar el 17 d’abril i inclou conferències, exposicions i visites guiades per conèixer millor les creacions que té a Reus. Al mateix Centre de Lectura s’hi conserven cinc: els bustos en guix de Velázquez i Cervantes, adquirits per l’entitat l’any 1863; l’escultura en fosa de ferro del seu íntim amic, el pintor -també reusenc- Marià Fortuny i Marsal; l’escultura en ferro Laboremus, que està situada a la sala Ramon Amigó; i la miniatura en fusta d’una escala de cargol, que es pot contemplar al vestíbul de la planta baixa.

El suport de la Fundació a aquesta commemoració s’ha vehiculat mitjançant la renovació del conveni de col·laboració que manté des de fa un lustre amb el Centre de Lectura de Reus, una de les principals institucions culturals de la capital del Baix Camp, on acumula més de cent-cinquanta anys d’història.

Nou impuls a l’Aula d’Arts Escèniques de la Cooperativa Obrera Tarraconense

El president de la Cooperativa Obrera Tarraconense, Dionisio de la Varga (al centre), amb Ramon Marrugat, patró de la Fundació, a la seva esquerra, i el president de la FPMC, Joan Josep Marca, durant la signatura de la renovació del conveni de col·laboració entre les dues entitats.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha estat un element clau en l’impuls viscut els darrers anys per l‘Aula d’Arts Escèniques de la Cooperativa Obrera Tarraconense (COT), que s’ha consolidat com un dels principals centres de creació i formació teatral de la ciutat.

Per a l’actual curs, on la Fundació aporta una subvenció de 5.500 euros gràcies a la renovació del conveni de col·laboració entre les dues entitats, la COT ofereix de nou un ampli ventall de cursos d’aprenentatge dividits en grups per edats, dels 4 als 17 anys, i també per adults.

Les classes les imparteixen professors titulats per l’Institut del Teatre com ara Marc Chornet, Mònica Bartolí, Eva Cabré, Eugènia González de la Rosa, Toni Guillamet i Sílvia Sabaté. Amb la sala El Magatzem com a  espai emblemàtic de treball, l’Aula ofereix també cursos intensius de veu i comunicació, de balls de swing, de dansa multicultural, de tango i de country.

La matrícula és gratuïta en tots els casos i les inscripcions es poden fer trucant als telèfons 977211148 i 608382431, a l’adreça electrònica  cot@cotarraconense.cat, al web www.cotarraconense.cat o presencialment a les oficines de l’històric edifici de la COT, al número 23 del carrer Fortuny, de dilluns a divendres, de 16.00 hores a 20.00 hores.

De forma paral·lela, la sala El Magatzem ofereix a la ciutat un programa cada cop més ampli d’espectacles que, per aquest 2018, s’ha iniciat recentment amb la temporada de primavera. S’hi inclouen obres teatrals de nivell, actuacions musicals i una consolidada cartellera infantil.

 

Una aposta pel periodisme local de qualitat amb el Fet a Tarragona

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, el periodista Ricard Lahoz, director del Fet a Tarragona, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura de la renovació del conveni de col·laboració.

El Fet a Tarragona és un projecte periodístic inèdit i innovador a la ciutat, que aquest setembre celebrarà el seu cinquè aniversari de vida.

Promogut per un grup independent de professionals tarragonins, el FET té com a objectiu principal explicar, donar ressò i posar en valor la feina de les associacions, les entitats, les institucions i la gent que fa i s’estima Tarragona.

Tots aquests continguts s’ofereixen des d’una revista amb una periodicitat bimestral que aposta pels reportatges cuinats a foc lent, on la cultura i els temes de caire didàctic i social són els principals protagonistes. La publicació destaca també per la qualitat, el disseny i les bones fotografies, reivindicant en aquests temps complexos per a l’ofici, el periodisme de servei al ciutadà, implicat i compromés amb al territori.

Seguint aquesta filosofia, el FET compta amb 600 subscriptors repartits pel Camp de Tarragona, que formen part d’un club de lectors des d’on s’organitzem visites culturals guiades i es regalen entrades per veure espectacles i promocions vinculades al món editorial. També es fa un acte públic de ciutat cada cop que es presenta un nou número (el proper, el 29, sortirà al carrer el 9 de maig).

Alhora, s’ofereixen  cròniques diàries des del digital www.fetatarragona.cat que, en aquests cinc anys, s’ha consolidat com un aparador de les activitats que desenvolupen les entitats locals i com a fòrum de debat polític i ciutadà,

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha donat suport a aquest projecte des de la seva creació, el 2013. Enguany s’ha renovat un cop més el conveni de col·laboració amb el director del Fet a Tarragona, el periodista Ricard Lahoz.

