Arxiu de la categoria: Sin categoría

L’Ajuntament de Tarragona aprova la concessió del títol de fill predilecte de la ciutat a Joan Josep Marca

El Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar el passat 16 de juny, amb la unanimitat de tots els grups municipals, atorgar el títol de fill predilecte de la ciutat a l’actual president de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), Joan Josep Marca.

La concessió d’aquest distintiu honorífic es va fer a petició del Sindicat d’Iniciatives i Turisme i en reconeixement al fet que Marca “ha estat i és una personalitat destacada de la ciutat” per la seva “trajectòria professional i el seu compromís social a través de diferents projectes a favor de la cultura i la història local”. El màxim dirigent de la Fundació rebrà el títol en un acte públic que es farà enguany, en una data encara per concretar.

Joan Josep Marca Torrents va néixer a Tarragona l’any 1940. Es va educar als col·legis del Sagrat Cor i La Salle i continuà els seus estudis a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils i a la Universitat Central de Barcelona, on va obtenir els diplomes de Professor Mercantil i el de Llicenciat en Ciències Econòmiques i Actuari d’Assegurances.

Acabat el seu període de formació, de la mà d’en Josep Recasens Jordà i amb el patrocini de la Mútua d’Accidents del Treball de Tarragona (MATT), van fundar la Mútua de Seguros de Tarragona, després Mútua Catalana de Seguros. Marca fou director de totes dues, complementat aquesta activitat amb  l’exercici lliure d’auditor de comptes.

Actualment, tot i estar jubilat, presideix el Patronat de la Fundació Mútua Catalana, que destina desinteressadament tots els seus esforços a objectius socials i de suport a la cultura a la ciutat i la resta del Camp de Tarragona.

Com a empresari exemplar i col·laborador altruista de la societat civil i el teixit associatiu,  ha estat sempre una persona inquieta, alegre, somiadora i familiar, molt implicada en tots els àmbits de la ciutat. Especialment, els vinculats a la divulgació del seu patrimoni bimil·lenari i la memòria històrica.

Homenatge de Tarragona a Paco Xammar

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Jordi Piqué, president del Cercle d'Estudis Guillem Oliver, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha signat enguany un conveni de col·laboració amb el Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona (CEHSGO) per editar un llibre biogràfic sobre Francesc Xammar i Vidal, emblemàtic activista en defensa dels drets i la cohesió social als barris de Tarragona.

Xammar, nascut al passeig de Gràcia de Barcelona el 1933, en el sí d’una família acomodada, és un exemple de compromís amb les lluites de les persones i els col·lectius més desafavorits. Jesuïta, va entrar de ben jove en contacte amb els barris més empobrits i, des  de llavors, no ha deixat de treballar per la dignitat humana i contra les injustícies.

Ordenat ja sacerdot, el 1966 va arribar a Tarragona i es va instal·lar amb altres companys a la parròquia de Torreforta, en una zona que s’estava aixecant per acollir els milers d’immigrants procedents del sud d’Espanya atrets per la instal·lació de les indústries químiques. Al cap de tres anys, va anar a viure al petit barri de La Floresta, a un pis de menys de 60 metres quadrats que continua sent el seu habitatge.

Xammar és un exemple de coherència i perseverança. Va renunciar a una vida envoltada de diners i a les herències abundoses de la família per situar-se al costat dels obrers, dels més pobres, dels més marginats. Molt estimat a la zona de Ponent de Tarragona (a l’altra banda del riu Francolí), va ser un referent del primer moviment veïnal a les acaballes del franquisme i els anys de la transició democràtica i fou escollit regidor de la Candidatura per a la Participació Veïnal a les eleccions municipals de 1979, les primeres després de la recuperació de la democràcia.

Però la seva activitat ha tingut moltes altres vessants: Justícia i Pau, Amnistia Internacional i el Comitè Oscar Romero són algunes de les entitats més vinculades a la seva trajectòria.

Sense deixar de banda el seu compromís amb les lluites de les classes populars de la perifèria tarragonina, Paco Xammar també ha mirat molt des de la dècada dels anys vuitanta els països de l’Amèrica Central, especialment Nicaragua, Guatemala i El Salvador. Aquí ha concentrat nombrosos esforços i projectes de cooperació, i cada estiu visita comunitats cristianes de base i zones molt marginades d’aquests països.

