Mostra totes les entrades de Albert

José Manuel Aznar i Eugeni Fabregat, guanyadors del III Concurs de Pintura, Dibuix i Gravat

Autoritats i guardonats del concurs, a l'acte d'anunci i lliurament dels premis. D'esquerra a dreta apareixen Elvira Ferrando (Ajuntament de Tarragona), Joan Besora (Port de Tarragona), Pere Jornet (president de la Fundació), José Manuel Aznar (guanyador del premi de Pintura), Eugeni Fabregat (guanyador del premi de Dibuix i Gravat) i Eduard Virgili (accèssit del premi de Pintura).

José Manuel Aznar, de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) ha guanyat el primer premi del III Concurs de Pintura, Dibuix i Gravat que convoca la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC). L’obra, guardonada en l’apartat de pintura, és un oli damunt tela titulat ‘La dona dels meus somnis’. Aznar s’emporta la dotació econòmica de 2.000 euros i una placa commemorativa de la Fundació.

El veredicte del jurat es va fer públic en el decurs d’un acte al Teatret del Serrallo, on es va inaugurar l’exposició dels 18 treballs seleccionats presentats a la convocatòria. Els membres del jurat han decidit també que Eduard Virgili (Tarragona) s’emporti l’accèssit del concurs de pintura, dotat amb 1.200 euros, amb l’obra que porta per títol ‘Me voy’. Hi ha utilitzat la tècnica del collage, acrílic i ferrocianur.

Pel que fa a l’apartat de dibuix i gravat, convocat per segona vegada, l’artista guanyador és Eugeni Fabregat (Tarragona), amb una composició que porta per títol ‘B1 – B2 (II) – A1′. Es tracta d’una xilografia sobre paper vegetal, a tres planxes i una tinta.

Més d’una cinquantena d’obres d’autors de diferents localitats de Catalunya i altres zones de l’Estat espanyol s’han presentat a la convocatòria. El jurat l’han format Rosa Ricomà (Diputació de Tarragona – Museu d’Art Modern); Anna Isabel Serra (Universitat Rovira i Virgili); Carles Figuerola (Ajuntament de Tarragona); Òscar Vives (Autoritat Portuària de Tarragona) i Francesc Roig (Fundació Mútua Catalana).

El coordinador del certamen és l’artista local Pere Joan Salas que, en la seva intervenció a l’acte d’anunci dels guanyadors i lliurament dels premis va destacar “el nivell i qualitat en augment de les obres participants des de la primera edició”. Salas va posar en valor el Teatret del Serrallo com a escenari d’exposició que permet “una aproximació a l’art d’una manera més íntima”.

La trobada va comptar també amb la presència d’Elvira Ferrando, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, que va agrair a la Fundació la “diversificació del seu radi d’acció en suport de la cultura, més enllà del mecenatge per difondre el patrimoni i l’edició de llibres”. Ferrando va parlar d’unes obres “impressionants” que mostren una gran “calidesa i complexitat pictòrica”.

En representació del Port de Tarragona va parlar Joan Besora, que es va referir a “la consolidació i l’èxit” del concurs després d’haver arribat ja a la tercera edició.

Va tancar l’acte el nou president de la FPMC, Pere Jornet, que va recordar la figura del seu predecesor, Joan Josep Marca, que va morir el passat mes de juny. “Marca ens deixa una petjada inesborrable i ens marca el camí a seguir des de la seva empenta i il·lusió per donar suport a la cultura al Camp de Tarragona”, va dir.

Jornet va indicar que l’objectiu de l’organització del concurs és convertir-lo en “un referent a la ciutat, i amb projecció a la resta del país”, i va destacar la “varietat en el forma i les tècniques” de les diferents obres presentades.

L’exposició amb les obres seleccionades estarà oberta fins al 9 de novembre al Teatret del Serrallo. Amb aquesta iniciativa, la Fundació Privada Mútua Catalana referma des de Tarragona el seu compromís amb les manifestacions culturals i artístiques i l’objectiu de difondre l’obra dels artistes d’arreu del país.

Suport a la primera edició del Daurada Música Festival

El tarragoní Àngel Òdena, promotor del nou projecte musical. Fotografia: Daurada Música Festival.

