Presentació del llibre “Francesca Vidal. La dona a l’ombra de Pau Casals”

Francesca Vidal. La dona a l'ombra de Pau Casals

Divendres, 30 de novembre de 2018 · 19 hores

A la Sala Polivalent de la BIBLIOTECA PÚBLICA TERRA BAIXA (EL VENDRELL) (c. Major, 18)

Presentació del llibre

Francesca Vidal. La dona a l’ombra de Pau Casals

de Saskia Hagemeijer

Intervindran: Martí Carnicer (alcalde del Vendrell), Dolors Garcia (presidenta de l’Institut d’Estudis Pendesencs), Ramon Marrugat (patró de la Fundació Privada Mútua Catalana), Manuel Rivera (editor del llibre), i Saskia Hagermeijer (autora del llibre)

OBRA

Francesca Vidal. La dona a l’ombra de Pau Casals és una narració familiar però, alhora, de gran interès per als lectors en general i per als interessats en investigar i conèixer assumptes relacionats amb cultura de la música clàssica, la figura del mestre violoncel·lista, la condició de les dones, la història de Catalunya de finals del segle XIX i primera meitat del segle XX, les arts plàstiques i decoratives —la protagonista pertanyia a una nissaga destacada—.

Aquesta nova i singular obra —publicada per Silva Editorial en conveni amb la Fundació Privada Mútua Catalana— aporta documents textuals i gràfics inèdits que ajuden a il·lustrar la biografia de la parella protagonista i els temps que la va envoltar, incloent escenes diverses: romàntiques, tendres, domèstiques, d’aprenentatge, alegres, tristes, locals, cosmopolites, d’exili, de conflicte dramàtic, però sempre molt humanes.

AUTORA

Saskia Hagemeijer va néixer al 18 de març de 1949 a Oirschot, Nord Brabant (Holanda).

Passava els estius de joventut a Altafulla, on va conèixer el seu marit, en Frederic Vidal Laínez. Quan es va casar amb ell no sabia que estava entrant a una família amb una història tan interessant.

Amb el pas dels anys, han passat per casa seva diversos estudiosos de l’industrial i artista decorador Francesc Vidal i Jevellí i de dos dels seus fills, na Lluïsa (pintora) i en Frederic (hereu de l’activitat del pare).

No és fins l’any 2009 que, per primera vegada, dues historiadores, Victòria Palma i Mònica Pagès, de l’emissora de ràdio Catalunya Música, van venir a casa de Saskia Hagemeijer i Frederic Vidal interessant-se per la Francesca Vidal Puig —Frasquita o Tití per a la família—, que va ser primer alumna i després dona i companya professional de Pau Casals.

Aquest fet, va motivar a l’autora del llibre a llegir diferents biografies de l’il·lustre Pau Casals, buscant més informació de la seva tieta-àvia, però va comprovar que gairebé no en parlaven d’ella”

Saskia Hagemeijer subratlla: “Amb aquest llibre desitjo recuperar la figura de, Francesca Vidal Puig, ‘Frasquita’, la dona que tant va fer i tant va significar per a Pau Casals, el català més universal de la història dels últims cent anys o potser més i tot. La nostra tieta, com passa amb tantes dones, no ha estat objecte d’atenció ni ha rebut, com hauria merescut, el reconeixement del nostre país, sinó que l’oblit ha caigut damunt de la seva vida. En canvi, tothom amb qui jo he pogut parlar i que la va conèixer bé, la recorda amb moltíssima estimació, admiració i respecte. Espero haver contribuït a fer el seu record present, si més no, a la nostra memòria, la de la seva família, els Vidal”.

ADJUNTEM 2 ARXIUS: Portada del llibre + Targetó

DESCARREGAR PORTADA

DESCARREGAR TARGETÓ

José Manuel Aznar i Eugeni Fabregat, guanyadors del III Concurs de Pintura, Dibuix i Gravat

Autoritats i guardonats del concurs, a l'acte d'anunci i lliurament dels premis. D'esquerra a dreta apareixen Elvira Ferrando (Ajuntament de Tarragona), Joan Besora (Port de Tarragona), Pere Jornet (president de la Fundació), José Manuel Aznar (guanyador del premi de Pintura), Eugeni Fabregat (guanyador del premi de Dibuix i Gravat) i Eduard Virgili (accèssit del premi de Pintura).