Superats els vuitanta anys, i mig segle després d’haver-se instal·lat a Tarragona, continua fidel als seus principis ètics. En els darrers temps, ha rebut dos reconeixements en l’àmbit local: el Diploma de Serveis Distingits que atorga l’ajuntament de la ciutat, i el premi anual El Balcó, que concedeix Òmnium Cultural del Tarragonès.

És per tot això, que el CEHSGO i la FPMC ha unit les seves foreces per fer possible enguany un llibre que estan elaborant els periodistes Ricard Lahoz (director de la revista Fet a Tarragona) i Enric Garcia Jardí, on s’explicarà el seu pensament i la seva trajectòria. Una obra que anirà més enllà de les nombroses definicions que fan de la seva personalitat aquells que el coneixen: coherent, humil, prudent, referent, perseverant, respectat, intel·ligent, auster, senzill, reservat en els temes personals, entregat, generós, lluitador, compromès, acollidor, líder…

El Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver és una entitat fundada el 1990 amb l’objectiu de donar suport a la publicació de treballs i investigacions sobre la història de Tarragona i la seva àrea d’influència. Des de fa un anys, compta en aquesta tasca amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana.

Presentació al festival Tarraco Viva del col·leccionable del Patrimoni Mundial

D'esquerra a dreta, Joaquín Ruiz de Arbulo, Joan Josep Marca i Ricard Lahoz, durant l'acte de presentació a Tarraco Viva del col·leccionable, celebrat el passat 17 de maig a la sala del Sarcòfag d'Hipòlit. Fotografia: David Oliete.

El festival Tarraco Viva, el principal esdeveniment cultural i internacional sobre el llegat romà que es fa a la ciutat, ha tancat la seva dinovena edició, celebrada entre el 15 i el 28 de maig, amb un nou èxit de participació i públic.

El programa d’enguany ha girat sobre els vincles entre Roma i Grècia i la figura de l’emperador Adrià com a eixos temàtics centrals. A un any de la celebració (endarrerida) dels Jocs Mediterranis, els organitzadors han apostat per destacar el paper del Mare Nostrum com a bressol de grans cultures i civilitzacions de la Humanitat i la importància de l’encontre i el diàleg entre elles.

Seguint aquesta filosofia, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), la revista Fet a Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Tarraco Viva, van protagonitzar un dels actes de l’edició del festival del 2017 amb el col·leccionable Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió, com a punt de trobada.

Aquesta obra  sobre els monuments de la Tàrraco romana distingits per la Unesco, l’any 2000, com a Patrimoni de la Humanitat, es distribueix des de fa un any i mig, de forma gratuïta i exclusiva, entre els subscriptors i lectors del FET, amb uns continguts inèdits i de gran qualitat elaborats per l’equip d’arqueòlegs de la URV dirigit pels catedràtics Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar. I s’edita amb el patrocini de la FPMC i de Repsol.

Coincidint amb la fase d’elaboració de l’últim fascicle de la sèrie, el número 10, dedicat al conjunt arqueològic de Centcelles, que sortirà al carrer el proper mes de juliol, els responsables d’aquesta iniciativa la van presentarar, dins del marc del festival, en un acte públic celebrat el 17 de maig a la sala del Sarcòfag d’Hipòlit del Pretori.

L’auditori es va omplir de gom a gom, la qual cosa confirma la gran acceptació que ha tingut el col·leccionable entre la societat civil tarragonina. A l’acte hi van participar l’abans esmentat Ruiz de Arbulo, el director del Fet a Tarragona, Ricard Lahoz, el president de la Fundació, Joan Josep Marca, i el director de Tarraco Viva, Magí Seritjol.

Un moment de l'acte del passat 17 de maig a la sala del sarcòfagd'Hipòlit, amb Magí Seritjol adreçant-se al públic. Fotografia: David Oliete.
Un moment de l’acte del passat 17 de maig a la sala del Sarcòfag d’Hipòlit, amb Magí Seritjol adreçant-se al públic. Fotografia: David Oliete.