El baríton tarragoní Àngel Òdena, de reconegut prestigi internacional i implicat amb la cultura local, promou aquest estiu la primera edició del Daurada Música Festival.

La iniciativa consta de quatre concerts de primer nivell a l’auditori Josep Carreras de Vila-seca, amb un doble objectiu musical i solidari, ja que es destinarà el 10% de la taquilla i part dels beneficis  a la lluita contra el càncer.

El primer concert es farà el 14 de juliol, amb la participació de la soprano  Maria Rey-Joly i el tenor Enea Scala, acompanyats per Anna Crexells al piano. El 20 de juliol serà el torn de la banda de jazz liderada per Stefano Palatchi i el dia 28 es viurà la cloenda amb dos concerts consecutius: un d’operístic amb el mateix Òdena, la soprano Sabina Puértolas i el pianista Marco Evangelisti i el segon, amb la la vila-secana Helena Botella i el pianista Bruno Anguera.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), sempre propera a impulsar projectes musicals, artístics i culturals al Camp de Tarragona, dona suport a l’edició inaugural del Daurada Música Festival amb un conveni de col·laboració pressupostat en 6.000 euros.

Commoció i dol per la mort del president de la Fundació, Joan Josep Marca Torrents

Joan Josep Marca, en un dels actes organitzats per la Fundació. Fotografia: Juan Segovia.

La Fundació Privada Mútua Catalana està avui de dol per la mort del seu president, Joan Josep Marca Torrents, que ens ha deixat de forma inesperada a l’edat de 78 anys.

Nascut a Tarragona el 1940, Marca ha estat al capdavant de la Fundació des de  la seva creació i fou també un dels fundadors de la Mútua d’Assegurances de Tarragona, l’empresa matriu de la FPMC. En aquesta companyia hi va treballar quatre dècades, des del 1968, primer com a director tècnic i després com a màxim responsable executiu, fins a la seva jubilació

Professor mercantil i llicenciat en Ciències Econòmiques, la seva principal professió fou la d’actuari d’assegurances, tot i que també va  treballar com auditor de comptes. De forma paral·lela, sempre va tenir una estreta relació amb el món de la cultura que el va portar en els darrers anys de la seva vida a presidir la principal entitat privada de mecenatge al Camp de Tarragona.

Concessió del títol de Fill Predilecte de la Ciutat a Joan Josep Marca el passat 31 de gener. Fotografia: Ricard Lahoz.

Nascut al número 11 del carrer Comte de Rius, la seva va ser una infància de postguerra dins d’una família de petits comerciants vinguts del camp a la ciutat (la mare era d´Els Garidells i el pare d’Altafulla). La merceria familiar, ubicada al carrer del Portalet, dins d’on hi havia el Circ romà, marca l’altre punt de referència dels anys dels primers jocs, entre la plaça de la Font, el carrer Cós del Bou i les dues rambles.

Bona part de la seva vida s’ha desenvolupat, doncs, dins d’aquest petit radi geogràfic on encara residia i treballava. Alumne del Col·legi Sagrat Cor i de La Salle, va fer les primeres incursions adolescents en la xarxa cultural local al recinte de l’església de Sant Agustí, a la Rambla Vella, des d’un centre associatiu cristià conegut llavors com La Cova. Després de fer unes pràctiques de peritatge mercantil a l’agència consular de França que hi havia al carrer Reial, davant de la plaça del Infants, Marca començà un periple formatiu fora del seu entorn vital i marxà primer uns mesos a perfeccionar l’idioma a la localitat gal·la de Méribel, als Alps, a més de fer una petita estada al Quartier Latin de París.

Posteriorment es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis universitaris i fou testimoni de l’efervescència i les revoltes estudiantils dels darrers anys del franquisme, amb la Caputxinada (1966) com a moment destacat. Aquí va conèixer professors del prestigi com el catedràtic i també actuari José Lóbez Urquía i el filòsof Manuel Sacristán i, mitjançant l’Ateneu Barcelonès, entrà també en contacte amb el món intel·lectual i cultural de la capital. Quan va tornar a Tarragona va formar part del grup promotor de la Llibreria de la Rambla, emblemàtic espai cultural de resistència clandestina catalanista a la ciutat.