José Manuel Aznar, de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) ha guanyat el primer premi del III Concurs de Pintura, Dibuix i Gravat que convoca la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC). L’obra, guardonada en l’apartat de pintura, és un oli damunt tela titulat ‘La dona dels meus somnis’. Aznar s’emporta la dotació econòmica de 2.000 euros i una placa commemorativa de la Fundació.

El veredicte del jurat es va fer públic en el decurs d’un acte al Teatret del Serrallo, on es va inaugurar l’exposició dels 18 treballs seleccionats presentats a la convocatòria. Els membres del jurat han decidit també que Eduard Virgili (Tarragona) s’emporti l’accèssit del concurs de pintura, dotat amb 1.200 euros, amb l’obra que porta per títol ‘Me voy’. Hi ha utilitzat la tècnica del collage, acrílic i ferrocianur.

Pel que fa a l’apartat de dibuix i gravat, convocat per segona vegada, l’artista guanyador és Eugeni Fabregat (Tarragona), amb una composició que porta per títol ‘B1 – B2 (II) – A1′. Es tracta d’una xilografia sobre paper vegetal, a tres planxes i una tinta.

Més d’una cinquantena d’obres d’autors de diferents localitats de Catalunya i altres zones de l’Estat espanyol s’han presentat a la convocatòria. El jurat l’han format Rosa Ricomà (Diputació de Tarragona – Museu d’Art Modern); Anna Isabel Serra (Universitat Rovira i Virgili); Carles Figuerola (Ajuntament de Tarragona); Òscar Vives (Autoritat Portuària de Tarragona) i Francesc Roig (Fundació Mútua Catalana).

El coordinador del certamen és l’artista local Pere Joan Salas que, en la seva intervenció a l’acte d’anunci dels guanyadors i lliurament dels premis va destacar “el nivell i qualitat en augment de les obres participants des de la primera edició”. Salas va posar en valor el Teatret del Serrallo com a escenari d’exposició que permet “una aproximació a l’art d’una manera més íntima”.

La trobada va comptar també amb la presència d’Elvira Ferrando, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, que va agrair a la Fundació la “diversificació del seu radi d’acció en suport de la cultura, més enllà del mecenatge per difondre el patrimoni i l’edició de llibres”. Ferrando va parlar d’unes obres “impressionants” que mostren una gran “calidesa i complexitat pictòrica”.

En representació del Port de Tarragona va parlar Joan Besora, que es va referir a “la consolidació i l’èxit” del concurs després d’haver arribat ja a la tercera edició.

Va tancar l’acte el nou president de la FPMC, Pere Jornet, que va recordar la figura del seu predecesor, Joan Josep Marca, que va morir el passat mes de juny. “Marca ens deixa una petjada inesborrable i ens marca el camí a seguir des de la seva empenta i il·lusió per donar suport a la cultura al Camp de Tarragona”, va dir.

Jornet va indicar que l’objectiu de l’organització del concurs és convertir-lo en “un referent a la ciutat, i amb projecció a la resta del país”, i va destacar la “varietat en el forma i les tècniques” de les diferents obres presentades.

L’exposició amb les obres seleccionades estarà oberta fins al 9 de novembre al Teatret del Serrallo. Amb aquesta iniciativa, la Fundació Privada Mútua Catalana referma des de Tarragona el seu compromís amb les manifestacions culturals i artístiques i l’objectiu de difondre l’obra dels artistes d’arreu del país.

Es convoca el tercer concurs de pintura dotat amb 4.200 euros

Premi 1 2017 Lluc Queralt

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) obre la convocatòria de la tercera edició del concurs de Pintura i de la segona edició del concurs de Dibuix i Gravat. La dotació econòmica dels premis puja a 4.200 € en conjunt: 2.000 € per al primer premi en la categoria de Pintura en qualsevol tècnica i estil, i 1.200 € per a un accèssit. El certamen de Dibuix i Gravat  té un únic premi de 1.000 €. A més, totes les obres seleccionades participaran en una exposició que tindrà lloc al Teatret del Serrallo entre el 25 d’octubre i el 9 de novembre.

