En primera fila, els tres guanyadors del concurs. D'esquerra a dreta: Rita Sala, primer premi de Dibuix i Gravat. Rosa Solano, segon premi de Pintura. I Eduard Virgili, primer premi de pintura.

Eduard Virgili, Rosa Solano i Rita Sala guanyen els premis de pintura, dibuix i gravat

L’obra ‘En el blau està la llibertat’, d’Eduard Virgili, guanya el quart Concurs de Pintura Fundació Mútua Catalana dotat amb 3.000 euros. El segon premi, de 1.200 euros, és per a Rosa Solano amb la peça ‘Tiempo entre costuras’. A la categoria de Dibuix i Gravat, dotada amb 1.000 euros, la guanyadora és Rita Sala amb l’obra ‘El traspàs’.

Els noms dels premiats s’han donat a conèixer aquest dimarts 17 de setembre, abans de la inauguració de l’exposició al Tinglado 1 del Port de Tarragona que acull una selecció de les millors obres presentades a la convocatòria.

Es tracta del quart concurs de Pintura i de la tercera edició del de Dibuix i Gravat. Enguany, la Fundació Mútua Catalana ha augmentat els guardons fins a la xifra global de 5.200 euros amb la voluntat d’estimular la creació dels artistes de Catalunya i del conjunt de l’Estat espanyol. Hi han participat 130 obres i els organitzadors en destaquen l’augment en la categoria de gravat.

Davant d’un centenar llarg de persones, el president de la Fundació, Pere Jornet, ha agraït la implicació de l’Autoritat Portuària en el certamen, s’ha mostrat satisfet de l’evolució del concurs i s’ha compromès a fer-lo cada cop més atractiu amb un progressiu increment de les dotacions.

Pere Jornet, l’alcalde Pau Ricomà i el president del Port, Josep Maria Cruset, han lliurat els guardons als tres premiats. L’alcalde s’ha felicitat perquè aquest any la iniciativa s’ha fet coincidir amb les festes de Santa Tecla i el president del Port ha remarcat la voluntat de la institució de seguir apostant per les manifestacions culturals de Tarragona.

La mostra al Tinglado 1, que també presenta les millors obres del concurs de pintura ràpida organitzat pel Rotary Club Tarragona sobre edificis modernistes, estarà oberta fins diumenge 29 de setembre.

 

Rita Sala rep el guardó de mans de l'alcalde Ricomà.
Rita Sala rep el guardó de mans de l’alcalde Ricomà.
Josep M. Cruset lliura el guardó a Rosa Solano.
Josep M. Cruset lliura el guardó a Rosa Solano.
El president de la Fundació, Pere Jornet, lliura el primer premi a Eduard Virgili.
El president de la Fundació, Pere Jornet, lliura el primer premi a Eduard Virgili.
L'alcalde visita l'exposició acompanyat de Pere Jornet i Pere Joan Salas.
L’alcalde visita l’exposició acompanyat de Pere Jornet i Pere Joan Salas.
'En el blau està la llibertat'.
‘En el blau està la llibertat’.
'Tiempo entre costuras'
‘Tiempo entre costuras’
'El traspàs'.
‘El traspàs’.

La Fundació renova el conveni amb l’Ajuntament de Tarragona

Primera reunió de Pere Jornet amb el nou alcalde de Tarragona i signatura del coveni 2019. Foto: Ajuntament de Tarragona.

La Fundació Mútua Catalana renova el seu compromís amb la cultura a la ciutat de Tarragona. El president de la Fundació, Pere Jornet, ha signat amb l’alcalde, Pau Ricomà, el conveni de col·laboració d’aquest 2019.

A través d’aquest acord, la Fundació aporta 20.000 euros que van destinats a la programació d’òpera a Tarragona, la realització del Festival Internacional de Dixieland, el muntatge d’exposicions al Centre d’Art,  la programació d’arts escèniques i l’adaptació de les obres de teatre per a espectadors amb discapacitat auditiva o visual.

La signatura del conveni s’ha realitzat en el marc de la primera trobada oficial de Pere Jornet amb el nou alcalde de Tarragona. Tots dos han parlat de les necessitats culturals de la ciutat i Ricomà ha agraït a la Fundació Mútua Catalana l’esforç que realitza cada any per ajudar les diferents manifestacions culturals i artístiques.

Alcalde i president s’han emplaçat a futures reunions per seguir abordant possibles punts de trobada i col·laboració entre l’ajuntament i la Fundació.

 

La Fundació lliura al Port una de les obres guanyadores del Concurs de Pintura

Trobada Pere Jornet - Josep M. Cruset.

El president de la Fundació Mútua Catalana, Pere Jornet, ha lliurat al president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, una de les obres guanyadores del III Concurs de Pintura que organitza la pròpia fundació.