La Fundació dona suport a la literatura catalana des d’Onada Edicions

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Miquel Àngel Pradilla, representant d'Onada Edicions, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant la signatura de la renovació del conveni de col·laboració.

Dins del seu objectiu prioritari de donar suport al foment de la cultura al Camp de Tarragona, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) té subscrits  diferents convenis de col·laboració amb editorials de tota la demarcació.

Una d’elles és Onada Edicions, arrelada a les comarques del Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre amb propostes literàries (narratives, poètiques, teatrals, assagístiques…) centrades en aprofundir en el coneixement dels pobles, els costums i les tradicions i dotar-los d’un projecte cultural que els representi i els promocioni arreu del territori catalanoparlant i a escala internacional.

La Fundació ha renovat enguany l’acord amb aquest editorial per contribuïr a la publicació de tres llibres. Per una banda, hi destina 2.000 euros a fer realitat una obra de l’historiador medieval  Vicent Royo Pérez sobre Morella i la zona del Parc Natural dels Ports,  titulada Les arrels històriques de la comarca dels Ports.

Alhora, el conveni del 2018 aporta 2.000 euros més per a l’edició d’un llibre biogràfic sobre la novel·lista Francesca Aliern i Pons, nascuda al 1947, i considerada una de les millors retratistes de la vida quotidiana tortosina i de les Terres de l’Ebre durant el segle XX. L’obra està escrita per Emigdi Subirats i Sebastià.

Onada Edicions és responsable, també, d’un dels projectes literaris més ambiciosos dels darrers anys a la capitat de la demarcació, la sèrie Biografies de Tarragona, de la que ja s’ha publicat sis volums amb més d’un miler d’entrades sobre la vida i obra dels principals músics, pintors, escultors, esportistes, advocats, monarques, arquitectes, metges, actors, químics, cantants, mestres, radiofonistes, emperadors romans, arqueòlegs, militars, historiadors, industrials, periodistes, banquers, polítics, enginyers, filòlegs, nobles i religosos de la ciutat durant els  seus més de 20 segles d’història. La Fundació aporta enguany 3.000 euros per editar el setè volum.

Renovació del conveni de col·laboració amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la FPMC, Pilar Alió, presidenta de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i Joan Josep Marca, president de la Fundació, durant l'acte de renovació del conveni de col·laboració.

Per quart any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dóna suport en aquest 2018 a la publicació i distribució internacional del butlletí que edita la  Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), per difondre els diferents treballs de recerca històrica que es fan a al Camp de Tarragona.

Aquest compendi d’estudis i investigacions es fa des del 1901 i compta amb un ampli seguiment per part de la comunitat científica d’arreu del món, ja que es reparteix  entre 300 entitats de recerca i conservació patrimonial dels cinc continents. Permet, alhora, a la RSAT mantenir un intercanvi d’informació i coneixements amb totes elles.

El conveni d’enguany, pressupostat en 4.000 euros, inclou dos butlletins, que deixen la sèrie històrica en els números 38-39, recollint treballs de recerca publicat els anys 2016 i 2017.

Entre els articles escollits destaca un de l’arqueòleg Jordi López Vilar sobre el nou tram descobert de la façana sud-occidental del Fòrum Provincial de Tàrraco. També hi una treball sobre el retaule de la capella de Santa Maria dels Sastres de la catedral de Tarragona, després de la seva restauraciò, a càrrec de Emma Zahonero Moreno i Jesús Mendiola Puig.

Fora de la ciutat, el darrer butlletí de la RSAT inclou articles col·lectius de recerca arqueològica de motius rupestres a la cova foradada de Calafell (Baix Penedès), d’inhumacions durant l’edat del Bronze a la cova dels Galls Carboners de Mont-ral (Alt Camp) i d’un nou taller productor d’àmfores vineres al camí de Bràfim, a Puigpelat.

També hi ha treballs sobre ceràmiques romanes a Marçà (Priorat), del rei visigot Sindila, de peces històriques i arqueològiques trobades a l’entorn del monestir de Poblet i de gràfics de la guerra dels Segadors, entre altres.

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat. Fundada el 1844,  és la degana de les associacions culturals locals i la setena del món en el rànquing de les societats de temàtica similar.

Des de la seva creació s’ha dedicat a la recuperació, conservació i promoció del gran patrimoni històric local, amb la Tàrraco romana com a epicentre. Una tasca difícil davant la complexitat de combinar la preservació arqueològica amb el creixement urbanístic de Tarragona, que l’ha portat, sovint, a exercir un paper crític, reivindicatiu i de lluita enfront les administracions.