 

“Estem davant d’un producte de divulgació de la història des de la ciència, la investigació i el rigor, i aquesta és l’autèntica marca Tarragona”, va valorar un orgullós Seritjol. “No és una simple guia arqueològica, sinó tot un treball de recerca per part de grans professionals”, hi va afegir Lahoz. “El fet d’incorporar gratuïtament aquest suplement ofereix un valor afegit als lectors de la revista”, va afirmar el director del FET.

“Aquests deu fascicles aprofundeixen en tots els monuments que composen la Tàrraco romana”, va explicar Marca, que va avançar que la Fundació està evaluant la possibilitat de convertir el col·leccionable en llibre, ja sigui recollint tots els fascicles editats ara o afegint nova informació que incorpori la tecnologia 3D.

Aquesta és una de les innovacions del col·leccionable, on apareixen restitucions virtuals i infogràfies mai vistes fins ara per mostrar com eren els monuments fa dos mil anys. I també fotografies actuals aèries amb drons. “La tecnologia està avançant a tota velocitat, i això es nota en la capacitat de crear productes d’extrema precisió o de fer correccions immediates”, va apuntar Arbulo. Un nou prisma, doncs, a través del qual submergir-se en el passat romà de la ciutat.

“El patrimoni és molt per Tarragona, però, de tant veure-ho, no ho hem mirat”, va reflexiona el professor. “Normalitzar l’extraordinària riquesa de la ciutat és una tendència que cal revertir amb coneixements a l’abast de tothom, amb fascicles com aquesta sèrie que acompanya el FET. Cal revaloritzar el nostre patrimoni”, va setnenciar.

En aquests moments s’esta distribuïnt el fascicle número 9, dedicat a la vil·la dels Munts i les altres grans residència d’època romana, juntament amb la revista de maig i juny.  Totes dues publicacions es poden adquirir conjuntament a la Llibreria de la Rambla, La Capona, la Llibreria Adserà i Cal Matias, al barri del Serrallo.

Un altre forma de gaudir del col·leccionable és fent-se subscriptor del Fet a Tarragona, la qual cosa permet rebre la revista a casa i gaudir d’activitats culturals i d’entrades per als espectacles dels teatres de Tarragona. Els interessats poden formalitzar la subscripció aquí.

Cinc col·lectius de joves arquitectes locals expliquen a les II Converses al Camp de Tarragona els seus projectes innovadors al territori

Els representants dels cinc col·lectius de joves arquitectes (Centre de Recerca Urbana del Camp, Espais ocults, Ear, Sopes d'all i NUA), que van protagonitzar la segona i darrera jornada de les II Converses al Camp de Tarragona.

Cinc col·lectius de joves arquitectes tarragonins (Espais ocults, NUA, Sopes d’all, Ear i el Centre de Recerca Urbana del Camp) han protagonitzat la segona i darrera jornada de les II Converses al Camp de Tarragona, celebrades al Centre de Lectura de Reus, on professionals, acadèmics, polítics i estudiants han reflexionat sobre el futur de l’urbanisme a la demarcació.

La trobada s’ha iniciat amb la presentació, per part de Francesc Roig, patró de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), organitzadora de l’esdeveniment, del llibre que recull les intervencions de la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona, celebrada l’any passat.

Francesc Roig, patró de la Fundació, durant la presentació del llibre que recull les intervencions de la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona.
Francesc Roig, patró de la Fundació, durant la presentació del llibre que recull les intervencions de la primera edició de les Converses al Camp de Tarragona.

 

Posteriorment, els cinc col·lectius d’arquitectes locals han resumit en un vídeo el seu treball innovador al territori i han iniciat un debat amb els assistents, entre els que també hi havia representants polítics. El Centre de Recerca Urbana del Camp (CRUC) ha volgut ensenyar la visió que tenen del Camp de Tarragona els turistes estrangers, amb un recull de vídeos de youtube amb reportatges periodistics televisius i gravacions personals dels mateixos visitants, penjadades a les xarxes socials.

Espais ocults, per la seva banda, ha exemplificat en la Casa Gasull de Reus la seva tasca per donar a conèixer el patrimoni contemporani de la ciutat, mitjançant visites guiades gratuïtes a edificis com aquest, on hi col·laboren voluntaris, amb el vistiplau dels propietaris.