Les obres participants s’hauran de presentar al Tinglado 1 del Port de Tarragona entre el 2 i el 14 d’octubre. Com en edicions anteriors, el jurat està format per representants de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, el Port de Tarragona i la Fundació Privada Mútua Catalana. El veredicte es farà públic dijous 25 d’octubre, coincidint amb l’acte inaugural de l’exposició.

L’any passat es van presentar 77 obres als dos certàmens. L’artista tarragoní Lluc Queralt va guanyar la segona edició del Concurs de Pintura amb l’obra ‘Entre ferros i llençols’. El jurat va concedir un accèssit a l’obra ‘Sala d’espera’, d’Ernest Descals, de Manresa. Pel que fa a la primera edició del concurs de Dibuix i Gravat, l’obra guanyadora va ser ‘Camino al río’, de Mayid Yahiaoui El Moumni, de Madrid.
Amb aquesta iniciativa, la Fundació Privada Mútua Catalana referma des de Tarragona el seu compromís amb les manifestacions culturals i artístiques i l’objectiu de difondre l’obra dels artistes de Catalunya i del conjunt d’Espanya.

Pere Jornet Corbella, nou president de la Fundació Mútua Catalana

Pere Jornet Corbella, nou president de la Fundació Mútua Catalana. Foto: Juan Segovia

Pere Jornet Corbella és el nou president de la Fundació Privada Mútua Catalana. Jornet substitueix en el càrrec Joan Josep Marca Torrents, que va morir de manera sobtada el passat 18 de juny.

Pere Jornet (Tarragona, 1962) és enginyer de camins, canals i ports, i ocupava fins ara la vicepresidència de l’entitat. La seva designació com a president s’ha aprovat per unanimitat en el si del patronat de la fundació, on seguiran com a membres Josep Cervera Colom, Josep Maria Claver Isern, Isidre Colet Català, Lluís Comes Arajol, Josep Maria Grau Cabeza, Xavier Jornet Corbella, Antoni Pujol Niubó, Francesc Roig Queralt, Antoni Salas de Córdoba, Josep Sendra Navarro i Josep Joaquim Sendra Vellvé.

El nou president de la fundació ha manifestat la seva intenció de donar continuïtat a la tasca desenvolupada els darrers anys.

Suport a la primera edició del Daurada Música Festival

El tarragoní Àngel Òdena, promotor del nou projecte musical. Fotografia: Daurada Música Festival.

El baríton tarragoní Àngel Òdena, de reconegut prestigi internacional i implicat amb la cultura local, promou aquest estiu la primera edició del Daurada Música Festival.

La iniciativa consta de quatre concerts de primer nivell a l’auditori Josep Carreras de Vila-seca, amb un doble objectiu musical i solidari, ja que es destinarà el 10% de la taquilla i part dels beneficis  a la lluita contra el càncer.

El primer concert es farà el 14 de juliol, amb la participació de la soprano  Maria Rey-Joly i el tenor Enea Scala, acompanyats per Anna Crexells al piano. El 20 de juliol serà el torn de la banda de jazz liderada per Stefano Palatchi i el dia 28 es viurà la cloenda amb dos concerts consecutius: un d’operístic amb el mateix Òdena, la soprano Sabina Puértolas i el pianista Marco Evangelisti i el segon, amb la la vila-secana Helena Botella i el pianista Bruno Anguera.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), sempre propera a impulsar projectes musicals, artístics i culturals al Camp de Tarragona, dona suport a l’edició inaugural del Daurada Música Festival amb un conveni de col·laboració pressupostat en 6.000 euros.

Commoció i dol per la mort del president de la Fundació, Joan Josep Marca Torrents

Joan Josep Marca, en un dels actes organitzats per la Fundació. Fotografia: Juan Segovia.

La Fundació Privada Mútua Catalana està avui de dol per la mort del seu president, Joan Josep Marca Torrents, que ens ha deixat de forma inesperada a l’edat de 78 anys.

Nascut a Tarragona el 1940, Marca ha estat al capdavant de la Fundació des de  la seva creació i fou també un dels fundadors de la Mútua d’Assegurances de Tarragona, l’empresa matriu de la FPMC. En aquesta companyia hi va treballar quatre dècades, des del 1968, primer com a director tècnic i després com a màxim responsable executiu, fins a la seva jubilació

Professor mercantil i llicenciat en Ciències Econòmiques, la seva principal professió fou la d’actuari d’assegurances, tot i que també va  treballar com auditor de comptes. De forma paral·lela, sempre va tenir una estreta relació amb el món de la cultura que el va portar en els darrers anys de la seva vida a presidir la principal entitat privada de mecenatge al Camp de Tarragona.