El va introduïr en aquest cercle, com a mentor, Josep Recasens Jordà, director de la Mútua d’Accidents del Treball de Tarragona. Les primeres trobades es fan al bar Xaloc, on hi destaquen els escriptors Josep Anton Baixeras i Artur Bladé, el net del principal alcalde de Tarragona a la Segona República, Pere Lloret i Carbó, l’arquitecte Josep Ferrer i Bosch i el notari Josep Maria Puig Salellas, entre d’altres. Més tard coneixeria també al lingüista i llibreter Ramon Marrugat i Cuyàs, amb qui mantenia una estreta relació dins del patronat de la Fundació.

Juntament amb Baixeras va dissenyar el naixement de la Fundació Privada Mútua Catalana, que ha estat presidint fins al darrer dia de la seva vida, donant suport a les entitats culturals de la ciutat i de la resta del Camp de Tarragona i preservant i recuperant el patrimoni local, amb la Tàrraco romana com a principal eix d’actuació. Una tasca per la qual l’Ajuntament de Tarragona li va concedir l’any passat el títol de Fill Predilecte de la ciutat, lliurat el passat 31 de gener.

El Patronat de la Fundació i tots els seus integrants ens sumem al condol als seus familiars i amics per aquesta sentida pérdua. Descansi en pau.

Homenatge de la FPMC en la seva gala institucional a Joan Martí, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili

Joan Martí i Castell, a l'esquerra, rebent el reconeixement de la Fundació per part del seu president, Joan Josep Marca. Fotografia: Juan Segovia.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) va homenatjar durant la seva gala institucional anual al catedràtic de Filologia Catalana Joan Martí i Castell, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’acte, on la Fundació fa un reconeixement al món associatiu del Camp de Tarragona, es va celebrar al Teatret del Serrallo amb l’assistència del president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu, el director territorial de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs, i el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, Josep Maria Milà.

El president de la FPMC, Joan Josep Marca, va destacar de Martí la seva “tasca prolífica de recerca acadèmica durant més de cinquanta anys en suport de la llengua i la cultura catalana” i el va qualificar de “tarragoní il·lustre”. L’homenatjat va elogiar la tasca de “mecenatage rigurós” de la Fundació i va dir que exerceix “amb entusiasme” una “funció exemplar i imprescindible en favor de la cultura”. “Tarragona ha d’escriure amb lletres d’or el nom d’aquesta institució”, va afirmar.

L’acte va servir també per presentar la nova web app (aplicació web adaptada a dispositius mòbils  i també accesibles des del PC) del Patrimoni Mundial de Tàrraco. Una iniciativa elaborada per la URV i l‘Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb finançament de la FPMC. El catedràtic d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo va explicar que la web app, accessible des del portal digital www.tarraco360.com, ofereix com a novetat reconstruccions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D) i amb una gran rigurositat documental.

L’usuari pot fer un recorregut interactiu a vista d’ocell i a gran velocitat per la ciutat de fa dos mil anys i accedir a les restitucions panoràmiques virtuals de 360 graus on es reprodueix el seu aspecte original. Aquestes vistes es poden comparar de forma simultània amb la urbs actual, la qual cosa facilita la seva comprensió.

El festival de recreació històrica Tàrraco Viva, a qui la Fundació dona també suport, va rebre un reconeixement públic, personificat en el seu director, Magí Seritjol, per haver arribat enguany a les vint edicions. A més, es va presentar la nova col·lecció literària El Mirall, impulsada per la Fundació i es van lliurar els guardons del 2on Concurs de Pintura i del 1er de Dibuix i Gravat, organitzats per la FPMC, a Lluc Queralt (guanyador en l’apartat de pintura), Ernest Descals (segon premi) i Mayid Yahiaqui El Moumni (vencedor en el concurs de dibuix i gravat).