Arquitectes Ear ha mostrat, amb un recorregut accelerat en cotxe, els espais urbans del Camp de Tarragona que conformen la seva cara més desconeguda i oculta, com ara el Complex Petroquímic, les vies del tren, les pedreres o les explotacions agrícoles. I han defensat les intervencions urbanístiques que es podrien fer en aquestes zones per dignificar-les i apropar-les a la ciutadana.

Sopes d’all ha resumit en imatges una de les seves intervencions urbanes en espais públics de Valls en desús, amb activitats populars i lúdiques, per explicar el seu objectiu de redescobrir aquests indrets abandonats. I fomentar una nova mirada de les administracions que permeti tornar a posar-los al servei de la gent.

Per finalitzar, NUA Arquitectes ha explicat el seu projecte de construcció d’un centre de distribució d’aliments de Càritas al barri de Campclar. Un treball premiat internacionalment per la seva sostenibilitat i innovació en el disseny, els materials emprats, la construcció i l’ús social final.

Un cop acabat el debat, on les infraestructures i la reordenació territorial han tingut un paper destacat, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer i el president de la FPMC, Joan Josep Marca, han protagonitzat la cloenda de l’edició d’enguany de les Converses al Camp de Tarragona.

Tots dos han coincidit en l’important paper d’aquest fòrum en el foment de la reflexió, l’anàlisi i la discussió sobre el futur d’aquesta “regió econòmica”, com l’ha definida Pellicer. També han garantit la seva continuïtat el 2018, en aquest cas amb Valls com a seu.

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, a la cloenda de les II Converses al Camp de Tarragona.
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, a la cloenda de les II Converses al Camp de Tarragona.

 

Presentació de les II Converses al Camp de Tarragona

D'esquerra a dreta, Pau de Solà-Morales, director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la URV, Xavier Filella, president del Cercle de Lectura de Reus, Joan Josep Marca, president de la Fundació Privada Mútua Catalana, i Joan Tous, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, durant la roda de premsa de presentació de les II Converses al Camp de Tarragona.

Per segon any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) organitza el fòrum de debat Converses al Camp de Tarragona que, en aquest 2017, es celebrarà els dies 22 i 23 de maig al Centre de Lectura Reus amb la voluntat de reflexionar sobre el futur de les ciutats.

Convertides en el darrer segle en un pol d’atracció de persones, recursos econòmics i coneixement, la forma i les característiques de les ciutats actuals ja no responen a les necessitats i dinàmiques d’una societat globalitzada i amb transformacions constants. I l’urbanisme malda per adaptar-se a les noves problemàtiques.

De tot això es parlarà a les II Converses al Camp de Tarragona, dividides en dues jornades d’actes oberts al públic, amb la col·laboració de l‘Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la demarcació a Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

El principal convidat  és Teddy Cruz, un reconegut arquitecte i urbanista resident als Estats Units que estudia els conflictes urbans i la informalitat, buscant un punt d’intervenció per modificar les polítiques públiques i les infraestructures. Juntament amb Fonna Forman, doctora en ciències polítiques, dirigeix l’estudi de la zona transfronterera entre San Diego i Tijuana a la Universitat de Califòrnia, un projecte que analitza els barris com a lloc de producció cultural des d’on repensar la política urbana, l’habitatge assequible i l’espai públic.

Cruz fará la conferència inaugural, el 22 de maig a les 18.00 hores, on oferirà la seva visió de la ciutat del segle XXI. Al matí, i amb Fonna Forman, participarà a una sessió amb alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV.

A la segona jornada, el 23 de maig, quatre col·lectius de joves arquitectes i urbanistes del territori (Espais ocults, NUA Arquitectes, Sopes d’all, Arquitectes Ear i Centre de Recerca Urbana del Camp) oferiran, des de la seva experiència, una diagnosi sobre el present i el futur al Camp de Tarragona

L’edició d’enguany s’ha presentat avui en roda de premsa al Centre de Lectura de Reus. El president d’aquesta entitat, Xavier Filella, ha destacat els vincles de col·laboració amb la Fundació Privada Mútua Catalana per impulsar conjuntament activitats al territori i ha emmarcat la celebració del fòrum de debat a la ciutat per la seva condició, enguany, de capital de la cultura a Catalunya.