Es tracta de l’obra ‘Me voy’, d’Eduard Virgili, que a partir d’ara passa a formar part del fons d’art de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Aquest és un dels aspectes que conté el conveni de col·laboració entre les dues parts a l’hora d’organitzar el concurs de pintura.

La convocatòria va a càrrec de la Fundació Mútua Catalana, però el Port la fa possible gràcies a la cessió d’un dels seus espais destinats a exposicions.

El lliurament de l’obra artística s’ha realitzat en el marc d’una visita institucional de Pere Jornet a Josep Maria Cruset. Tots dos han parlat de la quarta edició del Concurs de Pintura i la tercera del de  Dibuix i Gravat: el 17 de setembre tindrà lloc l’anunci de la decisió del jurat i la inauguració de la mostra d’obres presentades al Tinglado 1 del Port.

Prèviament, durant tot el mes d’agost i fins al 8 de setembre els artistes podran  presentar les seves obres al concurs. Les bases del certamen es poden consultar aquí:

http://www.fundaciomutuacatalana.org/pagina/concurs

La dotació econòmica dels premis és de 5.200 € en total.

Tarragona ret homenatge a Joan Josep Marca

La vídua de Joan Josep Marca rep una pla de record de mans del president de la Fundació, Pere Jornet. Foto: Juan Segovia.

L’acte de commemoració del quinzè aniversari de la Fundació Privada Mútua Catalana esdevé un homenatge al seu primer president, Joan Josep Marca, que va morir ara fa un any.

El president Pere Jornet va obrir l’acte destacant el llegat de Marca i la seva determinació a l’hora de tirar endavant els objectius de la Fundació, i es va comprometre a preservar la voluntat de seguir ajudant les expressions culturals i artístiques de les comarques del sud de Catalunya.

Més d’un centenar de persones van assistir a la trobada als jardins de Casa Miret. En aquest marc Jornet, acompanyat de la resta de patrons de la fundació, va lliurar una placa de record a la vídua de Marca, Maria Josepa Duch, i un retrat pintat per l’artista Pere Joan Salas.

El secretari i patró de la Fundació, Antonio Salas de Córdoba, va repassar la trajectòria de l’entitat al llarg dels seus primers quinze anys i en va destacar algunes iniciatives pròpies com els congressos internacionals d’arquologia Tarraco Biennal o el Concurs de Pintura, Dibuix i Gravat.

Precisament, durant l’acte es van lliurar els premis de la tercera edició del concurs i el seu coordinador, Pere Joan Salas, va presentar les bases de la quarta convocatòria, que suposen un augment en la dotació. El primer premi passa de 2.000 a 3.000 euros.

També al llarg de la trobada, el patró Francesc Roig va presentar el llibre que recull les conclusions de les III Converses al Camp de Tarragona dedicades a la gestió sanitària.

L’acte es va acabar amb el reconeixement institucional de la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona a la tasca de Joan Josep Marca i a la trajectòria de la Fundació. En van parlar Jordi Agràs, en nom del Govern, i Elvira Ferrando, en nom del consistori.

Entre els assistents va destacar la presència del nou Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i la rectora de la URV, Maria José Figueras.

Commemorant el primer segle de l’edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Dionisio de la Varga, president de la COT, i Antoni Pujol, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Cooperativa Obrera Tarraconense (COT), una de les entitats culturals amb més història de la ciutat, viu enguany un nou aniversari. Després d’haver celebrat el 2004 els primers cent anys de vida, ara toca commemorar el primer segle d’existència de l’edifici que acull la seva seu social, ubicat a la cantonada entre els carrers Reding i Fortuny, i inaugurat l’1 de maig de 1919.

L’emblemàtic espai, d’inspiració modernista, és obra de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Pujol de Barberà, autor d’altres construccions simbòliques a la ciutat com el Mercat Central, l’antic Escorxador (ara seu del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili), els Cellers Müller del carrer Reial, i la Casa Ripoll i la Casa Bofarull, a la Rambla Nova.

La junta directiva de la COT, presidida actualment per Dionisio de la Varga, ha elaborat un programa commemoratiu per  celebrar l’efemèride, que inclou la publicació d’un llibre escrit per l’historiador local Ramon Aloguín, on s’explica amb imatges i cròniques testimonials la llarga vida de l’edifici, les diferents entitats i activitats que ha acollit i nombroses anècdotes.

El llibre porta per nom L’ Edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense 1919-2019 i es presentarà aquest mes de juny. La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha donat suport a l’edició d’aquesta publicació, dins l’estreta col·laboració que manté des de la seva creació amb la Cooperativa Obrera Tarraconense.