Concessió del títol de Fill Predilecte de la Ciutat a Joan Josep Marca el passat 31 de gener. Fotografia: Ricard Lahoz.

Nascut al número 11 del carrer Comte de Rius, la seva va ser una infància de postguerra dins d’una família de petits comerciants vinguts del camp a la ciutat (la mare era d´Els Garidells i el pare d’Altafulla). La merceria familiar, ubicada al carrer del Portalet, dins d’on hi havia el Circ romà, marca l’altre punt de referència dels anys dels primers jocs, entre la plaça de la Font, el carrer Cós del Bou i les dues rambles.

Bona part de la seva vida s’ha desenvolupat, doncs, dins d’aquest petit radi geogràfic on encara residia i treballava. Alumne del Col·legi Sagrat Cor i de La Salle, va fer les primeres incursions adolescents en la xarxa cultural local al recinte de l’església de Sant Agustí, a la Rambla Vella, des d’un centre associatiu cristià conegut llavors com La Cova. Després de fer unes pràctiques de peritatge mercantil a l’agència consular de França que hi havia al carrer Reial, davant de la plaça del Infants, Marca començà un periple formatiu fora del seu entorn vital i marxà primer uns mesos a perfeccionar l’idioma a la localitat gal·la de Méribel, als Alps, a més de fer una petita estada al Quartier Latin de París.

Posteriorment es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis universitaris i fou testimoni de l’efervescència i les revoltes estudiantils dels darrers anys del franquisme, amb la Caputxinada (1966) com a moment destacat. Aquí va conèixer professors del prestigi com el catedràtic i també actuari José Lóbez Urquía i el filòsof Manuel Sacristán i, mitjançant l’Ateneu Barcelonès, entrà també en contacte amb el món intel·lectual i cultural de la capital. Quan va tornar a Tarragona va formar part del grup promotor de la Llibreria de la Rambla, emblemàtic espai cultural de resistència clandestina catalanista a la ciutat.

El va introduïr en aquest cercle, com a mentor, Josep Recasens Jordà, director de la Mútua d’Accidents del Treball de Tarragona. Les primeres trobades es fan al bar Xaloc, on hi destaquen els escriptors Josep Anton Baixeras i Artur Bladé, el net del principal alcalde de Tarragona a la Segona República, Pere Lloret i Carbó, l’arquitecte Josep Ferrer i Bosch i el notari Josep Maria Puig Salellas, entre d’altres. Més tard coneixeria també al lingüista i llibreter Ramon Marrugat i Cuyàs, amb qui mantenia una estreta relació dins del patronat de la Fundació.

Juntament amb Baixeras va dissenyar el naixement de la Fundació Privada Mútua Catalana, que ha estat presidint fins al darrer dia de la seva vida, donant suport a les entitats culturals de la ciutat i de la resta del Camp de Tarragona i preservant i recuperant el patrimoni local, amb la Tàrraco romana com a principal eix d’actuació. Una tasca per la qual l’Ajuntament de Tarragona li va concedir l’any passat el títol de Fill Predilecte de la ciutat, lliurat el passat 31 de gener.

El Patronat de la Fundació i tots els seus integrants ens sumem al condol als seus familiars i amics per aquesta sentida pérdua. Descansi en pau.

Homenatge de la FPMC en la seva gala institucional a Joan Martí, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili

Joan Martí i Castell, a l'esquerra, rebent el reconeixement de la Fundació per part del seu president, Joan Josep Marca. Fotografia: Juan Segovia.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) va homenatjar durant la seva gala institucional anual al catedràtic de Filologia Catalana Joan Martí i Castell, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’acte, on la Fundació fa un reconeixement al món associatiu del Camp de Tarragona, es va celebrar al Teatret del Serrallo amb l’assistència del president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu, el director territorial de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs, i el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, Josep Maria Milà.

