Implicats amb la capitalitat cultural catalana de Reus durant el 2017

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Xavier Filella, president del Centre de Lectura de Reus, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, a l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) tindrà presència en els actes de la capitalitat cultural catalana, que recau aquest 2017 a Reus, mitjançant el conveni de col·laboració que manté des de fa tres anys amb el Centre de Lectura de la ciutat del Baix Camp, una institució centenària de referència a tot el país.

En concret, la Fundació aportarà 4.000 euros per a l’organització de l’exposició que porta per nom Un segle i mig de cultura a Reus i Catalunya. La cultura que ha generat el Centre de Lectura, un dels principals actes que farà enguany aquesta entitat, conjuntament amb el Museu de Reus.

Segons els promotors de la iniciativa, l’objectiu d’aquest projecte dual, que s’inaugurarà el 27 d’abril i romandrà fins el 20 de juny, és el de divulgar el paper primordial que ha jugat històricament el Centre de Lectura, fundat l’any 1859, en la difusió de la cultura a Reus, a les comarques del Camp de Tarragona i al sud de Catalunya.

I al mateix temps, reivindicar la cultura en majúscules com un dels trets fonamentals de la identitat i la societat de la ciutat organitzadora. La mostra inclou la publicació d’un volum il·lustrat que estudia l’activitat social i cultural de l’ateneu i la seva projecció.

L’edició del catàleg, que es presentarà el 2 de juny, ha de permetre divulgar i sobretot perpetuar el contingut de l’exposició i del projecte per a les noves generacions. Segons els seus impulsors, la filosofia de la publicació i del projecte en general, és ben clara: no es vol fer una història cap a dins de l’entitat, sinó de la projecció cultural i cívica del Centre i la cultura reusenca al país.

Per a la confecció del catàleg –el material també s’aprofita per a l’exposició–, s’estudiaran diferents aspectes de l’univers cultural, social i cívic del Centre de Lectura com ara la biblioteca de l’ateneu (el cor de l’entitat i del patrimoni cultural del sud de Catalunya); els diferents espais físics que ha ocupat la institució  i, en especial l’actual, el Palau dels marquesos de Tamarit; les publicacions periòdiques vinculades al Centre, el Teatre Bartrina i la rica activitat teatral.

També es farà servir el valuós fons d’art que acull l’entitat; la literatura vinculada al Centre (segle XIX, modernisme i noucentisme); l’ús de la llengua catalana; les escoles de l’ateneu (dansa, música, teatre, lletres i idiomes); la relació del Centre amb la radiodifusió (hi tingué lloc la primera emissió radiofònica de Reus i la segona del país); el Concurs-Exposició Nacional de Roses (l’any vinent se celebrarà la 70a edició); l’espai museístic de l’entitat (la gènesi de l’actual museu municipal); les seccions històriques del Centre de Lectura (principalment la Secció Excursionista, la Coral i la d’Estudis Social); el món de la fotografia i el Cineclub de l’entitat –un dels més antics del país.

Recuperant, des de La Canonja, el relat de l’exili posterior a la guerra civil

El president del Centre d'Estudis Canonings, Francesc Roig (esquerra), i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració.

Per segon any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) col·labora amb l’edició d’un llibre editat pel Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, una de les entitats culturals més emblemàtiques i representatives d’aquesta vila.

Fundat el 1983, el Centre compta amb prop de 300 socis i té com a principal objectiu promoure el coneixement i la divulgació de la llarga història de La Canonja, impulsant i donant suport a treballs de recerca.

Dins d’aquesta filosofia s’inclou la propera publicació del llibre Els silencis de la postguerra, de Joan Borras i Llop, al qual la Fundació dona suport amb una aportació de 3.000 euros .

Aquesta és la quarta obra del mateix autor que edita el Centre d’Estudis Canongins, totes elles amb un argument temàtic comú, el de la guerra civil i el posterior exili patit pels perdedors del conflicte que més ha marcat, social i políticament, la història recent del país.

Els dos primers treballs de Joan Borràs sobre aquesta materia, Una guerra a les nostres vides i Per què lluitàvem?, es van publicar el 2005 i el 2007, respectivament. Posteriorment es va editar Les ombres de l’exili, al qual donarà continuïtat el volum que patrocina ara la Fundació.