 

La Fundació participa en el projecte de recerca arqueològica de l’aqüeducte del Gaià, el més gran construït pels romans a Catalunya

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Josep Maria Palet, director en funcions de l'ICAC, i Ramon Marrugat, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha participat de forma activa, des de la  seva constitució, en la promoció i la divulgació del llegat patrimonial de la Tàrraco romana.

Un dels principals col·laboradors en aquesta tasca és l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb seu a la ciutat de Tarragona, amb qui s’han signat durant els darrers anys diferents convenis de col·laboració.

El d’enguany està centrat en el projecte de recerca arqueològica Aqua Augusta, que té com objectiu primordial localitzar i documentar, topogràfica i fotogràficament, la conducció romana d’aigua més llarga que abastia l’antiga ciutat de Tarraco: l’aqüeducte del Gaià.

Amb un recorregut d’uns 50 kilòmetres, és una obra mestra d’enginyeria -la més gran d’aquest tipus i època feta a Catalunya- tan important com desconeguda. Les seves restes estan presents en un total d’onze municipis de l’Alt Camp i el Tarragonès i la seva identificació és cabdal per protegir-lo com element patrimonial i per a la seva explotació turísticocultural.

L’estat actual del coneixement d’aquesta obra hidràulica és força precari, atès que el seu recorregut és imprecís en molts llocs. El pla vol suplir aquesta mancança a partir de la localització dels trams visibles, la seva georeferenciació i la documentació fotogràfica.

Aquesta acció proporcionarà un detallat informe que servirà als municipis per establir una àrea de protecció que salvaguardi les restes romanes. Paral·lelament, les zones millor conservades poden ser integrades com atractiu monumental i/o com punts singulars en itineraris turístics, prèviament a la seva adequació i posada en valor.

Els municipis implicats són el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Alió, Puigpelat, Nulles, Vallmoll, la Secuita, el Catllar, els Pallaresos i Tarragona. A més, s’inclouen dos aqüeductes romans inèdits que recollien aigua del mateix riu i la conduïen a vil·les situades al Baix Gaià, per la qual cosa participaran també La Riera, la Nou de Gaià i Altafulla.

El projecte Aqua Augusta, dirigit per l’arqueòleg de l’ICAC Jordi López, té una durada de dos anys. Es va iniciar el 2018, amb el seguiment de part del traçat de les conduccions i una feina de recerca bibliogràfica i arxivística, i en aquest 2019 es farà la continuació i finalització dels treballs.

Renovació del conveni de col·laboració amb el Centre de Lectura de Reus

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Jaume Massó, president del Centre de Lectura de Reus, Josep Fàbregas, secretari general de l'entitat de la capital del Baix Camp i professor de la URV, i Antoni Pujol, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura del conveni.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) té un estret lligam amb el Centre de Lectura de Reus, una de les principals institucions culturals del Camp de Tarragona i del país, amb més de cent-cinquanta anys d’història.

Gràcies a aquest vincle, enguany s’ha renovat el conveni de col·laboració entre les dues entitats, centrat en l’organització d’unes jornades de recerca i debat acadèmic sobre l’activitat econòmica de la capital del Baix Camp i les seves relacions comercials amb  altres ciutats durant l’edat moderna i la contemporània, viscudes del 25 de març al 2 d’abril del 2019.

El cicle de conferències, celebrat a la seu del Centre de Lectura, tenia com a objectiu destacar les relacions que va tenir Reus entre els segles XVI i XIX amb les localitats del seu entorn i que van ajudar a convertir-la en un referent arreu de Catalunya.

Especialistes en la matèria van ajudar a conèixer la importància de l’economia com a element dinamitzador de la societat, les aportacions de municipis del Camp de Tarragona en el desenvolupament de Reus i la resta de la demarcació, l’evolució demogràfica entre els segles XVII i XIX, la repercusió de les comunicacions per cohesionar el territori i les ideologies del moment, dins del context social. 

En l’organització de les jornades van participar també la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centre d’Estudis Canetencs. A les conferències es va parlar de la relació econòmica de Reus i el mar en els segles XVI i XVII; l’eix comercial Reus-Salou-Cadis al segle XVIII; les comunicacions terrestres del Camp de Tarragona entre el 1770 i el 1868; la capitalitat comercial de la ceràmica exercida per Reus els segles XVI i XVII; el moviment llibertari; la nissaga de la família Kies; els moviments de població entre 1620 i 1880 i la presó franquista de dones de Les Oblates, a la ciutat de Tarragona.

 

Promoció de la poesia i dels autors en llengua catalana

D'esquerra a dreta, Pere Jornet, president de la FPMC, Anna Gispert i Magarolas, presidenta de l'APELLC, i Antoni Pujol, patró de la Fundació, durant l'acte de signatura de la renovació del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha renovat per al 2019 el conveni de col·laboració amb l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), una de les principals entitats culturals de la ciutat de Tarragona, amb disset anys d’història.