Presentació de la ‘web app’ del Patrimoni Mundial de Tàrraco a la gala institucional de la Fundació

Imatge de la portada del web on es pot veure la Tàrraco romana en 360 graus, al damunt de la ciutat actual.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) presentarà a la seva gala anual, que es celebrarà el 13 de juny al Teatret del Serrallo (19.00 h.), la nova web app (aplicació web adaptada específicament per dispositius mòbils, preferentment tauletes, i també accessible des del PC) del Patrimoni Mundial de Tàrraco. Una iniciativa elaborada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb finançament de la Fundació.

La web app, accessible des del portal digital www.tarraco360.com, ofereix com a novetat reconstruccions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D) i amb una gran rigurositat documental dels monuments de la Tàrraco romana reconeguts com a Patrimoni Mundial per la Unesco.

L’usuari pot fer un recorregut interactiu a vista d’ocell i a gran velocitat per la ciutat de fa dos mil anys i accedir a les restitucions d’espais i monuments a través de panoràmiques virtuals de 360 graus on es reprodueix el seu aspecte original. Aquestes vistes es poden comparar de forma simultània amb la urbs actual, la qual cosa facilita la comprensió de com seria la Tarragona del present en època romana.

Els edificis i els indrets amb valor històric apareixen acompanyats d’una fitxa informativa i d’altres suports audiovisuals. El projecte aporta, doncs, una innovadora visió de Tàrraco, resultat del compendi d’anys de treball del grup de recerca Seminari de Topografia Antiga (www.setopant.com). Un equip multidisciplinar format per investigadors, professors i arquitectes de la URV i l’ICAC liderats pels catedràtics d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar, i on han participat activament Ferran Gris, Imma Gris i José Javier Guidi.

L’aplicació destaca pel seu caràcter didàctic, atractiu i accessible a tothom i per les possibilitats d’interactuació de l’usuari. La Fundació Mútua Catalana ha donat suport econòmic a aquesta iniciativa mitjançant un conveni de col·laboració. Per aquest motiu la web app es presentarà dins del marc de la gala, on també es farà un reconeixement a la trajectòria del catedràtic de Filologia Catalana Joan Martí i Castell, primer rector de la URV, i es lliuraran els premis del II Concurs de Pintura, Dibuix i Gravat, organitzat per la FPMC.

Conveni per donar suport a la digitalització de l’arxiu del president Tarradellas

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Octavi Vilà, abat del monestir de Poblet, Joan Josep Marca, president de la FPMC, i Núria Gavarró, directora de l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, durant l'acte de signatura del conveni.

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 – Barcelona 1988), té un lloc preferent a la història recent de Catalunya. Elegit president de la Generalitat a l’exili (1954) va mantenir la institució en la seva residència de Clos-Mosny, a Saint Martin-le-Beau (França) fins al seu retorn, el 23 d’octubre de 1977, un cop restaurada amb la recuperació de la democràcia.

La seva obra política i les seves vivències estan recollides en el seu arxiu personal, que és un testimoniatge imprescindible d’aquesta etapa històrica. El president Tarradellas va visitar per primera vegada el monestir de Poblet el 10 de febrer de 1978, iniciant-se una relació amical amb la comunitat eclesiàstica que el va portar, el 1981, a fer donació efectiva de l’arxiu al monestir, donant-li el nom de la seva filla, Montserrat Tarradellas i Macià (1928-1984).

Després de la mort del president i de la seva esposa, Antònia Macià (2001), l’arxiu ha quedat en propietat de la comunitat de Poblet, tal com establia el conveni de donació i és tutelat per un patronat presidit per l’abat.

L’arxiu Montserrat Tarradellas i Macià està classificat d’acord amb els períodes més significatius de la vida del president i té 1.250 metres lineals de documentació. Conté 99.034 cartes escrites o rebudes fins a l’any 1977 (arxiu polític i personal); 22.099 cartes del període 1977-1980, i 22.377 cartes de 1980 a 1988.

La biblioteca personal de Tarradellas posa de manifest les seves inquietuds literàries, històriques i humanístiques. Consta d’11.032 llibres, reunits al llarg de tota la seva vida, dels quals 1.527 estan dedicats pels seus autors. Pel que fa a publicacions periòdiques, l’arxiu en conserva 6.035, amb 637 títols diferents: la primera, de l’any 1876.  El fons gràfic consta de 33.844 fotografies: destacant les 1.182 de les Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya.