Segons el president del Centre, i patró de la FPMC, Francesc  Roig,  el principal objectiu de donar suport a aquestes obres és el de recuperar, en clau local canongina,  el  passat  històric  d’aquest  intens  període, que abraça la rereguarda, el front, l’exili i la postguerra.

El protagonista real dels quatre volums és, a més, l’alcalde de La Canonja a la Segona República i durant la guerra civil, Josep Canadell Rongés. Als llibres de Borràs s’explica la llarga ruta de l’exili protagonitzada per Canadell i, alhora, la de tants ciutadans que des de Catalunya van haver d’abandonar el país i travessar la frontera camí de França,  passant primer pels camps de refugiats d’Argelers i Bram, entre d’altres.

La documentació fotogràfica aportada reforça de manera impactant les privacions i les misèries de l’últim gran exili peninsular.

Promocionant la sardana arreu del Camp de Tarragona

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Jordi Grau, president del Casal Tarragoní, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, durant la signatura del nou conveni de col·laboració.

La  Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) manté el seu suport al món de la sardana i enguany ha renovat el conveni de col·laboració amb el Casal Tarragoní, pressupostat en 3.000 euros.

El Casal és una entitat amb més de mig segle d’història (aquest 2017 compleix el seixanta aniversari), que cada temporada organitza una desena d’actes entre ballades i aplecs. Tenen 90 socis i una cobla, la Cossetània, que compta amb un quintet de vent, Tau Quintet de Cobla.

El conveni d’enguany permetrà organtizar l’Aplec de Tarragona al Parc del Francolí (17 de maig), el Concurs Nacional de Colles Sardanistes (17 de setembre), l’Aplec de Sardanes del Serrallo (15 d’octubre) i les ballades habituals per les diades de Sant Jordi, de l’Onze de Setembre, de la Mercè i de Santa Cecília, patrona de la música.

L’entitat presidida per Jordi Grau ha instaurat també, des de l’any passat un premi per distingir una associació o persona per la seva tasca en favor de la promoció cultural a la ciutat. I participa també en l’organització de cursets de formació per aprendre a ballar sardanes.

Conveni amb l’Ajuntament de Tarragona per finançar concerts d’òpera, el Festival Tarraco Viva i una exposició sobre l’arquitecte modernista Josep Maria Pujol i de Barberà

Fotografia a la plaça del Pallol dels protagonistes de l'acte de signatura del conveni. D'esquerra a dreta, Antoni Pujol, patró de la Fundació i descendent de l'arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà, el conseller de Cultura de l'Ajuntament, Josep Maria Prats, el president de la Fundació, Joan Josep Marca i Ramon Marrugat, patró de la FPMC. Fotografia: Mauri.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) i l’Ajuntament de Tarragona han signat aquesta setmana un nou conveni de col·laboració que es suma als diferents projectes compartits per totes dues institucions durant els darrers anys.

En aquest cas, l’acord, pressupostat de forma global en 27.000 euros, inclou tres línies diferents d’actuació durant aquest 2017, vinculades al món cultural de la capital de la demarcació.

D’una banda, la Fundació seguirà donant suport al Festival Tarraco Viva, una de les principals activitats anuals sobre el llegat romà de la ciutat, amb projecció estatal i internacional, del que se’n presentarà el programa en pocs dies.

Alhora, es manté també la contribució de la FPMC en la programació d’arts escèniques dels teatres de Tarragona i, més concretament, en les produccions d’òpera.

Finalment, i com a novetat, el conveni anual d’enguany dona  suport a una exposició retrospectiva que l’Ajuntament durà a terme al voltant de l’arquitecte local Josep Maria Pujol i de Barberà (1871-1949), un dels principals exponents del modernisme a la ciutat, i autor, entre d’altres edificis emblemàtics de la ciutat, del Mercat Central, l’Escorxador i la Cooperativa Obrera Tarraconense.

La signatura del conveni es va fer a l’Antiga Audiència amb la presència, per part del govern local, del conseller de Cultura, Josep Maria Prats.

 

Suport a la formació teatral des de la Cooperativa Obrera Tarraconense

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Dionisio de la Varga, president de la COT, i Joan Josep Marca, president de la FPMC, a l'acte de renovació del conveni de col·laboració entre les dues entitats.

L’Aula d’Arts Escèniques de la Cooperativa Obrera Tarraconense (COT) s’està consolidant els darrers anys com a centre de formació teatral a la ciutat, amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), que enguany hi ha renovat el conveni de col·laboració, pressupostat en 6.000 euros.