Seguint el camí d’altres convenis, la FPMC centra el seu suport en dues activitats emblemàtiques de la programació anual de l’APELLCVeus Paral·leles i la Tardor Literària.

En el primer cas, es tracta d’un recital poètic organitzat arreu dels Païssos Catalans per la Institució de les Lletres, que consisteix en fer un intercanvi entre autors locals i d’altres indrets del món.

L’espectacle es farà enguany el 6 de juliol al Centre Cultural del Seminari  i servirà pe retre homenatge a Dolors Llorens Ardiaca, tècnica de la Institució de les Lletres que ens va deixar l’any passat.

Els poetes convidats seran Elies Barberà, Antonina Canyellas, Gonzalo Hermo, Lurdes Malgrat, M. Antònia Massanet,  Isabel Ortega, Magí Sunyer,  Adrià Targa i Salem Zenia.

L’acte serà dirigit per Albert Mestres i conduït per l’actriu Mireia Chalamanch, sota l’organització de l’APELLC i la col·laboració de la Casa de les Lletres de l’Ajuntament de Tarragona i el Centre Cultural del Seminari.

Pel que fa a la Tardor Literària, es celebra el darrer trimestre de l’any i és també una iniciativa amb més d’una dècada de trajectòria. A cada edició s’escull un fet literari relacionat amb Tarragona i el país i s’organitza al seu voltant una taula rodona amb un debat posterior.

Aquest 2019 es farà el  mes de novembre i encara s’ha de decidir qui serà el protagonista. Entre els candidats hi ha el periodista tarragoní Domènec Guansé (1894-1978) i tres autors catalans de renom, dels quals es commemora enguany l’aniversari de la mort o  el naixement: el poeta i artista plàstic Joan Brossa (1919-1998), l’escriptora Dolors Monserdà (1845-1919) i la també autora literària i activista Teresa Pàmies (1919-2012).

Impuls a la preservació del patrimoni i a la recuperació de la memòria històrica des de l’Institut d’Estudis Penedesencs

La presidenta de l'Institut d'Estudis Penedesencs, Dolors Garcia, i el president de la Fundació, Pere Jornet, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració d'enguany.

L’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) és una entitat cultural de referència arreu del país. Fundat l’any 1977, té la seu principal a Vilafranca del Penedès, des d’on treballa per a la investigació, l’estudi i la divulgació del patrimoni cultural, històric i científic de l’àmbit territorial del Penedès històric, que correspon a les comarques administratives de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i el seu entorn.

Des de fa temps, l’IEP  manté una estreta col·laboració amb la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), que enguany dona suport a dues de les iniciatives que impulsa: l’edició del llibre que recull les actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs i el projecte Tots els noms de recuperació de la  memòria històrica.

En el primer cas, les jornades es van fer entre  el 19 i el 21 d’octubre de 2018 a Sitges, Vilafranca i Calafell,  amb de les muralles urbanes i la seva preservació patrimonial com a tema central.

La publicació recull els  treballs presentats i debatuts, entre els que destaca un sobre  les muralles de la ciutat  de Tarragona. Alhora, proposa la necessitat d’un diàleg fluid i permanent entre els diversos agents que han de fer realitat la conservació del patrimoni i  la seva integració com un element social i econòmic dins la realitat actual; per assolir la seva conservació i valorització.

Pel que fa al projecte Tots els noms, abarca el període 1931-1978 i consta de tres parts complementàries: la recerca exhaustiva en base a la documentació escrita, oral, visual i patrimonial; la recuperació i sistematització de fonts d’informació primàries al voltant d’aquests anys per tal de crear una gran base de dades i la difusió de la recerca realitzada mitjançant publicacions, audiovisuals, conferències, exposicions, itineraris, material didàctic i, sobretot, una pàgina web.

Els objectius d’aquests projecte de recuperació de la memòria són impulsar, coordinar i dirigir la recerca, la sistematització de les fonts d’informació, i la divulgació dels fets històrics desenvolupats entre 1931 i 1978 i de les persones que hi participaren en tots els municipis del Penedès, fent especial incidència en els referents democràtics. 

Després d’una primera fase desenvolupada el 2018, enguany es viu la segona on, per disposar de noves dades, cal una ampliació de la informació continguda al web. Així mateix, i per evolució tecnològica, cal una renovació i adequació que incorpori els darrers avenços per facilitar i agilitzar l’accés i la consulta als continguts.

La vocació d’aquest projecte es la de continuïtat en el temps, degut a la utilitat social e històrica dels seus continguts i a la finalitat de posar tota aquesta informació a la disposició de qui en tingui interès humà o històric en consultar-la.