El fons de l’arxiu es troba actualment en procés de digitalització i és aquí on entra la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), que enguany ha signat un conveni de col·laboració amb l’ordre de l’abadia per donar suport, amb 2.000 euros, a aquesta tasca.

El conveni es va signar el passat mes de maig amb la presència de l’abat del  monestir, Octavi Vilà,  i de la directora de l’arxiu, Núria Gavarró.

Foment de l’estudi i la investigació històrica vinculada al cristianisme

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Manel Fuentes, director de l'AHAT, Joan Josep Marca, president de la FPMC i Joan Maria Quijada, tècnic de l'Arxiu, en l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) és una institució cultural que pertany a l’arquebisbat de Tarragona. Tot  i ser un  arxiu eclesiàstic, conté també fons laics, amb un abast cronològic que va del segle IX fins al XX.

La finalitat de l’AHAT és conservar, restaurar i facilitar l’accés i la consulta dels fons documentals que té en dipòstit. El seu finançament prové de l’aportació que rep de l’arquebisbat de Tarragona, que representa el 75% del seu pressupost. També disposa de finançament per part de l’administració pública i d’ens privats com la Fundació Mútua Catalana (FPMC).

Totes dues entitats han signat enguany un conveni de col·laboració, pressupostat en 2.400 euros, per  editar i publicar les actes de les III Jornades d’Història Mossèn Sanç Capdevila i Felip, celebrades el 15 i el 16 de juny del 2017 amb el títol Les minories socials i la justícia a l’època medieval i moderna.

Com  en edicions precedents, les jornades, celebrades al Centre Tarraconense El Seminari, van reunir investigadors i ciutadans a nivell particular interessats en conèixer i  interpretar el  nostre passat per afrontar així el present.

Les ponències presentades durant l’edició de l’any passat van versar sobre els jueus, els moros i els moriscos a la Catalunya Nova, els càtars, el Tribunal de Coltellades i els Llibres de Crims a la ciutat de Lleida, la caça de bruixes al Camp de Tarragona, Inquisició i sodomia, els bandolers a la corona d’Aragó i l’estudi del cas  del monestir de Poblet com a model  d’administració de justícia en una senyoria eclesiàstica.

Un estret vincle de col·laboració amb Arola Editors

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Alfred Arola, director de l'editorial i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant la signatura del conveni de col·laboració.

Arola Editors és una de les principals editorials del Camp de Tarragona. Fundada fa ara vint anys, el 1998, s’ha convertit  en un referent en el suport, la promoció i la difusió de la creació literària a la Catalunya del sud.

Dirigida per Alfred Arola, l’editorial local diversifica la seva producció en cinc línies: obres de literatura catalana, tant contemporània com de clàssics, en els tres gèneres  (narrativa, poesia i teatre), així com la publicació de traduccions. Edicions de llibres d’art, de fotografia, reproducció de pintures, catàlegs i fotografia històrica. Llibre infantil, contes, obres de música, cançoners i poesia infantil. Edicions d’excursionisme i natura, guies, reportages, i medicina i obres  d’història i assaig, tant local com general.

Des dels seus inicis, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) manté una estreta col·laboració amb Arola Editors, donant suport a l’edició de moltes de les seves produccions. Entre les escollides enguany hi destaca el darrer llibre publicat sobre la vida i l’obra de Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, 1881 – Barcelona, 1938), escriptor memorialístic que es va iniciar a l’Escola Modernista de Reus, tot i que va desenvolupar a Barcelona bona part de la seva creació artística.

L’autora d’aquesta interessant monografia sobre la literatura catalana del primer terç del segle XX és Fina Masdéu i la FPMC hi ha destinat 5.500 euros per a la seva edició i difusió.

Contribució al debat històric i cultural sobre la llengua i la literatura catalana

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Josep Murgades, codirector de la revista 'Els Marges', Núria Iceta, gerent de L'Avenç, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

L’Avenç és una empresa cultural amb seu a Barcelona que, des de 1977, edita la revista del mateix  nom.  Amb l’objectiu conceptual d’oferir una mirada  històrica sobre l’actualitat i una contribució crítica al debat cultural del país, aquesta editorial de reconegut prestigi conjuga literatura i assaig, memòria personal i memòria col·lectiva, reconstrucció del passat i mirada sobre el present.