Sota la direcció de Meritxell Muñoz, llicenciada en Escenografia  i en Filosofia i Lletres,  i amb la sala El Magatzem com a  espai emblemàtic de treball, l’Aula ofereix enguany nombrosos cursos impartits per professors titulats per l’Institut del Teatre i amb prestigi professional en el seus respectius camps.

Hi destaquen els dedicats a l’iniciació al teatre, ja sigui per als més menuts, sota la direcció de Francina Fernàndez, com també per a joves i adults (amb Oriol Guinart, Francesc Cerro  i Marc Chornet com a professors).

També s’ofereixen cursos intensius d’introducció al càsting i de teatre al carrer, impartits per Xavier Zaragoza i Oriol Grau, respectivament, i un cicle de conferències adreçat als espectadors.

La matrícula és gratuïta en tots els casos i les inscripcions es poden fer trucant als telèfons 977211148 i 608382431, a l’adreça electrònica cot@cotarraconense.cat, el web www.cotarraconense.cat o presencialment a les oficines de l’històric edifici de la COT, al número 23 del carrer Fortuny, de dilluns a divendres, de 16..00 hores a 20.00 hores.

Per aquest 2017, i seguint amb l’impuls viscut a la centenària entitat local des de l’arribada a la presidència de Dionisio de la Varga,  l’Aula d’Arts Escèniques de la COT dóna acollida a la programació d’activitats i obres de grups de la ciutat i d’altres municipis del Camp de Tarragona, primant el seu interès innovador i d’experimentació. En aquest sentit, també ofereix cursos de balls de wing, dansa multicultural i tribal, tango i country.

 

Posant en valor la importància de la llengua i la literatura

D'esquerra a dreta, Ramon Marrugat, patró de la Fundació, Jesús Figueres, representant de l'APELLC, i Joan Josep Marca, president de la Fundació, durant la signatura del conveni de col·laboració d'enguany.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha renovat per al 2017 el conveni de col·laboració amb l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), una de les principals entitats culturals de la ciutat de Tarragona, que enguany celebra el seu quinzè aniversari.

Seguint el camí d’altres anys, la FPMC centra el seu suport financer (3.500 euros) en dues activitats emblemàtiques de la programació anual de l’APELLC: Veus Paral·leles i la Tardor Literària.

En el primer cas, es tracta d’un recital poètic organitzat des de fa més de deu anys arreu dels Païssos Catalans per la Institució de les Lletres, que consisteix en fer un intercanvi entre autors locals i d’altres indrets del món.

Enguany s’ha d’escollir encara la llengua que serà protagonista de l’acte, que es celebra tradicionalment a finals del mes de juny al claustre de Sant Pau del Centre Tarraconense El Seminari. A les darreres edicions hi han participat poetes representants de l’amazic (2008), el noruec (2009), l’occità (2010), el romanès (2011), l’eslovè (2012), el való (2013), el gallec (2014), el finès (2015) i el grec (2016).

Pel que fa a la Tardor Literària, es celebra el darrer trimestre de l’any i és també una iniciativa amb més d’una dècada de trajectòria. A cada edició s’escull un fet literari relacionat amb Tarragona i el país i s’organitza al seu voltant una taula rodona amb un debat posterior.

Per enguany no s’ha decidit encara la temàtica. El 2016, com a exemple, es va parlar de l’obra de l’escriptora local Olga Xirinacs, coincidint amb el seu vuitantè aniversari de vida.

La Fundació reuneix al món associatiu i cultural tarragoní al voltant de l’homenatge a Olga Xirinacs

Olga Xirinacs, al centre de la imatge, rep el reconeixement de la Fundació de mans del president de l'entitat, Joan Josep Marca, envoltada per la resta d'autoritats presents a l'acte. D'esquerra a dreta, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats i Francesc Roig, patró de la FPMC.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) va reunir el 2 de març al món associatiu i cultural tarragoní en la seva quarta gala institucional, que va tenir com a protagonista destacada l’escriptora Olga Xirinacs.

L’acte es va celebrar a l’Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari i va aplegar més de 150 persones, representants del mig centenar d’entitats i institucions a les quals la Fundació dona suport econòmic, mitjançant convenis de col·laboració.

La cantant Susana Sheiman va iniciar l'acte amb una actuació de jazz.
La cantant Susana Sheiman va iniciar l’acte amb una actuació de jazz.