El president de la FPMC, Joan Josep Marca, ha recordat que les Converses al Camp de Tarragona van nèixer l’any passat per recollir el testimoni de les Converses de Salou, celebrades entre els anys 1964 i 1970 sota el lideratge d’un reusenc, l’economista Romà Perpinyà i Grau. “El nostre objectiu actual, com també ho va ser en el cas dels precursos, és crear opinió i coneixement sobre el model específic que representa l’àrea metropolitana de Tarragona. I, alhora, unir forces per desenvolupar-ho i generar creixement i benestar social”, ha dit Marca.

El director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, Pau de Solà-Morales, ha parlat dels profunds canvis que estan visquent les ciutats arreu del món (i també a casa nostra) i de les dificultats dels urbanistes i els polítics per gestionar-los. “S’estan generat noves formes de convivència i cultura que superen qualsevol planejament previ. I ens cal analitzar-les per repensar les ciutats”, ha explicat.

Per la seva banda, el president de la demarcació a Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, Joan Tous, ha destacat la “col·laboració i la bona entesa entre diferents institucions” que ha permès organitzar aquest fòrum i “treballar en direccions comunes sobre el coneixement i la cultura”. “El planejament i la política han fet tard en la configuració de les noves ciutats i en les diferents formes actuals d’ocupació de l’espai públic”, ha denunciat, en referència a un dels temes centrals de debat d’aquesta edició de les Converses al Camp de Tarragona.

A la roda de premsa s’ha explicat que hi haurà una fila zero d’arquitectes de renom a la demarcació per generar un debat intergeneracional sobre el futur del Camp de Tarragona des del punt de vista urbanístic i arquitectònic.

 

 

L’arquitecte nord-americà Teddy Cruz analitzarà a les II Converses al Camp de Tarragona el paper de la ciutat al segle XXI

Imatge recent de l'arquitecte i urbanista Teddy Cruz.

Per segon any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) organitza el fòrum de debat Converses al Camp de Tarragona que, en aquest 2017, es celebrarà els dies 22 i 23 de maig a Reus amb la voluntat de reflexionar sobre el futur de les ciutats.

Convertides en el darrer segle en un pol d’atracció de persones, recursos econòmics i coneixement, la forma i les característiques de les ciutats actuals ja no responen a les necessitats i dinàmiques d’una població creixent, i l’urbanisme malda per adaptar-se a les noves problemàtiques.

De tot això es parlarà a la segona edició de les Converses al Camp de Tarragona, dividides en dues jornades d’actes oberts al públic que es celebraran al Centre de Lectura de Reus, amb la col·laboració de l‘Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la delegació a Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

El principal convidat  és Teddy Cruz, un reconegut arquitecte i urbanista resident als Estats Units que estudia els conflictes urbans i la informalitat, buscant un punt d’intervenció per modificar les polítiques públiques i les infraestructures. Juntament amb Fonna Forman, doctora en ciències polítiques, dirigeix l’estudi de la zona transfronterera entre San Diego i Tijuana a la Universitat de Califòrnia, un projecte que analitza els barris com a lloc de producció cultural des d’on repensar la política urbana, l’habitatge assequible i l’espai públic.

Cruz obrirà obrirà les II Converses al Camp de Tarragona amb una conferència per abordar com hauria de ser la ciutat del segle XXI. Al matí del mateix dia, i amb Fonna Forman, participarà en una sessió especial amb alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV.

A la segona jornada, el dia 23 de maig, participaran arquitectes i urbanistes del sud de Catalunya que, a nivell col·lectiu o individual, exposaran projectes i intervencions, i debatran sobre experiències innovadores i tendències actuals.

Logotip de les Converses al Camp de Tarragona.
Logotip de les Converses al Camp de Tarragona.

Promoció de concerts musicals per a tots els públics

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Josep Maria Rota, president de Joventuts Musicals de Tarragona, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració per al 2017.

Joventuts Musicals de Tarragona s’ha convertit actualment,  després d’anys d’un progressiu creixement, en l’associació capdavantera en la promoció de concerts a la ciutat, amb una programació regular dividida en tres temporades (hivern, primavera i tardor),  i estrets vincles de col·laboració amb l’Ajuntament i altres entitats locals.

Creada el 1962 i adherida a la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya -un col·lectiu que, a nivell internacional, ha estat declarat per l’ONU el moviment musical sense ànim de lucre més important del món-  l’ens presidit per Josep Maria Rota compta amb més de 300 socis que gaudeixen, per un preu  d’abonat molt assequible, d’actuacions de primer nivell.