El president de la FPMC, Joan Josep Marca, va destacar de Martí la seva “tasca prolífica de recerca acadèmica durant més de cinquanta anys en suport de la llengua i la cultura catalana” i el va qualificar de “tarragoní il·lustre”. L’homenatjat va elogiar la tasca de “mecenatage rigurós” de la Fundació i va dir que exerceix “amb entusiasme” una “funció exemplar i imprescindible en favor de la cultura”. “Tarragona ha d’escriure amb lletres d’or el nom d’aquesta institució”, va afirmar.

L’acte va servir també per presentar la nova web app (aplicació web adaptada a dispositius mòbils  i també accesibles des del PC) del Patrimoni Mundial de Tàrraco. Una iniciativa elaborada per la URV i l‘Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb finançament de la FPMC. El catedràtic d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo va explicar que la web app, accessible des del portal digital www.tarraco360.com, ofereix com a novetat reconstruccions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D) i amb una gran rigurositat documental.

L’usuari pot fer un recorregut interactiu a vista d’ocell i a gran velocitat per la ciutat de fa dos mil anys i accedir a les restitucions panoràmiques virtuals de 360 graus on es reprodueix el seu aspecte original. Aquestes vistes es poden comparar de forma simultània amb la urbs actual, la qual cosa facilita la seva comprensió.

El festival de recreació històrica Tàrraco Viva, a qui la Fundació dona també suport, va rebre un reconeixement públic, personificat en el seu director, Magí Seritjol, per haver arribat enguany a les vint edicions. A més, es va presentar la nova col·lecció literària El Mirall, impulsada per la Fundació i es van lliurar els guardons del 2on Concurs de Pintura i del 1er de Dibuix i Gravat, organitzats per la FPMC, a Lluc Queralt (guanyador en l’apartat de pintura), Ernest Descals (segon premi) i Mayid Yahiaqui El Moumni (vencedor en el concurs de dibuix i gravat).

Presentació de la ‘web app’ del Patrimoni Mundial de Tàrraco a la gala institucional de la Fundació

Imatge de la portada del web on es pot veure la Tàrraco romana en 360 graus, al damunt de la ciutat actual.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) presentarà a la seva gala anual, que es celebrarà el 13 de juny al Teatret del Serrallo (19.00 h.), la nova web app (aplicació web adaptada específicament per dispositius mòbils, preferentment tauletes, i també accessible des del PC) del Patrimoni Mundial de Tàrraco. Una iniciativa elaborada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb finançament de la Fundació.

La web app, accessible des del portal digital www.tarraco360.com, ofereix com a novetat reconstruccions virtuals arquitectòniques en tres dimensions (3D) i amb una gran rigurositat documental dels monuments de la Tàrraco romana reconeguts com a Patrimoni Mundial per la Unesco.

L’usuari pot fer un recorregut interactiu a vista d’ocell i a gran velocitat per la ciutat de fa dos mil anys i accedir a les restitucions d’espais i monuments a través de panoràmiques virtuals de 360 graus on es reprodueix el seu aspecte original. Aquestes vistes es poden comparar de forma simultània amb la urbs actual, la qual cosa facilita la comprensió de com seria la Tarragona del present en època romana.

Els edificis i els indrets amb valor històric apareixen acompanyats d’una fitxa informativa i d’altres suports audiovisuals. El projecte aporta, doncs, una innovadora visió de Tàrraco, resultat del compendi d’anys de treball del grup de recerca Seminari de Topografia Antiga (www.setopant.com). Un equip multidisciplinar format per investigadors, professors i arquitectes de la URV i l’ICAC liderats pels catedràtics d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar, i on han participat activament Ferran Gris, Imma Gris i José Javier Guidi.

L’aplicació destaca pel seu caràcter didàctic, atractiu i accessible a tothom i per les possibilitats d’interactuació de l’usuari. La Fundació Mútua Catalana ha donat suport econòmic a aquesta iniciativa mitjançant un conveni de col·laboració. Per aquest motiu la web app es presentarà dins del marc de la gala, on també es farà un reconeixement a la trajectòria del catedràtic de Filologia Catalana Joan Martí i Castell, primer rector de la URV, i es lliuraran els premis del II Concurs de Pintura, Dibuix i Gravat, organitzat per la FPMC.