 

En representació de totes elles, el president del Cercle de Lectura de Reus, Xavier Filella va agrair la “tasca fonamental” que fa la FPMC des de fa cinc anys per mantenir actiu la l’associacionisme cultural del Camp de Tarragona.

Posteriorment es van lliurar els guardons del 1er Concurs de Pintura organitzar per la Fundació l’any passat. El guanyador fou José Manuel Aznar i el segon i tercer premi van correspondre a Angel Asensio i Benigne Izquierdo, respectivament.

Imatge de la primera filera d'autoritats.
Imatge de la primera filera d’autoritats.

 

El moment més important de l’acte fou el del reconeixement a la trajectòria literària i l’activisme cultural tarragoní d’Olga Xirinacs, que va ser presentada per Francesc Roig, patró de la FPMC, company de joventut de l’homenatjada en els escoltes i de projectes literaris des del grup de poesia L’Espiadimonis.

Roig va parlar també del nou llibre La Tarragona desconeguda, basat en fragments d’obres de l’escriptora local, a cura de Magí Sunyer, en forma de ruta literària per la ciutat.

Els tres primers classificats del Concurs de Pintura, al centre, després de rebre els guardons.
Els tres primers classificats del Concurs de Pintura, al centre, després de rebre els guardons.

 

Camí dels 81 anys, autora de centenars d’obres en diferents gèneres (poesia, novel·la, contes per a nens i adults, novel·la curta per a joves, assaig, prosa poètica, viatges…) i guanyadora  dels principals premis literaris en llengua catalana, Xirinacs encara es manté en actiu. Un fet que va quedar palès en el seu parlament, on va recordar passatges de la seva vida vinculats a Tarragona i Catalunya, dos dels seus principals referents.

“Aquests homenatges m’enforteixen en moments de debilitat per l’edat i la salut” va confessar l’escriptora, que també va demanar “més autoestima” als tarragonins i va destacar la “constància” de la FPMC en “vetllar” per la cultural local.

Un moment del parlament de Xirinacs.
Un moment del parlament de Xirinacs.

 

L’acte es va tancar amb el parlament de les principals autoritats presents. El director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, va dir que la Fundació, “una iniciativa sorgida de la societat civil” arriba “on no poden fer-ho les administracions” per ajudar les entitats.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, va afirmar que la ciutat “està en deute amb Xirinacs”, una persona que ha aportat “compromís de present” i “confiança en el futur”. També va destacar, pel que fa a l’ens organitzador de la gala, la seva “capacitat de reunir a tota la societat civil local”.

Joan Josep Marca, president de la Fundació Privada Mútua Catalana, va dir de Xirinacs que representa “l’aportació literària més destacada feta des de Tarragona” i va subratllar també el seu paper com “activista cultural de la ciutat i del país”.

 

L'acte va omplir l'Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari, amb representants del món cultural i associatiu de la ciutat.
L’acte va omplir l’Espai Muralles del Centre Tarraconense El Seminari, amb representants del món cultural i associatiu de la ciutat.

Homenatge a l’escriptora Olga Xirinacs a l’acte anual de la Fundació Privada Mútua Catalana

Imatge actual d'Olga Xirinacs, mirant al mar des del seu pis de la Rambla Nova.

L’escriptora tarragonina Olga Xirinacs serà la protagonista de la gala anual de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC), que es celebrarà el proper dos de març al Centre Tarraconense El Seminari.

Xirinacs serà reconeguda i homenatjada per la seva dilatada trajectòria en el món de les lletres i el seu activisme cultural a la ciutat. Alhora, es presentarà una ruta literària basada en els seus llibres, anomenada La Tarragona oculta.

L’escriptora local, que el proper 11 de maig farà 81 anys, és l’autora de més de seixanta obres en prosa (novel·les i assaigos) i poesia i més de tres-cents contes per a nens i adults.

El 1984 va guanyar el Premi Sant Jordi, un dels més importants del país, i també ha rebut el Josep Pla, el Ramon Llull, el Premi Crítica Serra d’Or,  el Sant Joan i la Creu de Sant Jordi, entre d’altres distincions.

Durant l’acte, que viurà la seva quarta edició, es farà un reconeixement al món associatiu i cultural del Camp de Tarragona,  representat en les 56 entitats i institucions que van signar convenis de col·laboració amb la Fundació durant l’any 2016, sota un pressupost total de més de 300.000 euros en ajudes econòmiques concedides.