Conscient de la importància d’aquesta tasca per a la promoció de la música i la cultura a Tarragona, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha renovat enguany, un cop més, el seu conveni de col·laboració amb l’associació, pressupostat en 2.000 euros.

La programació regular de concerts de Joventuts Musicals es distribueix entre el Metropol i el Teatre Tarragona. En el primer cas s’aposta per la música de cambra (els dimarts), i en el segon pels concerts simfònics de gran format (els caps de setmana). En aquest 2017 s’ha potenciat el segon apartat gràcies al protagonisme de l’Orquesta Càmara Musicae (OCM), el col·lectiu de músics professionals més important de Tarragona, dirigit per Tomàs Grau.

L’entitat té també com a prioritat formar i promoure intèrprets locals, en especial els més joves, i associacions musicals del territori. Dins d’aquesta filosofia s’emmarca la col·laboració amb la Jove Orquestra Intercomarcal de Tarragona i la de la Universitat Rovira i Virgili, per programar concerts durant tot l’any.

Enguany, a més, s’hi ha afegit com a novetat l’encàrrec rebut de la Conselleria municipal de Cultura per organitzar un cicle de cinc actuacions de música sacra a escenaris com la Catedral  i l’Església de Sant Agustí, entre d’altres.

Es tracta, doncs, d’un ampli repertori de propostes musicals per a tots els públics, al qual la FPMC dona suport de forma decidida, complint el seu objectiu prioritari de promoure la cultura tarragonina a tots els nivells.

Educant amb Jujol des de les biblioteques

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Pere Virgili, president del Consell Comarcal del Tarragonès, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) s’ha implicat, un any més,  en un dels projectes educatius més interessants que es fan a la demarcació, el programa de contes per a escolars a les biblioteques i punts de lectura que organitza el Consell Comarcal del Tarragonès,

Gràcies a un conveni de col·laboració signat recentment, la Fundació patrocina el cicle de primavera, amb una aportació de 2.000 euros, i la participació dels municipis de Torredembarra, Roda de Berà, Perafort, la Nou de Gaià, Creixell, Altafulla, els Pallaresos, Salomó, la Riera de Gaià, Constantí, el Morell i la Canonja.

L’objectiu és fomentar el coneixement des de les biblioteques de la comarca, amb una atenció especial als infants. I fer-ho no només des de la lectura dels llibres, sinó també amb xerrades, exposicions i, com en aquest cas, amb els contes.

Enguany es commemora el centenari del coronament del campanar de Creixell, obra de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol i, per aquest motiu, el Consell Comarcal dedica el cicle a la figura d’un dels principals exponents del modernisme.

Hi participen tres contacontes (l’Imma, l’Eugènia i l’Agus) amb una àmplia experiència i trajectòria en explicar històries, tant a grans com a petits, vinculant el món de les biblioteques amb el de l’educació i el de les arts escèniques.  Tots tres, des de la seva perspectiva i amb la seva manera personal d’explicar contes, aproparan als nens a l’estil particular de treballar de Jujol i al seu univers creatiu i simbòlic.

Sota el títol genèric de Jujolant, els contacontes visitaran biblioteques i punts de lectura del Tarragonès fins al proper juny, en una experiència didàctica i, alhora lúdica, que, de ben segur, gaudiran molt tots els escolars participants.

 

 

Difusió internacional de la recerca arqueològica al Camp de Tarragona

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Pilar Alió, presidenta de la RSAT, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni.

Des de fa tres anys, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dóna suport a la publicació i distribució internacional del butlletí que edita la  Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), per difondre els diferents treballs de recerca històrica que es fan a al Camp de Tarragona.

Aquest compendi d’estudis i investigacions es fa des de l’any 1901 i compta amb un ampli seguiment per part de la comunitat científica d’arreu del món, ja que es reparteix  entre 300 entitats de recerca i conservació patrimonial dels cinc continents. Permet, alhora, a la RSAT mantenir un intercanvi d’informació i coneixements amb totes elles.