Conveni per donar suport a la digitalització de l’arxiu del president Tarradellas

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Octavi Vilà, abat del monestir de Poblet, Joan Josep Marca, president de la FPMC, i Núria Gavarró, directora de l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, durant l'acte de signatura del conveni.

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 – Barcelona 1988), té un lloc preferent a la història recent de Catalunya. Elegit president de la Generalitat a l’exili (1954) va mantenir la institució en la seva residència de Clos-Mosny, a Saint Martin-le-Beau (França) fins al seu retorn, el 23 d’octubre de 1977, un cop restaurada amb la recuperació de la democràcia.

La seva obra política i les seves vivències estan recollides en el seu arxiu personal, que és un testimoniatge imprescindible d’aquesta etapa històrica. El president Tarradellas va visitar per primera vegada el monestir de Poblet el 10 de febrer de 1978, iniciant-se una relació amical amb la comunitat eclesiàstica que el va portar, el 1981, a fer donació efectiva de l’arxiu al monestir, donant-li el nom de la seva filla, Montserrat Tarradellas i Macià (1928-1984).

Després de la mort del president i de la seva esposa, Antònia Macià (2001), l’arxiu ha quedat en propietat de la comunitat de Poblet, tal com establia el conveni de donació i és tutelat per un patronat presidit per l’abat.

L’arxiu Montserrat Tarradellas i Macià està classificat d’acord amb els períodes més significatius de la vida del president i té 1.250 metres lineals de documentació. Conté 99.034 cartes escrites o rebudes fins a l’any 1977 (arxiu polític i personal); 22.099 cartes del període 1977-1980, i 22.377 cartes de 1980 a 1988.

La biblioteca personal de Tarradellas posa de manifest les seves inquietuds literàries, històriques i humanístiques. Consta d’11.032 llibres, reunits al llarg de tota la seva vida, dels quals 1.527 estan dedicats pels seus autors. Pel que fa a publicacions periòdiques, l’arxiu en conserva 6.035, amb 637 títols diferents: la primera, de l’any 1876.  El fons gràfic consta de 33.844 fotografies: destacant les 1.182 de les Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya.

El fons de l’arxiu es troba actualment en procés de digitalització i és aquí on entra la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), que enguany ha signat un conveni de col·laboració amb l’ordre de l’abadia per donar suport, amb 2.000 euros, a aquesta tasca.

El conveni es va signar el passat mes de maig amb la presència de l’abat del  monestir, Octavi Vilà,  i de la directora de l’arxiu, Núria Gavarró.

Foment de l’estudi i la investigació històrica vinculada al cristianisme

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Manel Fuentes, director de l'AHAT, Joan Josep Marca, president de la FPMC i Joan Maria Quijada, tècnic de l'Arxiu, en l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) és una institució cultural que pertany a l’arquebisbat de Tarragona. Tot  i ser un  arxiu eclesiàstic, conté també fons laics, amb un abast cronològic que va del segle IX fins al XX.

La finalitat de l’AHAT és conservar, restaurar i facilitar l’accés i la consulta dels fons documentals que té en dipòstit. El seu finançament prové de l’aportació que rep de l’arquebisbat de Tarragona, que representa el 75% del seu pressupost. També disposa de finançament per part de l’administració pública i d’ens privats com la Fundació Mútua Catalana (FPMC).

Totes dues entitats han signat enguany un conveni de col·laboració, pressupostat en 2.400 euros, per  editar i publicar les actes de les III Jornades d’Història Mossèn Sanç Capdevila i Felip, celebrades el 15 i el 16 de juny del 2017 amb el títol Les minories socials i la justícia a l’època medieval i moderna.

Com  en edicions precedents, les jornades, celebrades al Centre Tarraconense El Seminari, van reunir investigadors i ciutadans a nivell particular interessats en conèixer i  interpretar el  nostre passat per afrontar així el present.

Les ponències presentades durant l’edició de l’any passat van versar sobre els jueus, els moros i els moriscos a la Catalunya Nova, els càtars, el Tribunal de Coltellades i els Llibres de Crims a la ciutat de Lleida, la caça de bruixes al Camp de Tarragona, Inquisició i sodomia, els bandolers a la corona d’Aragó i l’estudi del cas  del monestir de Poblet com a model  d’administració de justícia en una senyoria eclesiàstica.