A més, es lliuraran els premis del 1er Concurs de Pintura organitzat l’any passat per la FPMC. L’acte començarà a les 19.00 hores a l’Espai Muralles i inclourà l’actuació d’un quintet de jazz amb la cantant Susana Sheiman.

 

 

Presentació dels treballs de conservació i restauració de les pintures de les portes de l’orgue de la Catedral de Tarragona

D'esquerra a dreta, el canonge de patrimoni de la Catedral de Tarragona, Antonio P. Martínez Subías, el degà-president del Capítol de la Catedral, Joaquim Fortuny, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs, la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Maria Àngels Solé i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, durant l'acte de presentació del passat 20 de febrer.

La Catedral de Tarragona va acollir el passat 20 de febrer l’acte públic de presentació dels treballs de conservació i restauració de  les pintures monumentals de les portes de l’orgue. Un projecte que compta amb el finançament de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC).

L’orgue renaixentista de la Catedral és una peça original del segle XVI, restaurada per darrer cop el 2013. L’instrument és un dels pocs de Catalunya, d’aquesta època històrica, que conserva la pintura de les portes, un conjunt excepcional declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN).

Es tracta de dos batents amb quatre teles monumentals (sarges) de set metres d’alçada i 4,65 metres d’amplada cadascuna, pintades a l’oli per l’artista italià Pietro Paolo de Montalbergo a la segona meitat del segle XVI.

Durant la darrera operació de conservació de l’orgue, les pintures es van despenjar del seu lloc habitual i han estat emmagatzenades amb un reforç estructural provisional mentre es concretava el finançament de la seva restauració. El projecte té un alt cost econòmic per la dificultat dels treballs i el mal estat de les teles, i s’ha pressupostat en 100.000 euros per batent.

En el cas de la FPMC, aquest acord es concreta en una primera subvenció de 30.000 euros per recuperar el batent dret, que serà per on començaran els treballs, aquest mateix any.

L’acte de presentació va comptar amb la presència del president de la Fundació, Joan Josep Marca, que va destacar que la Catedral “és un simbol de la ciutat i la seva llarga història, que representa a tots els tarragonins”.

També hi van participar el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Maria Àngels Solé, el degà-president del Capítol de la Catedral, Joaquim Fortuny i els tècnics responsables de la restauració, David Silvestre i Maite Toneu.

Detall de l'estat actual d'una de les pintures que s'han de restaurar.
Detall de l’estat actual d’una de les pintures que s’han de restaurar.

Impuls a un projecte de la URV per mostrar panoràmiques virtuals en 3D del Patrimoni Mundial de Tàrraco

El catedràtic de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo (esquerra) i el president de la Fundació, Joan Josep Marca, a la plaça del Fòrum, un dels espais escollits per iniciar el projecte.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han signat un conveni específic de col·laboració per crear un web que ofereixi panoràmiques virtuals de diferents monuments de la Tàrraco romana, distingits per la Unesco com a Patrimoni Mundial.

L’acord forma part del conveni marc que totes dues institucions van signar l’any 2011 i que s’ha anat renovant fins a l’actualitat per impulsar activitats a la ciutat relacionades amb la formació, la recerca i la difusió.

En aquest cas concret, la Fundació aporta 30.000 euros per impulsar aquest nou portal digital on els visitants podran veure, des de diferents perspectives, l’aspecte que tenien en època romana els principals edificis públics de la ciutat. Els monuments escollits per iniciar el projecte són el Fòrum Provincial, el Circ, l’Amfiteatre, la Torre dels Escipions i l’Arc de Berà. Tots ells tenen el distintiu de Patrimoni Mundial.

Les panoràmiques virtuals en 3D oferiran una nova visió de Tàrraco, resultat d’anys d’investigació de l’equip de professors i arqueòlegs dirigits pels catedràtics de la URV Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar. Aquest fet concedeix al projecte el màxim rigor històric i acadèmic.

Aquest acord amb la URV s’afegeix al signat el passat setembre de 2016 per destinar 16.000 euros a l’Aula de Teatre i l’Orquestra de la universitat i a diferents activitats realitzades per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); el Grup de Recerca Ideologies i Societat en la Catalunya Contemporània (ISOCAC); el Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials (CECOS) i la xarxa internacional per a la investigació en Economia, INFER.