El butlletí d’enguany correspon als números 36-37 de la sèrie històrica i recull treballs de recerca publicats els anys 2014 i 2015. Es  presenta en públic avui, 25 d’abril del 2017, i està dedicat al president honorari de l’entitat, Rafael Gabriel, per la seva tasca continuada en defensa del patrimoni monumental de la ciutat i els esforços esmerçats en pro de l’entitat durant els darrers quaranta anys.

Entre els articles escollits destaca un de Lawrence J. McCrank sobre les diferències entre Tarragona i Toledo en la reconstrucció de l’esglèsia hispànica. Altres treballs en clau local són el que signen Judit Ciurana i Jordi López (director del butlletí) sobre el ritual de la incineració (crematio) a la Tàrraco romana i un recull de Julio César Rodríguez dels fons bibliogràfics d’arqueologia paleocristiana a Tarragona.

Tortosa és també protagonista destacada amb un article de Ramon Ferré i Jordi Diloli sobre les intervencions arqueològiques al carrer de la Mercè, un altre de Diana Gorostidi i Isabel Rodà de Llanza sobre dues noves inscripcions de la Dertosa romana i un tercer de Joan-Hilari Muñoz sobre les riuades històriques a la capital del Baix Ebre dels anys 1743 i 1787.

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat. Fundada el 1844,  és la degana de les associacions culturals locals i la setena del món en el rànquing de les societats de temàtica similar.

Des de la seva creació s’ha dedicat a la recuperació, conservació i promoció del gran patrimoni històric local, amb la Tàrraco romana com a epicentre. Una tasca difícil davant la complexitat de combinar la preservació arqueològica amb el creixement urbanístic de Tarragona, que l’ha portat, sovint, a exercir un paper crític, reivindicatiu i de lluita enfront les administracions.

El conveni de col·laboració per donar suport al butlletí, pressupostat en 5.000 euros, el van signar recentment la presidenta de la RSAT, Pilar Alió, i el president de la FPMC, Joan Josep Marca.

Durant l’acte, tots dos van recordar els lligams que uneixen aquestes entitats, que també col·laboren plegades en el Congrés Internacional d’Arqueologia i en la publicació de la Guia Arqueològica de Tàrraco.

Una aposta decidida pels poetes del Camp de Tarragona

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Fermí Roig, president del col·lectiu La Gent del Llamp, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració d'enguany.

Tot i ser un dels principals gèneres literaris -per història, qualitat creativa i producció d’obres- el món de la poesia, amb un públic fidel però minoritari, pateix un dèficit estructural de recursos econòmics per a la publicació de nous títols.

Conscient d’això, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) manté des dels seus inicis com a promotor cultural un acord de col·laboració amb el col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp, especialitzat des de fa dècades en l’edició  d’obres literàries d’autors locals, molts d’ells poetes.

L’entitat és una de les més longeves de Catalunya dins el seu camp. Des de 1982 publiquen amb continuïtat una col·lecció de llibres que ha donat a conèixer molts nous escriptors com Adam Manyé, Aleix Cort i Adrià Targa. Alhora han difós també  l’obra de clàssics com Hölderlin, Goethe, Sheridan, Maupassant, Wilde, Beckett, Weiss i Turrini. 

La col·lecció La Gent del Llamp ha publicat obra literària de 74 autors, 12 traductors i obra gràfica (bàsicament portades, però també il·lustracions interiors i gravats) d’altres 24 artistes.

Entre els poetes de referència a qui dona suport hi destaca Gabriel Guasch Secall, nascut a Valls l’any 1930, guanyador del premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell (1999)  i amb una desena de llibres publicats des de l’any 1991, quan es va editar el primer recull del seu poemari. Posteriorment, el col·lectiu tarragoní l’ha acompanyat en la publicació de les obres Escric un cercle (1997), Descripció del blanc (2004) i Afectes (2012).

Enguany, i amb una aportació de 3.000 euros de la FPMC, repetirà aquesta experiència amb el nou llibre de Guasch, encara pendent de presentació, que editarà Cossetània.

Amb la renovació d’aquest conveni de col·laboració, la Fundació referma la seva aposta decidida pels poetes del Camp de Tarragona i pel manteniment del col·lectiu La Gent del Llamp, que se sosté gràcies a un nucli de subscriptors i la implicació d’algunes institucions com el Consell Comarcal del Tarragonès, la Diputació de Tarragona i la FPMC.