L’Avenç edita també, des del 2004, la revista de llengua i literatura  Els Marges, una publicació de periodicitat quadrimestral, fundada l’any 1974 per Joaquim Molas, a qui la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dona suport.

Els Marges publica estudis de síntesi i d’avançament d’investigacions enllestides i en curs, al costat de documents d’interès lingüístic i literari convenientment exhumats. I també textos de creació literària inèdits, ressenyes crítiques sobre publicacions recents, notes de reflexió sospesada i notes amb voluntat polèmica, a més d’editorials que expressen el parer de la redacció.

La nòmina de colꞏlaboradors que han desfilat per qualsevol de les seves seccions és més que considerable, la qual cosa testimonia inequívocament el caràcter obert -amb l’únic requisit de la qualitat- de la revista. Encara que la màxima notorietat li ha pervingut de la publicació d’escrits a l’entorn de la llengua (el famós manifest de 1979 sobre la situació del català i l’article de 1998 a propòsit del Diccionari de l’IEC).

Es tracta, doncs,  d’una publicació preferentment centrada a l’entorn de la literatura (de la catalana contemporània en especial, però sense per això menystenir la d’altres èpoques ni tampoc la d’altres llengües i cultures).

S’acaba de publicar el número 114 i en l’actualitat els seus directors són Víctor Martínez-Gil i Josep Murgades. Aquest darrer va visitar recentment la seu de la Fundació, acompanyat de Núria Iceta, gerent i propietària de L’Avenç, des del 2013, juntament amb Josep M. Muñoz, per signar el conveni de col·laboració entre  les dues entitats. Aquest està pressupostat enguany  en 4.500 euros.

Redescobrint l’obra de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de  la Fundació, Jaume Massó, president del Centre de Lectura de Reus, Joan Josep Marca, president de la FPMC, i Josep Fàbregas i Roig, professor d'Història Moderna de la URV, durant la signatura de la renovació del conveni de col·laboració.

Joan Roig i Solé (Reus, 1835 – Barcelona, 1918) va ser un dels escultors més destacats del període avantguardista de transició artística entre el Modernisme i el Noucentisme. La seva especialitat són les peces fetes amb marbre, sent la més popular la  coneguda com La dama del paraigua (1884), ubicada al parc de la Ciutadella de Barcelona.

També és l’autor de nombrosos guixos, retrats i d’escultures aplicades a l’arquitectura i l’obra monumental. En aquest sentit, cal destacar les seves intervencions al cementiri municipal de Reus, on es poden observar diversos conjunts caracteritzats per la serena bellesa neoclàssica que emana de les figures. Va crear, a més, setanta-sis petites escultures per a la nova façana neogòtica de la Catedral de Barcelona i altres obres repartides per edificis singulars de l’Eixample i d’altres ciutats.

Amb motiu del centenari de la seva mort, el Centre de Lectura de Reus organitza aquesta primavera un cicle d’actes per redescobrir i posar en valor la seva prolífica trajectòria artística. Una iniciativa a la que s’ha afegit la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), mitjançant una aportació econòmica de 3.000 euros

El programa d’activitats va començar el 17 d’abril i inclou conferències, exposicions i visites guiades per conèixer millor les creacions que té a Reus. Al mateix Centre de Lectura s’hi conserven cinc: els bustos en guix de Velázquez i Cervantes, adquirits per l’entitat l’any 1863; l’escultura en fosa de ferro del seu íntim amic, el pintor -també reusenc- Marià Fortuny i Marsal; l’escultura en ferro Laboremus, que està situada a la sala Ramon Amigó; i la miniatura en fusta d’una escala de cargol, que es pot contemplar al vestíbul de la planta baixa.

El suport de la Fundació a aquesta commemoració s’ha vehiculat mitjançant la renovació del conveni de col·laboració que manté des de fa un lustre amb el Centre de Lectura de Reus, una de les principals institucions culturals de la capital del Baix Camp, on acumula més de cent-cinquanta anys d’història.